Càritas Diocesana de Barcelona denuncia que el rostre de la pobresa és el d’una mare sola

(Càritas) Amb motiu del 8 de març, dia de la dona treballadora, Càritas Diocesana de Barcelona reivindica el paper de totes aquelles dones anònimes que cada dia lluiten pels seus drets. Malgrat els avenços que s’han produït en polítiques de gènere, encara hi ha desigualtats en salaris i taxes d’activitat. Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan, s’enfronten a taxes d’atur més elevades; quan troben feina, tenen sous més baixos i ocupacions més precàries.

Això fa que les dones es vegin abocades a realitzar feines a temps parcial. L’ocupació a temps parcial és majoritàriament involuntària, però moltes dones es veuen obligades a acceptar-la perquè no hi ha suficient suport públic per atendre als seus fills i filles o a les persones grans dependents. Treballar a temps parcial suposa tenir menys possibilitats d’ascendir a càrrecs de responsabilitat i cotitzar menys per a la jubilació.

Tal com van apuntar a l’informe de FOESSA 'La transmisión intergeneracional de la pobreza (2016)', el risc de pobresa en les llars monoparentals es veu incrementada quan aquesta la conforma una dona sola, cosa que provoca una doble desigualtat quan s’és dona i pobre.

Precarietat i maternitat

Càritas afirma que el rostre de la pobresa de les persones que acullen i acompanyen diàriament és el d’una mare sola. L'entitat expressa inquietud que situacions de gran precarietat les visquin principalment les dones, ja que en la majoria de casos són les referents de les llars on hi ha infants. Amb dades del 2015, la meitat de les llars que atenem des de Càritas Diocesana de Barcelona són llars amb fills i, d’aquestes, el 37% estan a càrrec d’una dona. Aquesta tipologia de llars han augmentat el 15% amb relació a l’any anterior, i el 82% respecte del 2009.

Càritas Diocesana de Barcelona vol reafirmar el seu compromís amb l’atenció integral a les famílies, especialment d’aquelles llars a càrrec d’una dona. Alhora, demana a les administracions competents que impulsin polítiques a favor de la igualtat salarial i de la conciliació laboral i familiar. Per fer-ho, afirmen, cal racionalitzar els horaris laborals, ampliar les places d’escoles bressol, les beques menjador i treballar a favor d’una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans i ciutadanes.