“El cor del món”, pedagogia de l’espai sagrat.

 

Aquest tridu pasqual he col·laborat un altre any a l’equip creatiu de la Pasqua Jove ClaverTSKV. El lema d’enguany era “Apassionats”, tot i que el subtítol intern generador de la dinàmica corresponia al lema del Magis (una trobada juvenil ignasiana que engalta amb la JMJ de Madrid 2011): “Amb Crist al Cor del Món”. Una de les tasques de l’equip creatiu, conjuntament amb l’equip de litúrgia, és preparar l’espai celebratiu dels oficis a la Capella del Col·legi Claver, mentre que la vetlla pasqual té lloc a la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola a Lleida de cara a treballar la dimensió comunitària i eclesial de la celebració cabdal del cristianisme.
 
Un dels problemes que ens hem trobat cada any, a part de enretirar els bancs i emmoquetar la capella creant un espai celebratiu central en forma de quadrat, és la diminuta escala de l’ornament i l’ambientació que nosaltres proposàvem en relació a la mida del conjunt arquitectònic, caracteritzat per l’austeritat i dimensió dels murs de fàbrica de maó. Aquest any hem trobat una solució a aquest problema: hem aprofitat l’estructura del baldaquí o lampadari de fusta que hi ha sobre l’altar per penjar-hi un cortinatge que cobrís tota l’alçada fins al terra del presbiteri. Darrera aquest cortinatge, evocació explícita del tabernacle (Ex 26,1-37), hi vam col·locar una il·luminació que tant podia esdevenir vermella o blanca segons la necessitat del moment. En un dels moments inicials de cada celebració dels oficis, per uns breu instant, s’encenia el tabernacle amb la il·luminació vermella i es posava l’audio d’un cor bategant, recreant en l’ambient un indicador de “Cor del Sagrat”, un nucli visual i auditiu que apuntava al Transcendent. Per altra banda, aquesta idea de l’espai sagrat dins del sagrat, com un joc de nines russes, no és cap novetat sinó que ho trobem ja en l’antic Temple de Jerusalem i la seva jerarquització de patis (d’aquí la idea de l’Atri dels Gentils) i en obres modernes com la controvertida església de Massimiliano Fuksas a Foligno o la nova sinagoga de Dresede - dels arquitectes Wandel, Hoefer i Lorchon - en ambdues obres es dóna la idea de “capsa-dins-la-capsa”. Podem enllaçar metafòricament aquesta idea de tabernacle o jerarquització de l’espai sagrat amb la “casa-dins-la-casa” o la casa de nines com el cor de l’habitació de jocs d’una llar.
 
Tornant a l’espai celebratiu de la pasqua jove, l’espai del tabernacle també servia per “amagar” o “guardar” la Paraula, com si fos una recreació de l’espai de la Bema d’una sinagoga. La litúrgia de la Paraula començava amb una processó de un jove que, acompanyat d’una altra parella de joves amb espelmes, anava fins al tabernacle per prendre la Paraula i portar-la fins a l’ambó col·locat en l’altre extrem del quadrat, a semblança de la disposició de l’església de Taizé.
 
Un altre mèrit d’aquesta disposició espaial va ser el “descobriment” d’aquest gran cortinatge durant la celebració del Divendres Sant deixant a la vista la rudesa del crucificat de la capella. Amb aquest gest, basat en la perícopa de Mc 15,33-39, quedava ben patent que allò “noümènic”, “diví” o “misteriós” que l’home ha cercat al llarg dels segles, ha quedat revelat en el Crucificat. Jesús en creu com a única i “inesperada” mediació amb el Transcendent. Sovint els joves resten ignorants a la cultura religiosa o hi ha una desconeixença de la persona de Jesucrist. Amb aquest gest de “descobriment”, o de transformació del Tabernacle en crucifixió, es pretenia propiciar en el jove (i en tots els assistents) el “descobriment intern” de la persona de Jesús com ho havia fet el centurió romà de l’evangeli de Marc: “És veritat, aquest home era Fill de Déu”. En el fons no ha estat més que una nova interpretació espaial de la litúrgia d’adoració de la creu del Divendres Sant, on es va des-cobrint per parts un crucifix mentre es va cantant en cada pas “Mireu l’arbre de la creu, on morí el salvador del món. Veniu i adorem-lo!”.