Quins simbolismes amaga la festa de la Candelera?

Josep Gordi –CR La Candelera és la festivitat religiosa que commemora la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem així com la purificació de la seva mare. Segons la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i presentar el seu nadó davant de les autoritats religioses i fer una petita ofrena. Per aquest motiu, la festa cristiana se celebra cada 2 de febrer, coincidint amb la Jornada Mundial de la Vida Consagrada i té molts simbolismes diferents.

Una pelegrina va testimoniar al segle IV que havia vist celebrar la festa de la Candela a Jerusalem. La festivitat va ser introduïda en la litúrgia cristiana l’any 496 pel pontífex Gelasi per substituir la tradició romana de fer processons d’espelmes per retre culte a les ànimes dels difunts.

La Candelera tanca el cicle nadalenc i és la data establerta per desmuntar el pessebre i els ornaments de Nadal. Ara bé, la festivitat també està relacionada amb la Mare de Déu i amb ella apareix la Mare de Déu de la Candela. Recordem que una candela és una espelma i, per tant, simbolitza la llum. Joan Amades en el Costumari Català explica que, temps enrere, es repartien candeles entre la població per beneir-les. Assegura que al Vallès n’hi havia tres: una de blanca per fer llum i anar a la processó; una de vermella que s’encenia a les tempestes per tal d’allunyar els llamps i les pedregades; i la groga que es guardava per anar als funerals. A Valls celebren les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela des de fa més de dos segles i es coneixen com les Festes de la Llum.

La llum simbolitza la vida, la felicitat, la prosperitat i també va esdevenir símbol d’immortalitat. Per tant, no és gens estrany que la llum sigui l’atribut de moltes divinitats. D’altra part, la llum també simbolitza la saviesa, ja que, per mitjà d’ella, el món és visible. Per als cristians la llum es converteix en símbol de la presència divina i de la salvació. Segons l’Evangeli de sant Joan, Jesús va dir d’ell mateix, “Jo soc la llum del món”. Per aquest motiu l’inici de la Vetlla Pasqual comença amb el temple a les fosques i amb l’encesa del ciri pasqual que il·luminarà l’església novament.

El significat de la llum també és present en l’ús de les candeles en els temples i oratoris, tant en els altars com davant de les imatges sagrades, a les tombes. En aquest sentit, també el foc resta encès en els monuments al soldat desconegut, monuments amb els quals recordem tots els que han perdut la vida a la guerra. El simbolisme de la llum, tanmateix, apareix a la iconografia de moltes imatges religioses, tant de divinitats com de sants que es representen amb una aurèola de llum que els envolta el cap o tot el cos. El buda Maharairocana anomenat el Gran Il·luminador es mostra en molts mandales tibetans com un punt cèntric que emet raigs de llum. En el sincretisme japonès, budista-sintoista, apareix Amaterasu, la deessa del sol que és la més important del seu panteó. També a l’Alcorà trobem els versos de la llum.

Ara que el dia s’allarga un xic més pot ser interessant i necessari endinsar-se en el simbolisme de la llum present en totes les tradicions espirituals i en els seus temples així com en diferents manifestacions religioses, com les processons de dones amb candeles que es feien i que volien recrear l’anada al temple de la Mare de Déu als quaranta dies d’haver nascut el seu fill.

Pronosticar l'hivern

La festivitat, a més de la connotació religiosa, també s'associa amb la meteorologia. Com que la Candelera se situa a quaranta-quatre dies del passat solstici d’hivern i encara en resten cinquanta pel futur equinocci de primavera, serveix popularment per fer pronòstics respecte a com serà la resta de l’hivern. Aquesta previsió ha quedat recollida en la famosa dita: “Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu; però tant si riu com si plora, mig hivern fora” En molts pobles europeus i al Pirineu hi havia la creença que l’os es despertava i treia la pota fora del cau i segons el temps que trobava, sortia o restava dins: “Per la Candelera, l’os surt de la cova, i si veu que plou no se’n mou” i partint d’aquest fet també es pot pronosticar el que resta d’hivern.