Autocrítica carinyosa als partits PSC, ERC i ICV (2)
2. A ERC
ESQUERRA: Podríem aplicar també a ERC el que hem dit sobre la identificació d'esquerres del PSC. ERC es significa com a partit d'esquerres pel seu programa?. ERC té una tradició liberal, quasi-anarquista, que respon més a les capes mitjanes anti-estatalistes i a certes capes rurals. I avui dia, quin sector de la població catalana reflecteix, a part del seu independentisme? Potser capes populars i mitjanes rurals i urbanes, però sense gaire deficinició d'un programa realment d'esquerres. Pel fet que després de la recuperació del partit, ha mobilitzat força capes populars joves, ha ofert a la política, la "passió" per la independència (sempre és necessària la passió en política), ha mobilitzat i té un model d'estructura interna més assembleària, i per tant, podríem dir que la dimensió concientitzadora que va més enllà del partit-aparell electoral, s'acosta a ser un partit d'esquerra. Ho sabrà mantenir? o la intensitat independentista ocultarà un veritable programa a favor de les capes obreres i populars i de les víctimes de la injustícia del sistema?
El mateix assemblearisme, que pot tenir el to positiu de la participació, les divisions internes, i alguns radicalismes que li sorgeixen de tant en tant, podrien qualificar ERC d'una certa malaltia infantil de l'esquerra. Li cal madurar. Té persones amb bones anàlisis polítiques, com en tots els partits d'esquerres, però els protagonismes adolescents i la manca de personalitat pròpia el porten a uns alts i baixos que denoten, certa immaduresa política, tot essent un dels partits de més llarga trajectòria al pais.
El contingut social del programa d'ERC hauria de ser més observable i fins i tot podria reivindicar la tradició anarquista que és un dels valors de la pluralitat de l'esquerra, sobre tot quant a la crítica del poder opressor de l'Estat.
REPUBLICANA: De tant en tant ERC reivindica la República, però no ha llançat una campanya popular a favor d'ella. Potser perquè ha preferit prioritzar altres aspectes del seu programa, o per acceptar que la Constitució consagra la monarquia i no pot entrar en terrenys ilegalitzbles. Però seria molt interessant que es fes valer més en aquest sentit i que obrís el debat entre Monarquia i República.
També caldria que es referís més a la pròpia tradició, a la història de la Segona República, fent autocritica de les seves posicions en temps d'aquest règim i durant la guerra "incivil" i reivindiqués la memòria històrica dels republicans del nostre país, i de les accions valuoses que la República va propiciar.
DE CATALUNYA: Crec molt interessant que ERC hagi posat sobre la taula el debat sobre la independència de Catalunya i sobretot que hagi ajudat que molta part del poble s'adherís a aquesta proposta. Això ha donat, com he dit, passió a la política, horitzó utòpic, moral, ànims i esperança i ha mobilitzat per aquesta fita. ERC ha aglutinat molta part de l'independentisme.
Ara bé, ERC es creu massa que l'independentisme ha de passar per ella, i li costa acceptar la pluralitat, la seva transversalitat i a la vegada té dificultats per evitar la trànsfuga de les seves files, a altres partits que neixen.
ERC ha pujat en les eleccions quan CIU ha baixat, perquè anteriorment CIU s'havia aliat amb el PP. Però ERC no pot estar a mercè dels pactes d'un altre partit i hauria d'aconseguir fidelitzar els votants que es varien el seu vot entre ERC i CIU, segons el que faci cadascun dels partits.
ERC ha tingut l'estratègia de "catalanitzar" el PSC, formant part dels governs tripartits,i en part ho ha assolit, però això li ha fet perdre personalitat diferenciada davant del PSC. La crítica a CIU, segons la meva opinió no l'ha afavorit. Seria molt més interessant provar l'estratègia d'apropament i d'aliança amb CIU, mantenint la pròpia personalitat, tot obligant-la a complir les seves idealistes i sovint hipòcrites promeses independentistes i així consolidar un govern catalanista fort que fes avançar vers una més alta sobirania a Catalunya. I a partir d'aquí a veure si arrossega ICV i part del PSC.
