"El nostre cor està obert al Senyor?"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 12 de gener de 2017

La nostra vida és un avui que no es repetirà. El papa exhorta a no tenir el cor endurit, sense fe, però obert al Senyor. En el nostre cor s’hi juga l’avui.

"Tant de bo que avui, sentíssiu la seva veu, no enduriu els vostres cors". Parteix d'aquest verset de la carta als Hebreus, que hi ha en la primera lectura de la missa d'avui, l'homilia de Francesc es desenvolupa entorn de dues paraules: "Avui" i "cor".

L’avui en el que hem rebut l'amor de Déu

L’avui del que parla l'Esperit Sant, en el verset de la Carta als Hebreus, és de fet "la nostra vida" un avui "ple de dies", però "després del qual no hi haurà un replay, un demà", "un dia en el que nosaltres hem rebut l'amor de Déu", la promesa de Déu per a trobar-lo, explica el papa, "un dia" en què podem renovar "la nostra aliança amb la fidelitat de Déu".Hi ha però "només un sol avui, en la nostra vida" i la temptació és la de dir: "Sí, ho faré demà". "La temptació del demà que no hi serà", com el mateix Jesús diu en la paràbola de les deu verges: les cinc que no tenien seny i no s’havien endut l’oli amb les torxes, llavors el van anar a comprar però quan van arribar, trobaren la porta tancada. Francesc també fa referència a la paràbola de l'home que truca a la porta dient al Senyor: "He menjat amb tu, he estat amb tu...." "No et conec: has arribat tard...":

"Dic això no per espantar-vos, sinó simplement per dir que la vida nostra és un avui: avui o mai. Jo penso això. El demà serà el demà etern, sense capvespre,amb el Senyor, per sempre. Si jo sóc fidel a aquest avui. I la pregunta que us faig és aquesta que fa l'Esperit Sant: ‘Com visc jo, aquest avui?'".

Que el nostre cor estigui obert al Senyor

La segona paraula que es repeteix en la lectura és "cor". Amb el cor de fet "trobem el Senyor", i moltes vegades Jesús advertirà dient "lents de cor", lents en entendre. La invitació és doncs a no endurir el cor i preguntar-se si no visc "sense fe" o "seduït pel pecat":

"En el nostre cor juga l’avui. El nostre cor està obert al Senyor? A mi sempre hem desconcerta quan trobo una persona gran -sovint sacerdots o monges- que em diuen: 'Pare, pregui per la meva perseverança final’-‘ Però, has fet tota la vida, el bé, tots els dies del teu avui han estat al servei del Senyor, però tens por...?‘-‘No, no:, però, la meva vida no s’està acabant : jo voldria viure-la plenament, pregar perquè l’avui arribi ple, ple, amb el cor fort en la fe, i no abatut pel pecat, pels vicis, per la corrupció...".

Preguntar-se sobre el nostre avui i sobre el nostre cor

El papa, per tant, insta a preguntar-se sobre el nostre avui i sobre el nostre cor. L’avui és "ple de dies", però "no es repetirà". Els dies es repeteixen fins que el Senyor digui "prou":

"Però l’avui no es repeteix: la vida és això. I cor, cor obert, obert al Senyor, no tancat, no dur, no endurit, no sense fe, no pervertit, no seduït pel pecat. I el Senyor n’ha trobat molts d'aquests que tenien el cor tancat: els doctors de la llei, tota aquesta gent que el perseguien, el posaven a prova per condemnar-lo... i al final va aconseguir fer-ho. Tornem a casa amb només aquestes dues paraules: com és el meu avui? El capvespre pot ser avui mateix, aquest dia o molts dies després. Però com va, el meu avui, en la presència del Senyor? I el meu cor, com està? Està obert? Està ferm en la fe? Es deixa conduir per l’amor del Senyor? Amb aquestes dues preguntes demanem al Senyor la gràcia de la que cada un de nosaltres té necessitat".

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió