Més presència montserratina a Sicília: Catània, Agira i Delia

Manuel Manonelles –CR En aquesta nova entrega de 'Montserrat al món' sortim de Palerm, però seguim a Sicília. És una illa amb una impressionant presència montserratina i amb un nivell de representacions artísticament destacat.

Comencem per Catània, la segona ciutat de l’illa, on trobem una parròquia dedicada a la Mare de Déu de Montserrat que dona nom també a un important barri de la ciutat. L’actual temple és el tercer edificat en aquest indret i sempre sota la mateixa advocació. El primer va ser construït el 1580 per l’antiga Confraternita di Nostra Signora di Monserrato, però va ser destruït per la lava de l’Etna el 1669. Se'n va edificar un de nou a partir del 1672, però que també va resultar afectat pel terratrèmol de 1693. Durant el s. XVIII va ser construït el temple actual, d’una sola nau, que amb el temps ha anat evolucionant. Així, per exemple, el campanar és del 1830 o el nínxol sobre la porta principal, on es troba una imatge de pedra de la moreneta, és de 1948, per tant, feta dos anys després que aquesta església fos erigida en parròquia del barri que du el seu nom. Una parròquia que manté ben viva la devoció secular a la moreneta en aquesta ciutat.

A pocs quilòmetres a l’est de Catània es troba Agira. En aquest municipi, i a l’abadia de San Filippo, es troba a la seva sagristia una magnífica tela de la nostra madona, obra de Filippo Randazzo executada entre el 1745-46. Al sud d’Agira, a la ciutat de Caltagirone, hi localitzem l’església del Santíssim Salvador vinculada a un antic cenobi benedictí femení d’aquest municipi. A dins, i en un impressionat altar de marbre, hi trobem una magnífica imatge que representa la nostra Mare de Déu de peu dret. Va ser esculpida el 1532 per Antonello Gagini, reconegut escultor i arquitecte que a Roma treballà amb Miquel Àngel. Va ser un encàrrec de l’abadessa d’aquell monestir, Pellegrina Minardo, i al seu peu hi apareix tant l’escut montserratí com el de la família de la seva donant, els Minardo.

En un turó als afores de Comiso, a la província de Ragusa, es troba també des del s. XVI una església dedicada a la nostra Mare de Déu. Va ser construïda entre 1587 i 1590, herència d’una important comunitat catalana que s’havia anat assentant en aquest municipi des de mitjans del s. XIV. La Bedda Matri ri Muntisirratu, aquest és el seu nom en sicilià, va ser en el seu moment la patrona de la població i la seva processó, el primer diumenge després de Pasqua era especialment recorreguda. Se’n conserva la imatge de finals del s. XVI i diverses pregàries i cants populars dedicats a ella, en sicilià; càntics que encara avui es poden sentir en dies festius tant a Comiso com a Licata. A més, la nostra patrona fins i tot dona nom a un institut d’aquest municipi.

També en el centre de l’illa localitzem Petralia Soprana i Delia, dos municipis que compten igualment amb presència montserratina. En el cas de Petralia Soprana aquesta es troba a l’església dedicada a Santa Maria de Loreto, on localitzem un magnífic llenç de la segona part del s. XVIII. Obra de Fratelli Manno, es representa la verge bruna -de nou en la seva versió blanca com en la majoria dels casos que es comenten en aquest capítol- entre sant Pere i sant Vicenç Ferrer. En el cas de Delia, de nou trobem un turó amb el topònim de Monserrato on es localitza una església dedicada a la Madonna del Carmelo, construïda el 1601 junt amb un monestir carmelita. Doncs bé, històricament hi havia també a la zona una ermita dedicada a la nostra Mare de Déu que donà el nom a aquest turó, si bé va desaparèixer per ruïna i va ser desconsagrada fa més d’un segle. No obstant això, el magnífic quadre de la moreneta que la presidia, de principis del s. XVI i d’iconografia molt clàssica, fou traslladat i es conserva avui a l’església del Carmel.

Més al sud, la ciutat d’Agrigento també hi hagué, d’antic, un temple dedicat a la moreneta del que tampoc en queda cap rastre arquitectònic, però sí –de nou- una barriada que en du el nom. El que sí que tenim, al Museu Diocesà, és una magnífica estàtua de marbre blanc, del s. XV i d’origen palermità (tot indica que també provinent de l’esmentada botega dei Gagini) que segurament presidia aquesta església perduda.

Seguint la costa sud de Sicília cap a l’est trobem Licata. Sempre en un turó es localitza el Santuari de Maria Santisima di Monserrato, l’origen de la qual és un vot fet el 1660 en salvar-se un capità -i tot el seu equipatge- d’un naufragi a la costa davant d’aquest municipi després d’haver invocat a la verge de Montserrat. En un temps abandonat, aquest petit santuari fou reconstruït entre 1983 i 1993 i conserva una notable activitat.

I acabem el nostre recorregut sicilià prop d’allà on vam començar, Palerm, específicament a la ciutat de Monreale. En el seu museu episcopal s’hi troba un quadre de la Madonna di Monserrato del segle XVI, representada entre santa Anna i sant Joaquim, atribuïda a Melchiorre Barresi. I si bé ens hi hem adreçat per demanar-los-en més informació, ara com ara no n’hem tret l’entrellat.