"Enviats a Reconciliar" El lema i el cartell del Dia del Seminari 2016

¿Us heu aturat a mirar el cartell del dia del Seminari d’enguany?

¿No trobeu que la fotografia és ben expressiva per il·lustrar el lema, “Enviats a reconciliar”?

Fixeu-vos-hi! Segur que la imatge us recorda el famosíssim quadre de Rembrandt del Pare abraçant el fill pròdig! Aquí, el mossèn que apareix amb l’alba, està abraçant dues persones. ¿No és potser el millor gest per a significar la reconciliació? I és que els sacerdots estan cridats a ser, de manera ben especial, ministres de la reconciliació, perquè el que vol el Pare és la reconciliació de tots el seus fills, entre ells i amb Ell mateix. L’amor misericordiós de Déu s’expressa, doncs, d’una manera molt significativa mitjançant la reconciliació, el restabliment dels lligams desfets, refer els ponts trencats. Amb el sagrament de la reconciliació és com el prevere fa realitat, de manera ben clara, aquest desig de Déu. I, més enllà de la reconciliació sacramental, el prevere és enviat a ser, tot ell, instrument de reconciliació: reconciliació en les famílies, reconciliació en les comunitats cristianes, reconciliació en la societat... El prevere és la persona que mira de viure sempre reconciliat amb Déu i, per això, és capaç de ser enviat a reconciliar tots els qui es trobi en el camí. Quan des de tants àmbits es promou l’enfrontament, la competitivitat, la rivalitat, l’odi interessat, el prevere porta reconciliació i pau al seu entorn; sap parar l’altra galta perquè no augmentin les enemistats; sap acostar els qui es volen mantenir lluny; sap propiciar el diàleg entre els qui no es volen dir res més que retrets; sap tenir una paciència com la de Déu, que no desespera mai de trobar una sortida quan sembla que ja no n’hi ha; manté una capacitat de recerca infinita per trobar camins quan sembla impossible que n’hi hagi.

I voldria subratllar una característica de la foto del cartell. En aquest cas, a diferència del quadre que he comentat, aquí, el qui abraça, no n’abraça un sinó dos. ¿No us sembla que reflecteix el final que tots desitjaríem per a la paràbola del fill pròdig? A l’evangeli, la paràbola acaba en sec. ¿Què passa amb el fill gran? No ens ho diu. ¿No creieu que el millor final seria que el fill gran també s’adonés finalment de l’amor del seu pare i plorés per no haver-lo descobert abans, i que pare, fill gran i fill petit es fonguessin en una abraçada plena d’estimació i de joia? Això és el que reflecteix, doncs, la fotografia del cartell, amb el mossèn abraçant les dues persones, que bé podrien ser com aquests dos fills del pare, tots dos cridats a gaudir plenament d’aquest amor tan immens.

I per poder arribar a ser aquests ministres de la reconciliació per a tothom, cal una bona preparació i seguir l’itinerari previst per l’Església des de la primera crida fins que el bisbe crida, en nom de l’Església, aquell que s’ha sentit cridat a ser ministre de la misericòrdia de Déu, que s’expressa mitjançant el servei de la reconciliació entre tots els homes i dones sense excepció. Aquest és el temps de seminari. Un temps llarg i intens. Un temps per aprendre a reconciliar-se amb els companys seminaristes que senten la mateixa crida, però que són diferents, amb les dificultats que això comporta. Només podrà ser enviat a reconciliar qui hagi après a ser instrument de reconciliació en el període de formació en el seminari, i qui hagi entès que cada dia ha de reconciliar-se amb els seus germans, tantes vegades com calgui, ni que siguin setanta vegades set (cf. Mt 18,22).

Misericordias Domini in aeternum cantabo! Aquestes paraules del salm han de quedar ben gravades en el cor dels seminaristes, ja que és cantant ells personalment la misericòrdia del Senyor com els qui els seran encomanats també la podran cantar, ja que hauran descobert la misericòrdia que és la font del perdó que han rebut i del perdó que són capaços de concedir.

Val la pena que preguem per tots aquests que, en el seminari, s’estan posant a punt per a ser enviats com a ministres de la reconciliació! Ens necessiten a nosaltres, preveres de més edat, per a veure que és realment possible ser aquests enviats a reconciliar i de quina manera això es pot dur a terme ara i aquí. I també els necessitem nosaltres a ells, per tal de portar aquest missatge de reconciliació als joves i als infants d’avui, als quals ells són tan propers.

Val la pena que mirem de descobrir tots aquells que estan cridats, ells també, a ser enviats a reconciliar com a sacerdots, i que potser encara no se n’han adonat. No tinguem por de ser la veu de Déu per a fer-se sentir per aquestes persones!

Mn. Josep M. Turull Garriga, rector del Seminari Conciliar de Barcelona