A ERC li caldria aguditzar i aprofondir més la relació entre la lluita per la independència i l'alliberament nacional i la lluita per l'alliberament social, típicament d'esquerres. És a dir com lligar la lluita de classes amb l'emancipació nacional. En això pot prendre i aprendre d'anàlisis del PSAN, de l'Assemblea de Catalunya, i anteriorment del POUM.
Quim Cervera
L’equip de redacció de L’Agulla està format per Joaquim M. Cervera, Salva Clarós, Albert Farriol, Kitty Guirao, Maria Josep Hernàndez, Tere Jorge, Josep Lligadas, Marta Moya, Josep Pascual i Mercè Solé. Dibuixos: Montserrat Cabo. Per contactar amb nosaltres, subscripcions o col·laboracions: agulla.revista@gmail.com
Autor/es
L'Agulla és una publicació que promovem un grup d'amics i amigues a partir d'un parell de punts en comú: ser cristians amb ganes de viure la fe d'una manera oberta i progressista, i ser políticament i socialment d'esquerres. Pretén ser una eina per anar creant reflexió i pensament perquè estem segurs que fer aflorar idees, experiències, projectes i propostes és una aportació important per a aqu...
Artículos Anteriores
altres blogs
Més actualitat
- Fallece Salvador Cabré, el cura de la voz contundente, la acogida y la... Catalunya Religió
- El III Festival Internacional Órgano de Montserrat, un encuentro entre... Catalunya Religió
- Joan-Enric Vives: "No somos un grupo cerrado. Expresemos el gozo de... Catalunya Religió
- Jaume Pujol: "Más que nunca necesitamos la música para expresar la fe... Catalunya Religió
- Los monasterios y el mundo en la Europa medieval, tema de las Jornadas de... Catalunya Religió
- Cáritas adapta la formación de la mujer a las nuevas realidades de los... Catalunya Religió
- ¿Qué hacen tres monjes budistas en un jet privado, con gafas de sol i... ARA Catalunya Religió
- Más sobre el Bautismo por Joan Piris Segre Catalunya Religió
- Un documental catalán entre los finalistas del Festival Internacional de... Catalunya Religió
- Palabras nuevas a los rollos del Mar Muerto ABC Catalunya Religió
- Mas i Vives conmemoran el lunes el 700 aniversario de la Querimonia, en... Gencat.cat Catalunya Religió
- El Museo de Lleida supera los 175.000 visitantes en cinco años Segre Catalunya Religió
- 1 de 4
- ››
El més vist
- 5/06/2013 | ¿Qué dicen mis obras?, La pregunta que nos hacen hoy los mártires maristas
- 5/06/2013 | El Primer Misterio de Gloria recupera el diseño original de Antoni Gaudí
- 6/06/2013 | La catedral de Tarragona estrena nuevo órgano
- 5/06/2013 | El papa Francisco aprueba los procesos de beatificación de maristas y...
- 8/06/2013 | Cita con el Cine judío
- 4/06/2013 | Enric Vendrell, nuevo director general de Asuntos Religiosos
- 6/06/2013 | La Obra Social "la Caixa" alcanza los 5.000 voluntarios
- 6/06/2013 | La Comunidad Protestante denuncia el intrusismo de comunidades evangélicas...
- 5/06/2013 | “Sin las Salesianas y los Salesianos, La Maurina sería muy diferente”
- 14/06/2013 | Se estrena en Cataluña la película "Un Dios prohibido", que...
- 10/06/2013 | Voluntarios de "la Caixa" comparten deporte y emociones con...
- 8/06/2013 | Dos proyectos de la Escuela Pia de Sarrià ganan el concurso "Start-up...
- 1 de 17
- ››






