La actualidad religiosa desde Cataluña

Ahir, en el debat parlamentari espanyol sobre l’Estat de la Nació, el líder polític d’Unió Democràtica de Catalunya, actuant de portaveu del grup de CiU, va proposar prestar més atenció a la Doctrina Social de l’Església (catòlica). Per avalar la solidesa de la seva proposta esmentà que el Partit Comunista d’Itàlia, ja fa anys, proposà una cosa similar. La cita del PCI fou molt oportuna perquè els dirigents polítics d’aquella època, sota el guiatge de l’anomenada política del compromís històric, formularen unes propostes polítiques que volien ser inclusives d’un ample espectre polític. Fins i tot, estenien la ma, als sectors més socials de la Democràcia Cristiana italiana per tal d’incorporar-la en aquesta política i així aïllar els sectors corruptes d’aquest partit, tant compromès i implicat en la governabilitat de la Itàlia de la postguerra mundial.
 
La cita de Josep Antoni Duran Lleida la vaig trobar oportuna i encertada. Perquè és bo que hi hagi polítics que no amaguin la seva condició cristiana i aportin, com una proposta més, aspectes relacionats amb la Doctrina Social de l’Església (catòlica). Perquè a la pregunta ¿què podem fer davant de la present crisi econòmica? res impedeix als cristians proposar unes alternatives que, més enllà de la tècnica econòmica concreta, es situïn en el camp dels valors. Ja que el governant polític, alhora de prendre les seves decisions, haurà d’avaluar les alternatives econòmiques; però també hauria d’avaluar el valor moral de les seves decisions. Cada polític tindrà el seu sistema personal de valors de referència. Els ha de fer servir. En aquest sentit l’Església catòlica té un conjunt de valors morals que en aquests moments poden ser força útils alhora d’articular una proposta política, econòmica i social de sortida de la crisi. Per això, els polítics catòlics han de fer política sense oblidar des de quins valors de referència parlen.