Les expectatives eren altes i, fins a cert punt, angoixants. Es parlava de la propera Cimera sobre el clima de Paris (COP21) com la darrera oportunitat del planeta. Els principals líders mundials, entre ells el Sant Pare, fa temps que adverteixen de la magnitud del problema que el canvi climàtic està produint en la vida diària de milions de persones: "aquesta ja no és una qüestió d'animalets i flors del camp. Parlem de sequeres, pèrdues de cultius, fam i refugiats climàtics, ciutats inundades..." afirmava un rotatiu nacional.
Representants de 195 països van intentar a partir del dilluns dia 30 a la capital francesa, arribar a un acord contra el canvi climàtic. Ja es porten més de vint reunions similars -desenvolupant el conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de 1992- però hi havia l’esperança que s'arribés a avanços significatius: una darrera oportunitat no per evitar el problema (els experts diuen que el canvi climàtic ja és irreversible) sinó per fer-lo més suau i amb un impacte menor per a la humanitat. Es tractava de mitigar el problema i d'adaptar-se.
Es van afrontar les emissions de gasos a l’atmosfera, posant la mirada en les explotacions carboníferes que queden a Europa i que s'han convertit en un problema per al clima; la recerca de noves fonts d'energia no contaminants; afrontar l'escassedat d'aigua per les sequeres que se sofreixen arreu del món i, per contra, les inundacions que van en augment…
Finalment el 12 de novembre hi hagué acord, un acord mundial per treballar junts per un futur millor: un acord que obre un camí però que no és la meta. Un camí obert que significa un esforç de limitació d’emissions de gasos a l’atmosfera -amb el consegüent impacte en l’economia de països desenvolupats (que ja només representen el 35% de les emissions) i en economies emergents com la xinesa. L’acord assolit és conscient de la dificultat que implica això i per això demana una dotació financera (uns 100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020) per tal d’iniciar un procés de transformació de l’economia vers un sistema productiu baix en emissions de gasos: “una economia neta” en paraules de John Kerry, secretari d’estat americà, que significa el principi de la fi dels combustibles fòssils (carbó, petroli o gas natural). És l’hora de les energies renovables que ja cobreixen el 9,3% de la demanda energètica mundial, un percentatge que anirà en augment.
És la primera vegada a la història que representants de 195 països reconeixen dues coses: que el canvi climàtic existeix i que és responsabilitat humana. I la meta és evitar que el escalfament global es quedi a finals del segle XXI per sota de l’augment de dos graus i si és possible, que es quedi en un grau i mig respecte a la temperatura mitjana global en l’època preindustrial. En aquest moment ens acostem a un grau d’augment. A aquest objectiu general s’hi arribarà amb els consegüents programes nacionals de reducció d’emissions de gas, la majoria ja presentats, però que en opinió dels experts, encara no són suficients i per això s’han establert uns mecanismes de revisió i control periòdics (cada cinc anys).
Les reaccions?. El Papa Francesc va valorar així l’acord: “la conferencia sobre el clima acaba de concloure a París amb un acord que molts defineixen històric. La seva actuació requerirà una obstinació coral i una generosa dedicació per part de tots. Desitjant que sigui garantida una particular atenció a les poblacions més vulnerables, exhorto a la comunitat internacional prosseguir amb sol·licitud el camí emprès en el signe d'una solidaritat que es converteixi cada vegada més concreta”.
La majoria de les reaccions mundials a l’acord, tant de les cancelleries occidentals, organismes mundials o entitats ecologistes han anat en la mateixa línia. L’acord és sens dubte un pas endavant però caldrà un esforç molt gran, i superior al que els agents implicats han manifestat que estan disposats a fer, per a realitzar-lo. Alguns ecologistes creuen que per assolir l’objectiu que el escalfament global es limiti a 1,5 graus o no arribi als 2, implicaria una reducció d’emissions del doble de les que ara estan previstes, més o menys d’entre el 70 i el 95% cap al 2050.
Tant de bo tothom posi fil a l’agulla perquè aquest acord es faci realitat. La salut de la nostra “llar comuna”, com ha definit la terra el Papa Francesc en la Laudato si’ està en joc, i amb ella, les condicions de vida de milions de persones de les futures generacions.
Francesc Xavier Bisbal i Talló
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.