L'actualitat religiosa des de Catalunya

Imatge portada: 

El bisbe auxiliar emèrit de València, Rafael Sanus, ha demanat amb contundència al nou arquebisbe de València, Carlos Osoro, que desencalli l’aprovació canònica del Missal en valencià. Sanus signa un article destacat en un monogràfic editat recentment per la revista Saó de València. En aquest text es dirigeix directament a Osoro per dir-li que “em pareix que algun o alguns dels seus més pròxims us estan aconsellant malament, dient-li que el millor és donar-li llarges a l’assumpte. D’eixa manera estan enfosquin la bona figura i la bona fama que s’ha guanyat des que està entre nosaltres. No m’ho explique.”

Sanús també afirma que “l’ús del valencià en la litúrgia s’ha convertit en un problema que hem aparcat a la cuneta esperant que es podrisca per si mateix amb el pas del temps: gravíssim error”  i es pregunta si “potser els nostres bisbes volen continuar l’exemple d’indiferència i menyspreu a la nostra llengua que va caracteritzar sempre monsenyor García-Gasco”, el qui va ser arquebisbe de Valencia fins l’any passat.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va enllestir el 2002 una traducció normativa del Missal que va posar a disposició dels bisbes valencians perquè la revisessin i en tramitessin l’aprovació davant la Santa Seu. Però des de llavors, la resposta ha estat el silenci.

Només el 2004 un comunicat oficial afirmava que els bisbes valencians “han lamentado la falta todavía de un acuerdo definitivo en torno del valenciano por parte de las instituciones encargadas”. La nota obviava que l’ALV és la institució normativa reconeguda per l’Estatut valencià i que compta amb el reconeixent dels principals partits polítics de la comunitat. Tampoc tenia en compte que l’existència d’un Missal oficial en valencià no obliga al seu ús, sinó que oferiria una versió confirmada pels bisbes a les comunitats que actualment celebren en valencià amb textos provisionals, no normatius o adaptats lliurement pels mateixos capellans.

Després de la presa de possessió de Carlos Osoro l’abril passat, tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com diversos grups de capellans s’han adreçat al nou arquebisbe de Valencia per demanar-li que iniciï el procés de reconeixement canònic del Missal en valencià. Un dels arguments utilitzats és que l’Església catòlica continua essent pràcticament l’únic organisme on el valència no té un reconeixement oficial. Un grup de més de setanta capellans que van remetre una carta a l’arquebisbe amb aquesta petició abans de l’estiu, lamenten en aquest mateix número de Saó que Osoro ni tan sols els hagi rebut.

La presència del valencià en la litúrgia ha estat històricament un tema molt polèmic, i durant l’episcopat de Roca Cabanellas va arribar a haver-hi aldarulls en algunes celebracions per l’ús del valencià. Per això Sanus afirma que en trenta anys “les coses han canviat totalment”, especialment perquè a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “tots li reconeixem l’autoritat”. El bisbe Sanus també conclou que “no es tracta de cap manera d’imposar res a ningú. Es tracta que el rector que ho faça tot en valencià estiga tranquil perquè està en comunió amb el seu bisbe”.

Rafael Sanús va presentar la seva renúncia com a bisbe auxiliar de Valencia el 2000 per fortes desavinences amb l’arquebisbe García-Gasco. Però la contundència d’aquesta petició a Osoro sorprèn després de la bona acollida que va tenir amb el nou arquebisbe i la reconciliació pública amb Sanus.

Segons les dades que presenta aquest monogràfic de la revista Saó, actualment només un 2 per cent de les misses es fan en valencià. En canvi, més del 80 per cent dels rectors de parròquia tenen el valencià com a llengua materna.