La actualidad religiosa desde Cataluña

El curs universitari 2009-2010 pot caracteritzar-se por una tensió positiva a diferència d’anys anteriors amb massa soroll. Sembla que ha arribat allò que hom expressa popularment amb un “posar-s’hi les piles”. Efectivament, al menys tres fets significatius planegen sobre el sistema.

En primer lloc, l’alt percentatge (quasi el 80% a Catalunya) de títols universitaris que s’ofereixen adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. La magnitud de la implementació pràctica del procés de Bolonya ha de representar un veritable test. Ara més que mai caldrà restar a l’expectativa dels diversos símptomes.  

Un segon motiu és conseqüència de la reunió dels ministres responsables de l’ensenyament superior dels 46 països del Procés de Bolonya -celebrada a Lovaina i Lovaina la Nova, el 28 i 29 d’abril de 2009-. Es va arribar a elaborar el comunicat “El Procés de Bolonya 2020. L’Espai Europeu d’Educació Superior en la nova dècada”. Es tracta d’un bon document en el qual es fa un balanç del recorregut realitzat fins ara i, també, es presenta una anàlisi prospectiva dels pròxims deu anys. Un text que mereix una lectura detinguda i que pot significar una bona oportunitat per potenciar tot el procés de transformació de les universitats.

Finalment, vull esmentar la convocatòria per part del Ministerio de Educación del Campus de Excelencia Internacional http://www.educacion.es/campus-excelencia.html, una estratègia per modernitzar la universitat i situar-la en un nivell superior en el marc de la competitivitat internacional. El CEI apunta al 2015 i pretén seleccionar fins a un màxim de 15 universitats per tal que puguin entrar en els rànquings internacionals. Per tirar endavant la iniciativa hi ha prevista una aportació de més de 50 milions d’euros i una mena de segell o acreditació avalada pel propi Ministerio. Malgrat les dificultats derivades dels terminis i la complexitat de la convocatòria, 50 de les 77 universitats espanyoles s’hi han presentat. La bona notícia és l’expectativa de la convocatòria, el gruix de candidatures i l’autoestima de les universitats. D’aquetes 50 universitats, 43 són públiques (incloent-hi la UOC i la UNED) i 7 són privades. Aquestes darreres són: Deusto, Navarra, Ramon Llull, SEK, Francisco de Vitoria, Europea de Madrid, Antonio de Nebrija. La mala notícia és la l’exclusió de qualsevol partida econòmica per a les universitats privades. Amb tot, la nostra més cordial felicitació per aparèixer en l’escenari i competir davant una convocatòria objectivament discriminatòria. En finalitzar el mes de setembre una comissió tècnica comunicarà aquells projectes que han superat una primera fase i començarà un nou tram -segona fase- a l’espera d’una resolució definitiva a mitjans de novembre. Esperem que la comissió faci un dictamen i un judici a partir dels criteris de la convocatòria -fonamentalment l’excel·lència, la internacionalització i la recerca- deixant aparcades raons de quotes territorials o altres consideracions no acadèmiques.