(Agrupació Ilerdenca de Pessebristes) Les mesures sanitàries de prevenció de contagis per la Covid-19, han obligat a l’Agrupació ilerdenca de Pessebristes a alterar substancialment el programa d’actes previst per aquest Cicle de Nadal 2020 i cancel·lar la majoria de les activitats.
(Tarraconense) Amb l’inici d’Advent, l’arquebisbat de Barcelona obre un any més les representacions Nadalenques més tradicionals de la diòcesi. Entre aquestes, destaca el Pessebre del Claustre de la Catedral i la mostra de diorames de pessebres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, al Museu Diocesà.
(Glòria Barrete CR) Fra Valentí Serra de Manresa ens rep al convent dels caputxins de Sarrià de Barcelona amb el davantal de treball posat. Ho té tot preparat per bastir un pessebre espontani, ràpid, senzill, i ple de l’esperit i els elements essencials necessaris. Catalunya Religió felicita als lectors el nou 2020 amb el caputxí i arxiver, fra Valentí Serra de Manresa, autor del llibre ‘El nostre pessebre.
(CR) Francesc Mateu interpreta cada any on hauria pogut néixer Jesús en el context actual. Mateu reflexa aquesta actualització en un pessebre fet de playmobils. Aquest 2019 el naixement de Jesús és a la intempèrie, en una família sense sostre, que viu el part coincidint amb la nit del cens de les persones sense llar. La notícia és coberta en directa per una periodista, ajudant a una major sensibilització de la problemàtica.
Jesús neix fill d’una parella sense sostre #PlaymobilSenseSostre
(Catalonia Sacra – CR) "Una de les manifestacions més entranyables de la celebració del Nadal és, sens dubte, el muntatge de pessebres als menjadors de les cases de la Mediterrània cristiana. A cavall entre els Evangelis i la recreació d’una mena de costumisme rural acrític, els protagonistes del naixement de Jesús ocupen el seu lloc i ens expliquen la seva història en un diorama fet de molsa, suro, fustes i farina, ple de tendresa, tradició i alguna llicència profana".
(Glòria Barrete –CR) Segons la nostra tradició popular, és entorn de la festa de Sant Nicolau, el dia 6 de desembre, i de la Puríssima, el dia 8 de desembre, i sobretot a Barcelona, per la festa de Santa Llúcia, el 13 de desembre, quan es comença a muntar el pessebre familiar. Una vegada construït el pessebre, es procedeix a fer atansar, una mica cada dia, les figures de Josep i Maria vers el portal. Quan arriba el 14 de desembre, aquestes figures itinerants se substitueixen per aquelles figures del misteri que hauran de quedar-se a la cova o bé al portal.
(Agrupació Ilerdenca de Pessebristes) A les 12 del migdia del diumenge 8 de desembre i mentre les campanes de la Seu Vella feien el tradicional repic del dia de la Puríssima, a l’interior del monument, a la Canonja l’Agrupació Ilerdenca de Pessebrista inaugurava el Pessebre amb el qual tots els anys, en aquesta data inicia simbòlicament el Cicle de Nadal a la ciutat de Lleida.
(Ed. Mediterrània) El caputxí Valentí Serra de Manresa recull en el seu nou llibre “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme” les peculiaritats del pessebre català, una de les principals construccions festives d’art efímer del patrimoni cultural i espiritual del nostre poble.
Des del primer naixement, que la tradició atribueix al mateix Francesc d’Assís, fins al pessebrisme contemporani: vuit segles d’espiritualitat i cultura popular.
