"Per un cristià, què significa dir adéu?"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 19 de maig de 2015

El Papa ha dirigit els seus pensaments als que són víctimes de persecucions i obligats a fugir com els Rohingyas de Myanmar o pels jihadistes a l'Iraq en el cas dels cristians.

Jesús s'acomiada per anar al Pare i enviar l'Esperit, Sant Pau s'acomiada abans d'anar a Jerusalem i plora amb els ancians d'Efes quan van venir a saludar-lo.

Aquells que es veuen obligats a fugir de la persecució

"Jesús s'acomiada, Pau s'acomiada -ha dit- i això ens ajudarà a reflexionar sobre el nostre acomiadament." A les nostres vides, ha assenyalat, "hi ha tants acomiadaments", petits i grans, i tant mateix hi ha també "tant patiment, tantes llàgrimes en alguns d'ells":

"Pensem avui en aquells pobres de Rohingya de Myanmar. En el moment de sortir de la seva terra per escapar de la persecució no sabien el que anava a passar amb ells. I fa mesos que estan al vaixell, allà... Arriben a una ciutat, on els donen aigua, menjar i els diuen: heu de marxar! És un acomiadament. Tant mateix, avui succeeix aquest gran acomiadament existencial. Penseu en l'acomiadament dels cristians per part dels jihadistes, pensen que no podran tornar mai més a la seva terra, perquè han sigut expulsats de les seves llars".

Són petits i grans acomiadaments a la vida, ha dit el Papa, com el "deixar de la mare, que saluda, li dóna l'última abraçada al seu fill que marxa cap a la guerra; i cada dia s'aixeca amb la por "que algú vingui a dir-li: "li agraïm la generositat del seu fill que ha donat la seva vida pel seu país"'. "I també és aquest últim adéu -ha dit- que tots nosaltres hem de fer, quan el Senyor ens crida a l'altra riba. Jo penso en això."

Confiar al Pare el moment de l’adéu

Aquest gran acomiadament de la vida, “també l'últim –ha reafirmat– no són els acomiadaments del “fins aviat”, “fins després", "adéu", que són aquells que un sap que són de tornada, o aviat o al cap d'una setmana: són els acomiadaments que no se sap quan i com tornarà”. I el Papa expressa que el tema de l’acomiadament és també present en l'art, a les cançons:

"Em ve al cap, aquella dels alpinistes, quan el capità s’acomiada dels seus soldats: el testament del capità.” Jo penso en el gran adéu, el meu gran comiat, no quan he de dir, "fins després", "fins més tard” “arreveure”, però “adéu”? Aquests dos textos diuen la paraula "adéu". Pau confia en Déu i als seus i Jesús confia al Pare i els seus deixebles, que romanen en el món. "Jo no sóc al món, però tingues cura d’ells. Encomanar-se al Pare, encomanar a Déu: aquest és l'origen de la paraula "adéu". Nosaltres diem "adéu" només en els acomiadaments, siguin aquells de la vida, sigui l'últim".

El nostre últim acomiadament d'aquest món

"Crec –ha afirmat- que amb aquestes dues imatges, la de Pau, que plora, agenollat a la platja, tots allà, i Jesús, trist, perquè anava en camí de la Passió, amb els seus deixebles, plorant en el seu cor- podem pensar en nosaltres. Ens farà bé. Qui serà la persona que tanca els meus ulls? ":

"Què faig? Ja sigui Pau com Jesús, tots dos amb aquest bram fan una mena d'examen de consciència: “Jo faig això, això, això..." I jo, què faig? Però em fa bé imaginar-me en aquell moment. Quan serà, no se sap, però hi haurà un moment en el qual el “'després”, "fins aviat”, “arreveure” es convertirà en "adéu". Estic preparat per confiar a Déu tot el meu jo? Encomanar-me a Déu? Per dir la paraula que és la paraula de la confiança del nen al pare?”

El Papa ha finalitzat la seva homilia aconsellant a tothom a meditar les Lectures d’avui sobre l’acomiadament de Jesús i de Paul i “pensar que un dia” també nosaltres haurem de dir la paraula "adéu": "A Déu encomano la meva ànima; a Déu encomano la meva història; a Déu encomano els meus; A Déu confio tot”. "Que Jesús mort i ressuscitat –ha sigut la seva última demanda– ens envií l'Esperit Sant, perquè aprenem d’aquella paraula, aprenguem a dir-la, però existencialment, amb tota la força: l’última paraula “adéu”.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió