Les Carmelites Tereses de Gràcia: obra religiosa, casa mare i museu

Víctor Rodríguez –CR Al cor de Gràcia, vora de la plaça de la Virreina i a tocar del transitat carrer d’Astúries, hi ha la Casa Mare de les Carmelites Tereses de Sant Josep, una congregació fundada l’any 1878 a la llavors vila independent de Gràcia. Una calorosa tarda d’octubre ens obren les portes de casa seva les germanes Paquita Santos, Mercè Fernández i Carmen Garcia amb qui coneixerem l’espai on va començar l’obra religiosa de Teresa Toda i Teresa Guasch i el museu que gelosament custodien i que explica la seva història a través de múltiples objectes.

Teresa Toda, nascuda a Riudecanyes el 1826, i la seva filla Teresa Guasch, varen arribar a Gràcia provinents de Tarragona animades pel canonge Josep Caixal -que esdevindria bisbe d’Urgell - amb l’objectiu de fundar una congregació religiosa per atendre a nenes pobres i principalment òrfenes. Feia uns anys que Teresa Toda havia aconseguit dels tribunals eclesiàstics de Tarragona la separació del seu marit pels continuats maltractaments i humiliacions de la que n’era víctima. Ja lliure i amb el suport i companyia de la seva filla Teresa Guasch van marxar cap a Barcelona per crear una escola per a nenes òrfenes que obriria a Gràcia el 1877.

L’any següent, naixia formalment la congregació de Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep, un orde religiós que avui té unes 225 germanes repartides per diferents països i que centra principalment la seva missió en l’àmbit educatiu. Cinc anys després, el 1883, s’aproven les primeres constitucions i Teresa Toda fa la professió religiosa juntament amb la seva filla i tres joves més. Ella en serà la superiora general i la seva filla, la mestra de novícies i qui la substituirà al capdavant de la congregació quan mori l’any 1898.

A casa nostra 140 anys després, les Carmelites Tereses tenen escoles a Mora d’Ebre, Sabadell, Lleida, Tarragona i Reus i la seva obra s’estén també per diferents zones de l’estat espanyol així com a Cuba, Moçambic, República dominicana, Xile, Colòmbia, Puerto Rico, Mèxic i Costa d’Ivori.

Teresa Guasch va ser proclamada venerable el 2004 pel papa Sant Joan Pau II i el 2013, el Papa Francesc va proclamar venerable a Teresa Toda. Ara, el procés camí dels altars està obert en espera del primer miracle que en permeti la seva beatificació. Les despulles de les dues fundadores reposen avui en dues capelles laterals de l’església de la Casa mare, l’única part històrica conservada del primer edifici que veieren construir elles mateixes i on avui ens endinsem.

Trobada casual de la primera pedra

Abans d’accedir al museu, sorprèn un racó presidit per una gran pedra. L’any 1985, en fer-se obres de rehabilitació de l’edifici, una excavadora va trobar enterrada al pati la primera pedra de la construcció de la casa fundacional. En un pot de vidre dins la cavitat de la pedra hi havia un seguit d’objectes dipositats el 8 d’octubre de 1883: la targeta de visita i els estatuts de l’escola recent creada, monedes i medalles, dos diaris d’aquell dia ‘El correo catalan’ i ‘L’Escut de Gràcia’ i dues revistes més que avui es conserven en una vitrina destacada del Museu. La primera pedra retrobada és doncs l’avantsala de l’accés a l’espai històric museïtzat i com diuen els salms: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici".

Les monges mai han marxat d’aquest espai que sortosament va salvar-se dels incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil, però l’edifici ha patit diferents canvis al llarg de la història. Seu dels inicis de la congregació, va ser una escola-orfenat per acollir nenes sense família que es convertiria en escola a partir dels anys setanta del segle passat. Durant tots aquests anys van ser molts graciencs que van passar per les aules d’aquest centre que tancaria el 1994. "L’actual bisbe auxiliar David Abadías va ser alumne d’aquesta casa", exposa orgullosa la germana Mercè Fernàndez.

Els canvis en el món educatiu -i també a la mateixa congregació- van fer que es decidís convertir la Casa Mare en infermeria per a les monges més grans, funció que acull des de 1997 i on viuen actualment una trentena de germanes necessitades d’atencions especials per raons d’edat i de salut.

El museu de la mare Teresa Toda

L’actual museu, que ocupa una bona part dels soterranis de la casa, va ser inaugurat el 1990 a l’anterior edifici quan encara funcionava l’escola i per iniciativa de la germana Concepción Mediavilla. Ella s’havia encarregat d’anar recollint objectes històrics de les diferents cases de la Congregació des de feia anys amb la idea de poder bastir un museu el dia de demà. Un somni que seria realitat el 1990.

Amb el nou edifici inaugurat el 1997, el Museu s’ampliaria en espais i es modernitzaria la museografia i des de llavors la col·lecció no ha parat de créixer any rere any. La seva principalment responsable és la germana Paquita Santos, que amb 92 anys coneix tot el que hi ha i la seva procedència i es cuida diàriament de la neteja, museïtzació i conservació de l’espai. "Tenim moltes coses, masses, però el museu no para de crèixer perquè moltes germanes ens porten objectes per exposar i conservar", explica aquesta religiosa palentina de somriure permanent.

Aquest espai museïtzat és un recull museogràfic d’objectes relacionats amb la congregació des de la seva fundació. Objectes personals de les fundadores, les constitucions de la Congregació així com una mostra de records provinents dels països on les Carmelites Tereses tenen cases. Per això, cada cop que monges d’altres comunitats visiten la casa, sovint hi aporten algun objecte identificatiu de la seva terra que s’adjunten als d’algunes cases històriques de la Congregació que s’han tancat els darrers anys. Casulles, sagraris, calzes i patenes i altres objectes històrics completen l’extensa col·lecció.

El museu sovint és visitat pels alumnes de les diferents escoles de la congregació, pels mestres i equips directius que hi fan trobades així com per les persones que estimen l’obra de Teresa Toda i totes les germanes que l’han precedit. Visitar-lo seguint les explicacions de la germana Paquita Santos és conèixer de primera mà el naixement, expansió i evolució d’aquesta congregació que compta amb un museu que va néixer -i segueix creixent- amb la voluntat de recollir tot allò que té a veure amb les Carmelites Tereses de Sant Josep.

El jardí, l’oratori i l’església, espais singulars

L’edifici, que ocupa la cantonada entre els carrers de Verntallat i del Robí, té un bonic jardí interior, que esdevé un espai de tranquil·litat i un oasi verd únic al popular barri de Gràcia. El jardí està presidit per una bonica estàtua de les fundadores de l’artista Ramon Ferran Pagès, escultor molt relacionat amb la congregació i autor de diverses obres del museu.

Hi destaca també un oratori de petites dimensions i de concepció moderna on s'accedeix des de l’interior de l’edifici i com la proa d’un vaixell, s’endinsa al jardí. L’església històrica, perfectament restaurada i a la qual s’accedeix des del carrer Verntallat està presidida per una bonica imatge de la Mare de Déu del Carme mentre a banda i banda reposen les despulles de les fundadores. Com l’edifici fa funcions d’infermeria, el cor del temple ha estat adaptat com a oratori diari per a les germanes més grans on poden accedir des de la planta d’infermeria mateix.

Qui vulgui conèixer de primera mà i des de casa un dels racons més singulars i històrics de Gràcia pot fer-ho accedint a la pàgina web del Museu Teresa Toda les Carmelites Tereses.