'Laudate Deum': obrir els ulls i deixar de negar l'evidència

Josep Gordi –CR El Sant Pare Francesc ha tret a la llum aquest dimecres l’exhortació apostòlica 'Laudate Deum'. Ell mateix havia anunciat que l’estava escrivint i que era una continuació de l’encíclica 'Laudato Si'' i l’ha acabat vuit anys després de la publicació de la primera. Un cop llegit el text, hom té la impressió que el Sant Pare ha donat un cop de puny damunt de la taula per dir-nos que obrim els ulls i que deixem de negar les evidències. Que canviem el rumb ambiental i social del planeta i que ens arremanguem tots plegats per trobar solucions en l'àmbit personal, familiar, comunitari, governamental i/o d’institucions supragovernamentals.

'Laudate Deum' vol advertir-nos que la situació planetària derivada del canvi climàtic és molt greu i que potser ens estem acostant a un punt de fallida o de col·lapse. Potser l’edat o l’estat de salut del Sant Pare el porta a dir els fets pel seu nom i deixar-se d’eufemismes o digressions.

L’exhortació ens presenta amb tota la seva cruesa els efectes actuals i futurs del canvi climàtic, que qualifica de malaltia silenciosa que ens afecta a tots. Ens adverteix que cal deixar de negar o minimitzar les evidències. És a dir, que la sequera, les onades de calor, els grans incendis, les inundacions, l’augment de la temperatura mundial o la regressió de les masses de gel són realitats que afecten milions de persones i, si no hi fem res, aniran a més.

També fa una contundent crítica al funcionament de les organitzacions supragovernamentals i els demana que tinguin més eficiència i autoritat per tal d’assegurar el bé comú mundial tant en l'àmbit ambiental com social. Per tant, proposa que aquestes institucions siguin veritables espais de conversa, consulta i arbitratge per resoldre conflictes i, en conseqüència, demana més política i més democràcia.

També critica la lentitud i els fracassos de les conferències de les parts (COP) i demana que a la pròxima trobada, la COP 28, sigui reeixida i aconsegueixi trobar solucions als reptes climàtics, les engegui i en faci un correcte seguiment.

Com que darrere tots els problemes ambientals que patim hi ha el paradigma tecnocràtic, el Sant Pare ens demana que ens acostem a la naturalesa per recordar i sentir no només que és la nostra casa comuna sinó també que tota ella lloa el Senyor. Un acostament que cal fer a tots nivells: personal, familiar o comunitari. I que recorda el que diu el verset dels Salms: “Que tot el que respira lloï el Senyor”.

I tot el que respira no són només els animals, sinó tot el conjunt d’éssers vius i els estels, ja que pel món antic tota la realitat alenava. Per tant, si volem lloar Déu, cal que les nostres actuacions tinguin present, en tot moment, que la natura no és només el marc on es desenvolupa la nostra vida, sinó que nosaltres formem part d’ella.

Som natura. Per tant, la vida humana, la consciència o la intel·ligència formen part de la naturalesa. En conseqüència, ens convida a baixar del pedestal i ser més humils i amorosos amb tot el que ens envolta.

També ens recorda que existeixen o han existit regions amb una naturalesa sana, no per la manca d’éssers humans sinó perquè la interacció de les persones amb l’entorn era sana. És a dir, no estava guiada per aconseguir els màxims resultats amb el mínim temps possible.

Els principis del paradigma tecnocràtic han destruït, en molts indrets, la sana i harmònica relació que les persones tenien amb la terra. Ara ens cal reforçar els principis ètics, canviar la nostra cultura econòmica i reforçar la nostra espiritualitat lligada a la naturalesa.

Un camí personal, familiar, comunitari i governamental

Aquests principis han de guiar la vida del catolicisme, però no només del món catòlic, sinó de tots. Cal posar tot el seny i tots els mitjans necessaris per revertir la situació d’emergència climàtica que vivim i així refer els vincles ancestrals que han lligat les persones amb la naturalesa.

Si ho fem, si ho aconseguim, sentirem que formem part d’una família universal on tot està relacionat i d’aquesta vivència naixerà un respecte sagrat, entranyable i humil cap a tots els éssers vius i el medi on vivim.

Recordem que aquest camí és personal, familiar, comunitari o governamental i és imprescindible per revertir la greu situació que vivim. Un camí que ens ha de portar a sentir-nos menys poderosos i més humils i amorosos cap a les persones i la naturalesa.