“Sor Genoveva ens ha ensenyat com acollir a qui tothom rebutja”

Glòria Barrete CR Fa vuit anys que la religiosa Filla de la Caritat, sor Genoveva Masip, va morir, però aquest 2023 en fa també cent que va néixer. Una efemèride que el Govern de la Generalitat ha decidit commemorar oficialment, i que s'ha iniciat aquest dimarts al vespre amb un acte d'homenatge a la presó Model de Barcelona, una de les cases de sor Genoveva.

"Malauradament, la droga i la presó s'entrecreuen", ha recordat el director general d'Afers Religiosos, Carles Armengol, en la benvinguda de l'acte, "i aquest acte, malgrat les incomoditats, s'havia de fer aquí", ha remarcat. I és que sor Genoveva va ser una de les persones pioneres a visitar reclusos a la presó als anys vuitanta. Participa en l’organització de forma estructurada del voluntariat penitenciari i entra en contacte amb els mercedaris i amb altres religiosos, com el germà de La Salle, Adrià Trescents.

Sor Maria Pilar López Palomes, filla de la Caritat, ha glossat part de la vida i obra de sor Genoveva. López ha reiterat com sor Genoveva tenia predilecció pels pobres i marginats i com aprofitava qualsevol situació per fer pedagogia sobre el tema. "Encara recordo com deia que mai deixéssim un pobre a la porta; ens remarcava que un pobre és molt més que el president de la Generalitat o el bisbe de Barcelona; el pobre és el mateix Jesucrist".

López ha recordat com sor Genoveva defensava que calia posar els béns al servei dels pobres. "Vivia una profunda identificació dels pobres amb Jesucrist, i és per això que el seu servei als reclusos continuarà durant tota la vida". Va crear una xarxa de voluntariat a la presó perquè creia en les persones. Una de les seves lliçons era que "tant se val el que hagi fet una persona, el més important i el que compta és el que pot arribar a fer". Sempre estava amb els presos i en el món de la marginació, i ha explicat com la majoria de les cartes que rebia eren de reclusos i de les seves famílies. Les obres socials a la Companyia durant els seus anys com a responsable també predominen molt.

Recordem sor Genoveva, ha remarcat López, "creuant infinitat de vegades la porta de l'Hospital del Mar per anar a visitar reclusos malalts". També ha volgut expressar com, malgrat ser reticent a les entrevistes, sor Genoveva enllaçava bé l'anunci amb la denúncia. "Mirava tothom sense censurar mai".

I d'aquesta manera d'acollir i entendre el pobre va néixer l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. El 1983 arriba al barri de la Barceloneta on les Filles de la Caritat col·laboraven amb el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, per a homes convalescents sense domicili. A poc a poc, aquest servei es va anar convertint en el que avui és l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, servei d'Acollida, Orientació i Acompanyament de persones en situació d’exclusió. A més de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, Sor Genoveva va impulsar la creació de la Fundació Acollida i Esperança, juntament amb el franciscà Josep Costa, i va donar suport a diverses comunitats terapèutiques arreu de Catalunya. En totes aquestes iniciatives i institucions, Sor Genoveva va treballar incansablement en tres àmbits interrelacionats: el món de la droga, el món de la presó i el món de les persones malaltes de SIDA.

"La veu dels pobres omplia cada dia de la seva vida", ha recordat Montserrat Cuerva, col·laboradora de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac . "Va ser una de les millors mestres que he tingut", ha expressat Cuerva, "ens ha ensenyat com acollir a qui tothom rebutja".

Per a Cuerva, la pedagogia de sor Genoveva tenia com a pilar la persona, que requeria una acollida pròpia. "Estimava com una mare", ha afirmat. La seva metodologia, anar cap a l'essencial de l'ésser humà, més enllà del material. Com a eines tenia "allargar la mà, donar temps, donar la benvinguda, un petó, una abraçada, o dir pel nom a tothom". Petits gestos, ha recordat, que feien felices les persones. "Ella generava els espais per estimar".

La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, ha clos l'acte d'homenatge. Vilagrà ha definit a sor Genoveva com una persona "profundament humanista, que no oblidava els reclusos i els hi aportava llum". La primera voluntària de la presó Model, "posava les persones al centre i feia un gran treball de fons".

L'homenatge ha comptat amb familiars de sor Genoveva, nombroses Filles de la Caritat, treballadors de l'Obra Social, persones que havien treballat amb sor Genoveva, i personalitats del món eclesial com l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, la teresiana Victòria Molins, el claretià Màxim Muñoz, el jesuïta Quim Pons, la responsable del laïcat a Barcelona, Anna Almuni, el president de la Fundació Escoles Parroquials, Ignasi Garcia i Clavel, el president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, i d'altres persones del sector social i eclesial.