La actualidad religiosa desde Cataluña

Diumenge 13 de novembre, sis de la tarda. Cinema Alexandra. No hi cap ni una agulla. Ple de gom a gom. Dins del marc de la Setmana de Cinema Espiritual es projecta la pel.lícula d'Erich-Emmanuel Scmitt, Cartes a Déu.

Em conviden a presentar-la i a fer-ne una petita meditació a posteriori. Com totes les altres produccions d'aquest filòsof polifacètic francès, la pel.lícula que veiem, fa pensar. El títol original és Oscar et la Dame Rose. Narra la relació entre un nen, l'Oscar, malalt terminal de càncer i una dona, la Rosa. Apareixen tots els grans temes de Schmitt: Déu, la mort, el pas del temps, la malaltia, el desconegut, la por, la confiança, les edats de la vida, el sentit de l'existència. No és un film carrincló, ni cerca la llàgrima fàcil. És una producció que, sense pèls a la llengua, posa al davant de l'espectador la qüestió de la mort, s'atreveix a explicitar-la, a treure-la del tabú, de la prohibició.

He seguit atentament les produccions de Schmitt. Em va sembla especialment reeixida la seva obra, El visitant, que, a Barcelona, va tenir un gran èxit d'audiència i es va representar durant mesos al Teatre Romea. Narra la trobada entre un Sigmund Freud envellit i feble amb un visitant estrany, que acaba essent, el mateix Déu. També vaig fruir amb Odette, una comèdia sobre la felicitat, que vaig veure en unes circumstàncies molt especials de la meva vida. Em va plaure, especialment, El llibertí. Som davant d'un creador que sap posar en format audiovisual grans qüestions filosòfiques, que invita a tots a pensar, a sortir de les autopistes trillades del que és políticament correcte, i ens exigeix rumiar, meditar, afrontar-nos al misteri.

El mateix Schmitt diu que la filosofia té com a objecte central explicar el món, mentre que el teatre té com a objectiu representar-lo. Em quedo a una idea molt interessant del film que comento: Enfront del desconegut es poden tenir dues actituds: la por o bé la confiança. La confiança consisteix en creure que no estem sols, que som sostinguts, fins i tot, quan tot s'ensorra.