L'acolliment parroquial

Un dels reptes que tenim a la Parròquia del Patriarca Abraham és com servar aquell esperit olímpic de ser acollidors de tota persona que participa de les celebracions litúrgiques o simplement per curiositat, anhels culturals o qui sap què, ve a veure aquest singular edifici. Cada visita mereix un acolliment especial i particular.

Aquella pastoral esportista duta a terme durant els jocs olímpics i paralímpics va donar els seus fruits:

11.275 visitants

5.065 serveis religiosos:

40 jueus

125 budistes

800 musulmans

1.900 evangèlics

2.200 catòlics

A més hi va haver dos actes comuns parlant d’Abraham i una pregària. A la rectoria vivien 16 agents de pastoral de les diverses confessions religioses. Com a anècdota us diré que el primer bateig es va fer abans fins i tot de començar les olimpíades; l’afortunat i primer acollit va ser el fill d’un vigilant de les infraestructures, batejat el 28 de juny amb els noms de Francesc, Juval i Abraham.

El nostre primer rector, Mn. Jaume Serrano (1992–2005), amb motiu del seu comiat i després de 13 d’anys de rector ens va deixar un decàleg per a la parròquia que al dia d’avui encara és vigent:

La nostra FE està centrada en Jesucrist, que ens parla de Déu Pare i ens condueix a Ell.
La festa de la nostra COMUNITAT és l’EUCARISTIA: en ella escoltem la Paraula de Déu i confiem que tota la nostra vida sigui transformada per la Resurrecció.
La preparació de l’EUCARISTIA i la seva celebració ens ajuda a creure que en la vida de cada dia es manifesta la misericòrdia i la força de Déu Pare. Això és el que celebrem el DIUMENGE.
La comunitat parroquial és l’Església del nostre Barri de la VILA OLÍMPICA. Per això tenim la missió de proclamar –amb la nostra actitud de SERVEI- la proximitat de Déu i el seu amor per tothom.
Molts de nosaltres treballem en el Consell Pastoral, en grups o en l’Esplai. Fem-ho amb humilitat i amb joia. Tenint en compte les paraules de Jesús: «El que feu a un d’aquests petits, a Mi m’ho feu».
Obrirem a tothom que truqui a la porta de la nostra Parròquia. L’escoltarem, l’acollirem i, si està en les nostres possibilitats, atendrem les seves necessitats.
El DIÀLEG ha de ser el nostre clima. Saber expressar les nostres opinions i acceptar les diferències entre els membres de la Comunitat.
Cal aprofundir en la confiança fraternal, que ens ajudarà a reconèixer les nostres limitacions davant de Déu i de la comunitat i ens prepararà per celebrar amb goig el sagrament del perdó.
La parròquia del PATRIARCA ABRAHAM vol participar en la vida del BARRI. Com Jesús, vol estar atenta a les necessitats de totes les persones.
Desitgem oferir la imatge d’una Església senzilla –sense ambició de poder- oberta a tothom, disposta al servei i que intenta seguir el camí de Jesús, celebrant amb esperança el seu RECORD VIU: la seva MORT i RESURECCIÓ.

Han passat onze anys des de la recepció del decàleg i encara són molts els parroquians que el recorden i una i altra vegada hi fan referència. Ara és lícit que ens fem la pregunta: i tot aquest esperit acollidor ¿com es materialitza en la pràctica, en el dia a dia?

La resposta és fàcil: tota la comunitat és acollidora (consell pastoral, esplai, grup penitenciari, grup de famílies, catequesi....). Quan a vegades entra algú i es posa a badar per dins del temple, no falta algun parroquià que li dona conversa i de seguida ja s’estableix un diàleg que, tot explicant el retaule o les parts simbòliques de l’arquitectura, fan l’aproximació cap a l’altre. Normalment sempre marxen amb la satisfacció d’haver estat acollits i tractats com els àngels per Abraham. Potser per alguns serà la primera i l’última visita al temple i ens agradaria que quedés com una petjada en els seus cors la seva estada i mai que expliquessin que van estar a la parròquia del Pare Abraham, van trobar una escalfor i un acolliment que no els van deixar indiferents.

Però l’acolliment no es focalitza només cap a les persones; actualment hi ha un grup de l’Església Anglicana Espanyola Reformada, que fan el seu culte cada Diumenge a les 12.00, i un grup molt petit de japonesos que conformen la Japanese Church i es reuneixen un dissabte al mes tot fent el seu culte primer i després un àpat conjunt ja que provenen de diverses parts de Catalunya i així fan més fraternitat. No cal dir que sempre ens avisen de les seves trobades i tenim l’experiència de ser uns acollidors acollits, la qual cosa ens ajuda a créixer com a persones i sobretot com a cristians.

No disposem d’un PEDAP (Projecte Estratègic D’Acolliment Parroquial) específic, ja que quan algunes coses es volen programar perden tota la seva originalitat i alegria del moment per part de l’acollidor. Deixem que sigui el mateix Esperit el qui ens guiï en aquesta noble virtut d’acollir tal com va fer Abraham per sentir-nos a pleret més a prop del veritable Acollidor.

Gabriel Carrió i Amat