La actualidad religiosa desde Cataluña

Passar un temps en un monestir pot ser una opció per tancar-se per acabar una feina o preparar uns exàmens. Però també pot esdevenir alguna cosa més que uns dies d’estudi. Els que viuen aquesta experiència, a més de treballar, busquen en el silenci dels monestirs un espai d'aprofundiment interior.
 

            Alguns mitjans de comunicació social a cops i en programes d’humor fan mofa sobre Déu. Segons la manera de ser i les opcions i opinions de vida hi ha qui li agrada; i també tot el contrari. A mi algunes vegades em resulta incòmode, experimento interiorment  malestar.

Diumenge passat, en motiu de la festa de l'Ascensió, vam celebrar la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, tot recordant aquella imatge de Jesús, tot pujant cap al cel, però dient als seus deixebles: "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli".

Surto tard de la feina, cansada,  fins i tot disgustada. Mecànicament obro la porta del cotxe, m’hi assec, em poso el  cinturó de seguretat i arranco. Tot d’una forma metòdica, rutinària , gairebé  inconscient….  La vesprada amenaça pluja,  el cel s’ha ennegrit i  comencen a caure quatre gotes…  Mentre condueixo el meu cap segueix  donant voltes als problemes de la feina, veig passar vehicles-objectes pel meu costat i en direcció  contrària.

L'autor escrivia fa unes dies al diari El País una interessant reflexió sobre l'actualitat del silenci, a rel d'una sèrie d'esdeveniments que hi fan pensar. L'afer Wikileaks o la reivindicació recent d'autors 'silenciosos' dels anys cinquanta, fan pensar a l'autor, veterà periodista i sociòleg, el següent:

Avui, a Roma, el papa Benet XVI ha proclamat sants: Francesc Coll i Guitart, Dominic i fundador de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, perquè es dediquessin als infants i joves més necessitats; Jozef Damiaan d