Humanitats en la universitat: sí o sí
L’actual debat sobre les humanitats té obertes dues grans preguntes: què cal fer amb les carreres de les anomenades humanitats? Cal impartir matèries d’humanitats en qualsevol estudi universitari? La primera fa referència al manteniment i la sostenibilitat de determinats estudis en un context social sense aparent «sortida pràctica» ni gaire interès per part dels estudiants. La segona, tan punyent com l’anterior, interroga el sentit i a la conveniència d’incorporar-les en el marc de qualsevol titulació.
En analitzar les competències dels nous graus i les competències clau en l’actual mercat laboral semblaria que les humanitats haurien de tenir un especial protagonisme en la universitat. En efecte, el «ser» integra i relliga els diversos elements -explícits o implícits- de cadascuna d’elles. Així, doncs, el factor «persona» és aquell que finalment aglutina les habilitats, capacitats, coneixements o actituds. Però això no sembla del tot evident. La discussió ve de lluny i ens trobem amb diverses causes que han generat una situació complexa. En concret, des de l’actual culte al present, el pragmatisme, la immediatesa o la fascinació per la tecnociència -que semblarien raons més externes-, fins a l’organització dels estudis, la fragmentació dels sabers o la manca de traça didàctica d’alguns docents -raons més internes a les universitats-.
La primera qüestió la pot respondre tota la societat o la pròpia universitat. Segons el meu criteri, ha de ser la universitat qui prengui la iniciativa perquè s’escau un plantejament de protecció i d’acaronament d’allò que consideri altament preat, genuí, necessari o d’acord amb la seva vocació. L’exigència social de l’adequació de la universitat als nous temps té una certa reciprocitat en convèncer -aquesta- de les realitats que no podem desconsiderar malgrat els canvis. Les carreres d’humanitats han esdevingut minoritàries però es tracta d’una minoria significativa i rellevant que sempre formarà part de la veritable universitas. El nucli de la segona qüestió rau en la distància existent entre el consens de l’argumentari a favor de l’aportació de les humanitats i, alhora, la incapacitat d’articular-les satisfactòriament en el marc universitari contemporani. O dit d’altra manera, la pretesa solidesa de les humanitats, juntament amb les ciències i les tecnologies, només pot reeixir des de la capacitat d’integració, convenciment i rigor del propi projecte universitari.
Si el segle XXI necessita quelcom, és sens dubte, un nou humanisme. El compromís per les humanitats no és només dels docents sinó de la pròpia institució universitària. Desitjo que moltes universitats esdevinguin contrapunt per a la societat i que, juntament amb la pretensió de l’excel·lència acadèmica, assumeixin la perspectiva de l’excel·lència ètica com a veritable relació compromesa amb les persones.
Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1655, 12 de juny de 2011, p.14.
Amb la perspectiva dels anys he redescobert la necessitat de viure el colloquium salutis com a model d'experiència religiosa, estil de diàleg amb la cultura i les religions, i tarannà intra i extraeclesial. Aquest voldria ser l'esperit del meu blog.
Autor/es
Vaig estudiar Magisteri a Blanquerna, Filosofia (UAB) i Teologia (Martí-Codolar i FTC). Durant vint anys m’he dedicat a l’ensenyament de la religió a l’escola des de diferents vessants: sector concertat, l’ensenyament públic, col·laborador de la Delegació diocesana d’ensenyament, formador de mestres i professors... He impart...
Artículos Anteriores
altres blogs
Més actualitat
- 60 años difundiendo la Palabra de Dios Catalunya Religió
- Forcades: "La medicalización no implica mejor índice de salud" Catalunya Religió
- Un trabajo en común, en red y coordinado, principal compromiso de la... Catalunya Religió
- La religión y las matemáticas Ramon Bassas
- El Papa Francisco no quiere cristianos almidonados La Vanguardia Catalunya Religió
- Nueva vida para la necrópolis paleocristiana de Tarragona El País Catalunya Religió
- No basta con la formación musical para dirigir cantos Catalunya Religió
- Fundació Escola Cristiana:"Hay que combatir la LOMCE" Catalunya Religió
- Francisco, Francisco, ¡papa Francisco! Jordi Llisterri i Boix
- Un aspecto conflictivo de la LOMCE o "wertguenza nacional" Lupa Protestante Catalunya Religió
- La comunión resiste El Punt Avui Catalunya Religió
- Crisis y empleo: ¿hay oportunidades?, En Martorell, este miércoles Bisbat de Sant Feliu Catalunya Religió
- 1 de 3
- ››
El més vist
- 8/05/2013 | Abad Soler: "La cohesión social es un valor fundamental del...
- 14/05/2013 | Responsables internacionales de educación de las Teresianas se reúnen en...
- 8/05/2013 | La persuasión de Ramon Llull
- 7/05/2013 | San Juan de Dios abre un nuevo albergue para personas sin techo
- 12/05/2013 | Taltavull: "La Eucaristía no puede ser la mesa de unos privilegiados...
- 13/05/2013 | Resiliencia y Biblia
- 17/05/2013 | El valenciano Enrique Benavent, nuevo obispo de Tortosa
- 9/05/2013 | La Iglesia pensada por los laicos
- 16/05/2013 | Banyoles acogerá el próximo 'Aplec de l'Esperit' 2014
- 10/05/2013 | "¿Qué podemos hacer para animar a vivir el franciscanismo?"
- 17/05/2013 | Los frutos de la intercongrecionalidad
- 16/05/2013 | "Montserrat no debe ser objeto del juego político bajo"
- 1 de 15
- ››




