Vés al contingut
2 Catalunya Religió dg. 20/11/2022
pare-coll-00
Galeria d'imatges

Víctor Rodríguez –CR Les Dominiques de l’Anunciata, congregació catalana fundada l’any 1856 per sant Francesc Coll, tenen a Vic la seva Casa Mare. Un gran casal del 1881 que fa tres funcions a la vegada: escola, infermeria i Casa Mare. Per això, són tres les comunitats que hi donen vida. L’educativa, formada per mestres i alumnes, la de les germanes més grans que són prop d’una quarantena, i una segona, menys nombrosa, on les germanes duen a terme diferents activitats de docència, espiritualitat i atenció i dinamització de la casa.

No tothom ho sap, però que aquest edifici situat justament al cèntric carrer del Pare Coll, és un dels principals llocs que testimonia l’obra del seu fundador, Francesc Coll i Guitart. Nascut a Gombrèn l’any 1812 i mort a Vic l’any 1875, va ser beatificat l’any 1979, i va pujar als altars l’any 2009.

Visitem la Casa Mare amb la germana Carme Vilardell, que gelosament i amb molt de zel, cuida dels diferents museus i de la biblioteca que la congregació té al bell mig de la ciutat dels sants.

L’església, cor de l’edifici

Com bona part de temples i edificis religiosos, l’escola del pare Coll de Vic va ser destruïda durant la Guerra Civil i va caldre refer-la de nou. L’Església, un espai diàfan i lluminós, guarda però, petits tresors. En primer lloc, el sepulcre del fundador, salvat de l’incendi miraculosament i situat avui en un bell altar lateral construït expressament.

A l’altre extrem el temple, les parets conserven les relíquies de Sant Pere Almató, fill de Sant Feliu Sasserra i màrtir dominic mort al Vietnam, i al seu costat, un segon reliquiari amb relíquies de dues de les set germanes martiritzades durant la Guerra Civil. Rere l’altar, una sala recorda la primera superiora de les Dominiques, la germana Rosa Santaeugènia, de la que també s’hi veneren les seves relíquies.

Una capella sobre l’església

Abans de conèixer els museus, pugem al pis superior per conèixer la Capella del Roser, d’estil neogòtic. L’espai va poder-se construir a la postguerra en rebaixar el sostre de la nau principal, guanyant un pis just sobre l’església. La capella està bellament decorada amb un sostre enteixinat amb diferents escuts dominics, que van estar tapats per un fals sostre fins a l’any 2000, quan van ser redescoberts en restaurar-se l’espai. Era el sostre de l’església primitiva dissenyada per l’arquitecte i capellà Josep Santasusana.

Presideix l’altar una Mare de Déu del Roser, patrona de la congregació i procedent de l’escola que tenien a Taradell. Al centre, crida l’atenció un sagrari molt més antic que la resta d’elements. Decorat amb l’escena de l’Anunciació, passatge que dona nom a la congregació, és una donació de la comunitat de Sama de Langreo, que les Dominiques tenen a Astúries. Que estigui a la Casa Mare té una explicació: al Sanatori asturià d’Adaro, es va obtenir el primer miracle que va permetre la beatificació del pare Coll.

Visitem també la gran i espaiosa biblioteca que hi ha a l’edifici. "No és una biblioteca normal, sinó que la majoria dels llibres tenen a veure amb la nostra congregació, amb l’esperit dominicà i amb el pare Coll i, així i tot, ja freguem els 7.500 exemplars". S’hi sumen també incunables i llibres ben antics.

Tres museus en un

Les Dominiques de l’Anunciata han volgut que a Vic s’expliqués tot el que tenia a veure amb el seu fundador i amb la tasca de la congregació. És per això que en diferents plantes de l’edifici adjacent a l’escola, hi trobem diferents sales que, com tres museus independents, formen en realitat un de sol. Renovats l’any 2000, hi ha el Museu del pare Coll, centrat en la vida i obra del fundador, el Museu històric de la congregació i un tercer museu sobre l’expansió de les Dominiques de l’Anunciata per tot el món.

Al pis superior, sota teulada, hi ha el museu del pare Coll. Un breu itinerari ens mostra els indrets que van formar part de la vida del sant ripollès, partint de la seva infantesa a Gombrèn, als peus de Montgrony, on les germanes mantenen una presència activa a la casa on va néixer. El museu conserva diferents peces que van pertànyer al fundador: calzes, llibrets, missals, rosaris, entre altres. Fins i tot una de les peces més preuades i simbòliques, com bé diu la germana Vilardell: "Aquesta Mare de Déu és la que estava a la casa familiar on va néixer el pare Coll, era de la seva família".

Carme Vilardell, de les Dominiques de l'Anunciata, ens descobreix la Casa Mare de la congregació que va fundar sant Francesc Coll

Un dels objectes més singulars és un petit tub que conté un pergamí a l’interior. Aquest text conté la signatura de diferents membres del Tribunal diocesà, entre aquests, la del bisbe Joan Perelló, que cap al 1930 van donar fe que Francesc Coll podia ser venerat. S’iniciava així el procés per ser reconegut com a sant que finalitzaria el 2009.

El segon museu, és el que rep el nom de Museu Històric de la Congregació, situat just al costat Capella del Roser. En aquesta gran sala es pot conèixer la tasca que ha desenvolupat la congregació al llarg de més de 150 anys, la seva evolució i estructura organitzativa i els personatges més destacats que n’han format part.

A la planta baixa, hi trobem el tercer museu, el de l’Expansió, que recull objectes dels diferents països on la congregació té o ha tingut presència. La singularitat del discurs expositiu ve marcada pels objectes portats de les diferents regions d’on provenen les germanes o bé on s’hi ha anat a fundar. Un fet que aporta universalitat a la congregació i alhora, demostra l’encarnació a la terra on duen a terme la seva tasca apostòlica. Molts d’aquests objectes els han aportat les mateixes germanes quan visiten la Casa Mare per conèixer la terra del seu fundador. Alhora, s’hi mostren els països i les comunitats fundades juntament amb els retrats de totes les superiores de la congregació.

Una santíssima trinitat museística

Les Dominiques de l’Anunciata van fundar la primera comunitat fora de Catalunya cinc anys després de la mort del pare Coll. A inicis del segle passat, la congregació s’establia ja a Argentina i el 1969 obririen les primeres escoles a Àfrica, esdevenint un efecte multiplicador fins fa pocs anys, on la manca de vocacions generalitzada també ha obligat a tancar comunitats, sobretot a casa nostra.

Vic és la ciutat dels sants i la Casa Mare de les Dominiques de l’Anunciata ha esdevingut una santíssima trinitat museística que val la pena de conèixer per apropar-nos a la vida i als fruits del darrer català que ha pujat als altars, amb permís de la vigatana Carme Sallés, també santa des del 2012.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.