CR Un Jesús que neix enmig de la Franja de Gaza, entre bombardejos de l'estat d'Israel i en una família fugint d'una guerra que ja fa massa temps que dura. Aquesta és la interpretació que Francesc Mateu ha fet enguany del naixement de Jesús. Una actualització del naixement, fet de playmobils, que Mateu presenta en el seu ja famós i esperat pessebre particular.
Mateu reflexiona sobre el conflicte a la Franja de Gaza que enguany ha deixat la població palestina en una situació límit. En el seu relat particular, parla d'una aturada "miraculosa" dels bombardejos a Gaza amb el naixement d'un infant "que ha estat l'únic capaç de fer oblidar a tothom d'on és i què és, per preocupar-se només de qui és". "Un nou infant que treballarà per acabar amb la guerra i l'absurditat de la violència entre les persones", diu.
Jesús neix a Gaza
Josep i Maria han anat a la Franja de Gaza a visitar uns amics palestins. Han estat de sort i els han deixat creuar la frontera.
Maria es troba en un estat avançat de gestació, però com que només és un anar i tornar i la trobada és important, pagava la pena anar-hi.
L'endemà de l’arribada s’han despertat sobresaltats per les explosions. Hi havia hagut un atac en territori israelià i havia mort molta gent.
La frontera està tancada per a tothom i ha començat un bombardeig. A la Franja de Gaza no hi ha zones segures i tothom té molta por. Bombardegen escoles, hospitals i edificis sencers d'habitatges.
Els diuen que abandonin la ciutat, que vagin cap al sud, però els primers que ho han fet han mort en el camí per un atac. Estan atrapats amb tots els habitants de la Franja.
El dia del part s’acosta i Josep i Maria continuen buscant refugi, menjar i aigua, però cada cop és més difícil trobar-ne perquè Israel ha tallat tots els subministraments. Ara per ara és impossible tornar a casa. Han caigut bombes a prop, han mort moltes persones, entre les quals un gran nombre d’infants, però ells han estat de sort i només tenen petites ferides. Totes les cases on podien anar estan destruïdes. Els bombardejos són massius i indiscriminats.
Amb el patiment de totes aquelles persones són conscients que pel govern d'Israel, ara mateix, són només una nosa. Tant és si tenen set o gana, o si acaben de perdre les persones més estimades; ni tan sols si estan greument malalts o si moren. No hi ha treva. Són un número, o un dany col·lateral. Però ni tan sols estan segurs d'això. Són pobres i potser ni tan sols són un número.
Maria nota dolors de part i no saben on anar. Als temors del primer part s'hi afegeix l’angoixa de saber que ningú els podrà ajudar perquè les bombes, els ferits i la por no deixen espai per tenir un part en condicions. I menys si és el part d'un enemic, ja que és el seu govern el que està massacrant Gaza.
Es fa fosc i fa fred. S'arreceren entre runes en un edifici enfonsat amb un sostre que miraculosament es manté sencer. Maria es posa de part i la notícia corre de pressa pels voltants. Tot i saber que són jueus, apareixen sanitàries per ajudar. I aigua! (que algú devia guardar amagada). I una mica de menjar, malgrat que fa dies que tothom passa gana. Sota la runa i les bombes, tothom torna a ser l'únic que hauríem de ser sempre: persones.
A la matinada ha nascut l'infant. Miraculosament han parat els bombardejos perquè és Nadal. Els pares li posen de nom Jesús, que vol dir el salvador, ja que enmig d'aquesta massacre de vides humanes un infant acaba de néixer i ha estat l'únic capaç de fer oblidar a tothom d'on és i què és, per preocupar-se només de qui és. Un nou infant que ha de ser la salvació i que treballarà per acabar amb la guerra i l'absurditat de la violència entre les persones.
Des de Palestina 2023 anys després, des de la Franja de Gaza, per a TV Betlem, Laia Nadal
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.