La actualidad religiosa desde Cataluña

HOMILIA DG-TO-A27 (Mt 21,33-43)

Les recents resolucions judicials que exigeixen la introducció del castellà, al costat del català, com a llengua vehicular de l’ensenyament públic a Catalunya són molt preocupants, ja que posen en perill la continuïtat del model d’immersió lingüística vigent des de fa trenta anys.

La decisió de l'Ajuntament de Salt d'establir una moratòria a l'atorgament de llicències per nous centres de culte (quan n'hi havia dos en projecte), unida a altres decisions recents d'altres ajuntaments de caràcter restrictiu, configuren un panorama preocupant.

         Cada dia augmenta la impressió de que aquesta màxima està molt estesa a la nostra decadent societat, i a molts nivells. La vida econòmica internacional n’és una bona mostra. Sembla que està dominant un procés de l’economia especulativa que està lligant als governs i els fa anar per on hi ha el màxim interès dels mercats. Uns mercats que són avui una dictadura del diner que vol guanyar-se en el mínim temps possible i amb la màxim benefici possible.

La Jornada Mundial de la Joventut ha estat una nova oportunitat per constatar, llegint bona part de l’opinió publicada, la trampa laïcista. I és una trampa subtil, perquè s’amaga sota un postulat tan raonable com és que els poders públics democràtics han de ser neutrals en relació a les creences religioses dels seus ciutadans, sense cap imposició ni coacció en aquest àmbit de llibertat individual, ni cap tipus de discriminació o exclusió basada en aquest criteri.

Els que hem tingut la sort de treballar colze a colze amb l'Arcadi Oliveres durant molts anys i gaudir del seu mestratge, i esperem seguir-ho fent durant molt de temps, estem vivim amb gran dolor les injustes crítiques que rep aquest dies per part d'alguns polítics, periodistes i opinadors.

Les mobilitzacions dels indignats han anat massa lluny. Han començat a trepitjar una perillosa línia vermella. Bloquejar un Parlament elegit democràticament, agredir, increpar i insultar diputats elegits a les urnes per centenars de milers de ciutadans, reunir-se en espais públics transgredint els límits legals, desobeir, resistir i enfrontar-se als agents de l’autoritat democràtica...

Fa uns dies alertava en aquest bloc de la dràstica retallada (en més d'un 55%) que es proposa dur a terme el Govern Mas de la despesa en cooperació amb els països més pobres, malgrat que això tingui una incidència insignificant en el dèficit (20 milions d'euros sobre un dèficit de 7000) i que som ben lluny d'assolir el 0,7 compromès fa molts anys.