Què és la Segona Pasqua i per què se celebra?

CRLa Segona Pasqua és una festa que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols, just 50 dies després del Diumenge de Ressurrecció, que l'Església catòlica anomena Pentecosta. L'endemà, dilluns de Pasqua Granada,  se celebra de forma desigual, segons les poblacions on el tenen per dia festiu. El dilluns, però, ja no és Pasqua, sinó precisament el primer dia del temps de durant l'any. Aquest any 2024 la festivitat ha caigut aquest dilluns 20 de maig.

La festivitat rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada… En caure cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. És per això, que també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

Aquesta tradició de fer festa l'endemà de les grans festes és molt comuna a casa nostra: Sant Esteve l'endemà de Nadal,  dilluns de Pasqua florida, o en molts pobles en què és també festa l'endemà del sant patró.

La festa té un rerefons clarament religiós. Segons que expliquen les Sagrades Escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels el dia de la Pentecosta jueva de l’any 30 i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana, i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües. Per això, la Pasqua Granada també commemora el naixement de l’església cristiana i l’inici de la propagació de l’evangeli arreu del món.

Origen precristià

Diversos experts defensen que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

En el calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen els aplecs. Segurament perquè el bon temps s’acosta, es fa l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per ‘mata-degolla’, pel ball de cavallets que s’hi fa.

Finalment, a la ciutat comtal hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició molt curiosa en què diverses agrupacions corals que ja no es dediquen al cant surten en cercavila. Sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran. També se celebra al Raval i al Poble-sec.