Londres, 18 de setembre, dissabte. Dos periodistes espanyols es troben al centre de la capital per cobrir informativament una manifestació convocada contra la visita de Benet XVI a la Gran Bretanya. Un periodista pregunta a l’altre: «Quanta gent creus que hi ha?» «Uns 3.000» és la resposta. El primer comenta: «Si arriben a 2.000, ja és molt.» El segon afegeix: «Pot ser, però jo escriuré 5.000 perquè, si no, el meu diari no em publica l’article.» El titular va recollir, incomprensiblement, la xifra de 15.000 assistents. Menteixen i ho saben. Guardiola va aplicar aquesta expressió als senyors Clos i Gallego, àrbitre i jutge auxiliar respectivament del partit Almeria-Barça. A l’acta es va falsejar els fets, com vam poder comprovar a través de les imatges de televisió. Pel que fa a informacions relatives al Papa, hi ha empreses mediàtiques, públiques i privades, i periodistes que menteixen i ho saben.
L’homilia pronunciada a la Sagrada Família de Barcelona fou resumida en la premsa amb titulars com aquest: «Enèrgiques condemnes del Papa a l’avortament i al matrimoni gai» i «El Papa arremet contra l’avortament i el matrimoni entre homosexuals». Benet XVI va dir: «L’amor generós i indissoluble d’un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural.» No va parlar del matrimoni homosexual, sinó que va exposar de manera respectuosa i raonada la seva proposta de família. Els que han divulgat falsos titulars, menteixen i ho saben.
S’ha especulat amb la xifra de 400.000 persones que sortirien al carrer per saludar el Papa, però l’ajuntament de Barcelona va concretar en un quart de milió d’afluència del públic. A partir d’una xifra fictícia, s’ha promogut una valoració de fracàs sense pal·liatius. D’on va sortir la xifra de 400.000? La visita del Papa és l’únic esdeveniment de relleu que no ha entrat en guerra de xifres, perquè l’arquebisbat ha evitat l’espiral de la mentida i la desinformació. Els que tenen aquests comportaments menteixen i ho saben.
A la plaça Sant Jaume es van manifestar els contraris al Papa. Les dades van ser 10.000 segons els convocants, 2.500 segons la policia municipal. Menteixen i ho saben.
N’hi ha prou amb un exercici rigorós d’hemeroteca per adonar-nos que no interessa la realitat sinó el relat. Determinats mitjans de comunicació no estan atents als fets i menyspreen la veritat. El que és important és vendre els seus relats, falsos i distorsionats. Tot s’hi val per imposar la seva idea. Menteixen i ho saben.
Aquests comportaments avalen la denúncia que va fer el Papa a la conferència de premsa de l’avió camí de Santiago de Compostel·la. Quina necessitat hi ha de mentir de manera sistemàtica i conscient? En el fons, es tracta d’un dèficit democràtic. On es margina la veritat, no hi pot existir el bé comú, essència de la democràcia.
Guardiola va rebre la sanció d’un partit i el Comitè d’Apel·lació, tot i conèixer la veritat dels fets, en va desestimar l’anul·lació. El sistema es protegeix ell mateix, fins i tot, a costa d’instal·lar-se en l’engany i la mentida. Aquests poders fàctics que no temen mentir, distorsionar, enganyar, influir subreptíciament... fan la seva feina amb total impunitat, conscients de les mentides que difonen. No es tracta que les persones reflexionin els fets objectius, a partir d’informacions contrastades, sinó de colonitzar-ne la ment amb la mentida i l’engany. Flac favor a la democràcia i a la convivència social.
