La actualidad religiosa desde Cataluña

Entre els catalans creix la percepció que, en l’Estat dins el qual vivim la majoria, no paren d’augmentar les traves per avançar cap a un reconeixement ple de la llengua i la cultura, cap a un equilibri econòmic i territorial més just. La Constitució ja posava traves a un Estat pluricultural i, no cal dir, plurinacional, però entre molts catalans hi havia l’esperança que era un punt de partida i es podria avançar cap a un federalisme o confederalisme de debò.

(Salvador Clarós)  Les sortides cap endavant en època de crisi, quan tot sembla justificar-se per la creació de llocs de treball solen ser les grans hipoteques del demà.

(Ramon Masachs) Vivim temps difícils. Quins són els temps que no ho han estat? Sempre hi ha hagut problemes, guerres, divisions,  enveges... i patim. “Sembla que haguem vingut a patir!”, diuen alguns. El que sí que és clar, és que estem en temps nous, un temps vertiginós. La tecnologia evoluciona i ens fa evolucionar molt ràpidament. No donem l’abast. El temps ens guanya. El món global ens ha canviat molt com a persones. Som cristians, però com  hem arribat aquí?

(Albert Farriol) Sempre m’havia desassossegat una mica, perquè no l’acabava d’entendre, la paràbola de “l’amo de la vinya” que a diferents hores del dia va a contractar colles de treballadors i al final  els paga a tots el mateix jornal. Els que han treballat tot el dia no semblen estar gaire conformes en cobrar un denari; el mateix sou que els que s’hi han posat a mitja tarda. Jo tampoc entenia massa que fos un tracte just.

(M. Lluïsa Geronès) Aquest és el testimoni d’una dona marroquina, que es vol mantenir en l’anonimat, i que té la vàlua resumir la situació de tanta gent. La Lluïsa Geronès, que atén des d’Àkan aquestes realitats tan dures, ens fa l’escrit des de la perspectiva i la veu de la protagonista.

(Josep Lligadas) Darrerament m’he dedicat a llegir un parell de llibres sobre l’evangeli de Joan, i m’he adonat d’una cosa que fins ara m’havia passat totalment desapercebuda, i que em fa veure com sovint passem per davant dels textos entenent-los a partir d’unes idees prèvies que no ens permeten descobrir el que realment diuen.

Si per culpa d'un error o una mala praxis a un capità se li enfonsa el vaixell; a un arquitecte li cau una casa, a un enginyer se li enfonsa un pont, a un metge se li mor un pacient o a un cuiner se li posen malalts els comensals... segons la llei va a judici i pot acabar a la presó. És lògic, n'era responsable. I els banquers, no són responsables quan deixen els jubilats sensde diners, els treballadors a l'atur? No se´ls ha de jutjar?

És evident que les paraules de Crist als evangelis tenen un sentit i una aplicació atemporals. Sempre cal tenir present l'època, els costums, les connotacions de les paraules, la traducció i situar-les en el temps... però la mentalitat humana no varia gaire.