“A Barcelona, el pessebre promou el pluralisme i la inclusió”

OAR "El pessebre és una aproximació molt vinculada a la ciutat de Barcelona". El director de programes culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Esteve Caramés, ha participat del col·loqui 'Pessebres a Barcelona: patrimoni cultural i religiós a l'espai públic', organitzat per l'Oficina d'Afers Religiosos de Barcelona (OAR) en col·laboració amb el MUEC. Una jornada que ha posat de manifest la importància del pessebre per la ciutat i la promoció de valors com el pluralisme i la inclusió.

Esteve Caramés ha definit el pessebre com un agent rellevant del cicle festiu de Barcelona: “no es pot entendre Nadal sense pessebre, com a element propi i tradicional”. Però també com una “aproximació molt vinculada a la realitat de la ciutat”. Això vol dir que no només beu d’una tradició sobre la qual es fonamenta tot el fet festiu, sinó també que és sobre aquesta mateixa tradició que “hi ha d’haver una interpretació vinculada a la realitat de la ciutat de Barcelona”. Es tracta, ha apuntat, de “traduir la realitat cultural de la ciutat en una programació festiva”, i fer-ho en un moviment doble.

D’una banda, amb la tradició més clàssica del pessebrisme amb representacions com les que l’Associació de Pessebristes de Barcelona fa al Museu Frederic Marès, i alhora amb exhibicions que beguin de la riquesa cultural de Barcelona aprofitant les seves arts de carrer, la il·lustració, l’escenografia o la fotografia. “La tradició no mana com fer el pessebre, sinó el ‘fer el pessebre’. L’important és que la ciutadania en prengui part”, ha continuat el director de programes culturals de l’ICUB. Ha posat com a exemple el pessebre de la plaça Sant Jaume, que, any rere any és instal·lat per l’ICUB “i si genera polèmica, contribueix a fer més viva la ciutat, perquè totes les tradicions culturals són dinàmiques”.

Núria Garcia, membre fundadora de l’Associació Catalana de Pessebristes, ha descrit el fet de fer el pessebre com “una manifestació artística i cultural, preferiblement localitzada a l’espai públic, que té molts vessants, però que vol crear un diàleg amb la persona que l’observa, i que és, a més, una cosa efímera”. En aquest marc, es configuren tres tipologies de pessebre: el tradicional o popular que es munta a les cases, l’artístic o diorama, nascut a Barcelona el 1912 de la mà d’Antoni Moliné, i nous formats i llenguatges.

Garcia també ha subratllat la importància de l’associacionisme pessebrista, inaugurat el 1864 amb l’aparició de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Per últim, ha tancat amb una reflexió sobre el vincle entre el pessebre i el seu origen religiós i les perspectives de futur de la pràctica: “La religió és l’origen del pessebre, però la religió no salvarà el pessebre, sinó que ho farà la gent practicant la tradició, de manera transversal. Perquè no cal ser catòlic. El pessebre forma part del nostre costumari català, de la nostra tradició”.

El torn de ponències l'ha tancat Avi Astor, sociòleg i membre del grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió de la UAB, oferint un contrast entre els diferents abordatges que Estats Units i Barcelona fan de la instal·lació pública de pessebres. Als Estats Units, des dels anys 70 que el pessebre a l’espai públic és objecte de debat i litigi en tant que camp de batalla en el debat sobre la separació entre estat i església. En l’àmbit legal, una de les solucions passa per entendre “els espais governamentals com a fòrums públics on qualsevol persona podia expressar-se lliurement”. Per contra, a Barcelona s’ha pres un camí diferent que passa per un model adaptatiu: “La complexitat i la multidimensionalitat del pessebre permet moltes possibilitats d’adaptació creativa i, per tant, reflectir i promoure els principis de pluralisme, inclusió i neutralitat”.

El pessebre: religió, cultura i creativitat

El col·loqui que ha tingut lloc aquest 21 de desembre s'ha complementat amb una visita guiada a l’exposició permanent de pessebres del MUEC, de la mà de Lluís Ramoneda, cap del Departament de Col·leccions del museu.

El col·loqui per reflexionar entorn al pessebre com a pràctica religiosa en una societat laica, i les alternatives que s’han obert i s’obren pel que fa a la seva adaptació a nous contextos en l’espai públic s'ha organitzat amb motiu del 800 aniversari del primer pessebre que va fer sant Francesc d'Assís. Lluís Garcia, director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM), ha moderat les tres ponències i el debat posterior.

El col·loqui s'ha iniciat amb unes paraules de la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Belbeida. Ha subratllat la importància del pessebre a Barcelona, on aquests dies s’exhibeixen nombroses i molt diverses representacions d’aquesta manifestació cultural, que “demostren la diversitat dels pessebres en tots els sentits, i això és Barcelona, diversitat en tots els sentits. I el pessebre a Barcelona és religió, cultura, creativitat, tradició, associacionisme, pluralitat, valors, i moltes coses més”.