Roger Vilaclara –CR "Parlar de catalanitat, en relació amb l'Església del nostre país, significa parlar de diversitat, d'universalitat, i de fe arrelada". I, amb aquestes darreres paraules, David Pagès titula un volum que recull una garba d'escrits i entrevistes que fan palès l'empremta de catalanitat i fe que han deixat personatges com Verdaguer o Gaudí, però també d'altres contemporanis com l'abadessa Maria del Mar Albajar o el jesuïta Enric Puig. Fe arrelada. Garba d'articles i entrevistes (1997 - 2022) es presenta aquest dijous 16 de maig a l'aula 3 de Cristianisme i Justícia dels jesuïtes de Casp a Barcelona.
El llibre de David Pagès vol visualitzar "l'entrellaçament entre dos pilars que han estat bàsics per a la vertebració del nostre poble". Es refereix a la catalanitat i el cristianisme. Per fer-ho, el volum s'aproxima a homes i dones que "han deixat petjades pregones, al llarg dels segles, allà on han exercit la seva tasca i a través de les seves obres".
Pagès recopila articles que s'han publicat en mitjans de comunicació o fulls parroquials que fan visible aquesta relació entre religió i país. Hi ha textos sobre el centenari de Verdaguer, sobre la fe de cent poetes catalans, sobre el bisbe Joan Carrera o el claretià Pere Casaldàliga.
En la part final del llibre, l'autor recull un seguit d'entrevistes amb profunditat de testimonis de l'Església catalana com l'abat emèrit de Montserrat Josep M. Soler, l'arquebisbe Joan Planellas i mossèn Josep Maria Ballarín.
Per a Pagès, el país ha canviat molt, en molts aspectes i en poc temps. "La pràctica religiosa ha disminuït aquestes darreres dècades i ha augmentat el grau d'agnosticisme i d'ateisme", assegura. Amb tot, però, subratlla que encara avui "és fonamental el coneixement de tot aquest bagatge immens aportat pel cristianisme".
I és així perquè l'ésser humà "sempre tindrà alguna cosa a dintre que el portarà a buscar la felicitat i la plenitud eternes i el més enllà". I també perquè "els valors de l’evangeli tenen un caràcter immarcessible". "És molt difícil entendre una cosa sense l’altra", diu.
La cultura i el Vaticà
David Pagès defensa que des dels temps de Carlemany "és fàcil associar la catalanitat i el cristianisme a casa nostra". En el segon dels "moviments" es refereix a la religió, però també a molts altres àmbits com l'arquitectura, l'art, el cinema, la cultura o les festes. Per defensar aquesta relació de moviments, l'autor destaca la tasca dels monestirs de Montserrat i Poblet, la importància de les homilies d'Organyà o els càrrecs religiosos que han tingut diversos presidents de la Generalitat, com Berenguer de Cruïlles o Pau Claris.
Sobre aquesta relació entre país i Església, Pagès destaca la constitució Sacrosanctum concilium, posterior al Concili Vaticà II. Un document que demanava la introducció de "la llengua vernacla" en la litúrgia. També recorda les paraules de pontífexs com Joan Pau II al discurs de l'ONU l'octubre de 1995: "El dret a l’existència implica naturalment, per a cada nació, també el dret a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou aquella que jo anomenaria la seva originària sobirania espiritual".
Unes paraules que, segons Pagès, van en la mateixa direcció que les del papa Francesc quan deia a l'encíclica Fratelli Tutti: "Així com no hi ha diàleg amb l’altre sense identitat personal, de la mateixa manera no hi ha obertura entre pobles sinó des de l’amor a la terra, al poble, als propis trets culturals".
Estimar i preservar els valors d'un poble
El llibre, que compta amb el pròleg de Joan Ferrer i l'epíleg de Maria Assumpció Pifarré, defensa que Catalunya "ha de ser un país obert als canvis i als reptes que porta el món actual". "Però, alhora, ha de ser capaç de cultivar, estimar i preservar, des del respecte a les creences i a les ideologies de cadascú, tots aquells grans elements i valors que l’han convertit en un poble acollidor, admirable i amb un passat apreciable, al qual no pot renunciar i que cal conèixer", conclou Pagès.
La presentació d'aquest dijous 16 de maig serà a les 19:00 h a l'aula 3 de Cristianisme i Justícia dels Jesuïtes Casp de Barcelona. L'acte comptarà amb les intervencions del jesuïta i pedagog Enric Puig; el president del Grup Sant Jordi dels Drets Humans, Pere Fàbregues; i el mateix autor del llibre. La presentació clourà amb una intervenció musical de Mireia Pagès.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.