La trobada de Catalunya Religió aborda com millorar la presència del fet religiós als mitjans de comunicació

CR La Fundació Catalunya Religió ha aplegat una quarantena d’entitats i institucions d’Església aquest dimarts per abordar la presència del fet religiós als mitjans de comunicació. La trobada, al Palau Mercader de Barcelona, ha comptat amb la intervenció de Miquel Miralles, membre del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), qui ha parlat sobre els mitjans de comunicació, les tendències de consum i el paper de les institucions religioses.

Al voltant de la Jornada de les Comunicacions Socials, que l’Església ha celebrat aquest 12 de maig, Catalunya Religió ha organitzat una trobada en forma d’espai de debat obert amb responsables d’entitats religioses i periodistes. Juntament amb la ponència de Miralles, els participants en l'acte han compartit reflexions sobre qui governa avui els mitjans de comunicació i quin lloc hi poden tenir les institucions religioses.  

En la seva ponència, Miralles ha fet una panoràmica detallada del sistema audiovisual català. Ha destacat la “riquesa exemplar” de programació als mitjans catalans. “A Catalunya s’ha fet molt bona televisió i molt bona ràdio”, ha dit el conseller del CAC, després d’assegurar que les empreses especialitzades consideren “que el potencial català és modèlic al món”. 

Sobre el CAC, Miralles ha destacat la feina “silenciosa” d’obtenció d’informació per fer-ne els corresponents estudis que validen la tasca dels mitjans. Amb tot, ha explicat que la comunicació digital encara està molt poc regulada i que això dificulta la seva feina. 

Pel que fa al fet religiós, Miralles ha assegurat que al CAC també li interessa monitorar el possible dèficit del fet religiós als mitjans de comunicació. I en aquest sentit, ha animat a dialogar amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per dedicar més espai informatiu al fet religiós. 

Les intervencions posteriors a la ponència han evidenciat la dificultat del fet religiós d’aparèixer als mitjans de comunicació per aspectes positius. “El fet religiós no es vol conèixer i quan se’l presenta sovint se l’associa amb comportament delinqüencial o d’ideologies extremes”, ha explicat Antoni Piqué, de El Nacional i l’Editorial Albada. 

La vocal del patronat de la Fundació Catalunya Religió Noemí Ubach ha manifestat la importància que les entitats d’Església reclamin el seu espai als mitjans públics perquè fan “una aportació imprescindible a Catalunya”. Però, alhora, ha demanat que les institucions religioses “facin els seus deures”. “Hem de transmetre els missatges a través dels canals correctes per arribar al públic que volem i no ens ha de fer por invertir el temps en aquesta feina”, ha reblat. 

També s’ha parlat de la importància d’introduir la informació religiosa en els continguts que es produeixen expressament per a joves, l’aportació de la intel·ligència artificial i de la promoció del català en les diverses plataformes audiovisuals. 

El diàleg amb Miralles l’ha moderat el director de la Fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri.

Una aposta per la comunicació continuada en el temps

L’acte l’ha organitzat Catalunya Religió, que aquest setembre celebrarà 15 anys. La directora del mitjà, Glòria Barrete, ha recordat que la fundació “va néixer amb un objectiu clar” i que “ha anat creixent gràcies a una xarxa de col·laboradors i persones”. Una col·laboració que ha permès crear un “projecte multiplataforma” amb diversos projectes sota la mateixa marca. “Les xifres ens avalen, el 2023 vam tancar amb més de setanta-cinc mil usuaris mensuals”, ha dit. 

També ha parlat Miquel Codolar, director de projectes de la productora Animaset, qui ha destacat el treball en paral·lel amb la Fundació Catalunya Religió. “Apostem per la comunicació continuada en el temps”, hi ha afegit.

“Tenim motius per queixar-nos”, ha assegurat el president del patronat de la Fundació Catalunya Religió, Carles Duarte, sobre la manca de presència del fet religiós als mitjans. Però, al mateix temps, ha dit, “hem de saber integrar-nos en el que passa a la societat”. Per a Duarte, la situació dels mitjans i la religió avui genera “perplexitat, neguit i incertesa”; però el bagatge i la trajectòria de les institucions donen “serenor, confiança i convicció”. 

Al final de la trobada, els assistents han continuat la conversa sobre mitjans de comunicació a la seu de la redacció de Catalunya Religió amb un dinar informal. 

Entre les entitats i institucions que han estat presents a la trobada hi han participat representants de l’Escola Pia de Catalunya, els Jesuïtes, les escoles FEDAC, la Fundació Blanquerna, la Fundació Vedruna Catalunya Educació, els Maristes de Catalunya, els Missioners Claretians de Sant Pau, La Salle, la Companyia de Maria, l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), els Salesians, l’Institut Químic de Sarrià (IQS); la Junta Constructora de la Sagrada Família; l’Ateneu Universitari Sant Pacià; la Fundació Pere Tarrés; l’Oratori Sant Felip Neri; l’Abadia de Montserrat; el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL); la Fundació Joan Maragall; Justícia i Pau; la catedral de Barcelona; el Grup Sant Jordi; el Col·legi Pare Manyanet; el monestir de Sant Pere de les Puel·les; la prelatura de l’Opus Dei; l’Església Evangèlica Unida de Terrassa; l’Hospital de Campanya de Santa Anna; l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR); els bisbats de Vic i d’Urgell; el SIMCOS; l’editorial BAULA, i el Banc Sabadell. També hi ha estat Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

En l’àmbit dels mitjans de comunicació, han participat Catalunya Cristiana, l’Agència Flama, El Nacional, EFE i el programa de ‘La nit dels ignorants’ de Catalunya Ràdio.

Què és Catalunya Religió?

La Fundació Catalunya Religió té, entre les seves finalitats principals, el foment de la presència pública del fet religiós en general i, en particular, del cristianisme i de tots aquells esdeveniments que es considerin rellevants sobre les confessions, entitats, institucions i tradicions religioses presents a Catalunya. Aquesta finalitat es concreta amb el sosteniment i la gestió del projecte comunicatiu de Catalunya Religió que dirigeix la periodista Glòria Barrete.

El projecte Catalunya Religió se sosté econòmicament amb les donacions dels lectors, les aportacions de les entitats i congregacions religioses que hi donen suport, de publicitat i patrocinis, i de subvencions de concurrència pública. Els donatius a la fundació es poden acollir a desgravacions fiscals de fins al 80%.