Un vespre a Fribourg

Durant el funeral de Ramon Sugranyes de Franch a l’Església Parroquial de Capellades em va venir a la memòria un sopar a la ciutat suïssa de Fribourg, ja fa més de trenta anys, concretament el desembre de 1978, amb en Ramon i en Fèlix Martí. Ens trobàrem tres generacions de Pax Romana. En Ramon, president fundador de Pax Romana l’any 1945, en Fèlix Martí, en aquells moments president de la branca d’intel·lectuals de Pax Romana (MIIC-Pax Romana), i jo, en el meu darrer any universitari, tot just elegit secretari general de la branca estudiantil (MIEC-Pax Romana). Els estudiants havíem canviat la seu internacional a París, els intel·lectuals continuaven amb la seu històrica a Fribourg i en Ramon ens acollia amb la seva energia, simpatia i humanitat de sempre.

Aquella va ser la meva primera trobada amb un personatge excepcional. En Bonaventura Pelegrí i l’Antoni Serramona me n’havien parlat. Sabia que existia un català fundador de Pax Romana, mig exiliat des de la Guerra Civil, que havia estat amic de Maritain, de Pau VI i, fins i tot, auditor laic del Concili Vaticà II. Sabia que era un intel·lectual de pes de la Universitat Catòlica de Fribourg i gran defensor de la cultura i llengua catalana. En aquell sopar, acompanyats d’una esplèndida Raclette, vaig conèixer en directe un dels grans personatges del país. Em va sorprendre la seva energia desbordant, la seva capacitat de diàleg i de fascinació per la vida, la seva capacitat de connexió amb les generacions joves, el seu compromís i la seva manera de viure la fe.

Després ens seguiríem veient de manera esporàdica però continuada. Recordo la seva probable intervenció pública en motiu del seu homenatge al paranimf de la Universitat de Barcelona fa només vuit anys. En poques paraules va sintetitzar el sentit de tot allò que havia orientat la seva vida i acció: “L’Església i Catalunya han estat sempre els ideals que han inspirat tots els meus actes. I si he treballat en el món internacional ho he fet sempre al servei d’aquests dos ideals. I en el terreny de la cultura, sense oblidar mai la dimensió transcendental de l’activitat humana de fills de Déu creador, sense entrar tanmateix en el domini subtil de la mística –i encara menys en el de la política pròpiament dita.”

Han passat mes de trenta anys d’aquell sopar en molts sentits iniciàtics de Fribourg. En Ramon Sugranyes de Franc ha estat el referent d’uns ideals i uns valors que mantenen tota la seva força i sentit, i que per a molts, continuen essent els valors de referència. He volgut començar el meu bloc a Catalunya Religió precisament amb l’evocació d’en Ramon: com a “pare fundador” de Pax Romana va impulsar una Organització Catòlica Internacional que ha estat i està essent en molts països arreu del món una “Minoria Creativa” al servei de la societat.