David Casals –CR La vida del pastor protestant Josep Monells (1934-2024), que ha mort aquest dijous a Sant Cugat, va fer un gir de 180 graus durant la seva adolescència, en un context molt advers per la fe que va professar, la protestant o evangèlica.
Monells es va convertir en un moment molt difícil per aquesta branca del cristianisme a Catalunya i a la resta de l'Estat. La Inquisició havia impedit que arrelés, després de la Reforma iniciada per Martí Luter a l'actual Alemanya l'any 1517. No va ser fins tres segles i mig després, el 1868, quan una revolució liberal va posar fi de manera tímida, però decidida, al monopoli religiós que l'Església catòlica havia mantingut durant segles. Per primer cop, es permetien les altres religions, però només pels estrangers.
La vida de les primeres comunitats evangèliques va ser tortuosa, amb problemes que afectaven el dia a dia dels seus seguidors. Massa sovint, quan eren hospitalitzats o a l'hora de morir, molts fidels eren maltractats, se'ls obligava a combregar o a fer-se l'extrema unció, ja que els centres eren gestionats pel catolicisme. Per aquest motiu, una de les primeres decisions que van prendre els protestants pioners va ser la posada en marxa d'un asil en un pis, l'any 1869. Aquest projecte va donar lloc a l'actual Hospital Evangèlic, que aquest any estrenarà unes noves instal·lacions al 22@. Monells fou president del patronat d'aquest centre concertat, que ara forma part de la xarxa pública d'atenció intermèdia, els antics sociosanitaris.
Amb l'esclat de la Guerra Civil i la consolidació del franquisme nacionalcatòlic, l'hostilitat contra els protestants es va incrementar fins a tal punt que molts pastors van haver d'exiliar-se i l'obra protestant va haver de tancar. Estava formada per escoles, que mai més van poder tornar a obrir, i esglésies, que ho van poder fer a partir de 1945 després d'anys de cultes en domicilis particulars. En ells, s'havia de prendre tota mena de precaucions, com contar els assistents, recitar himnes en veu baixa en lloc de cantar (quelcom molt diferencial del protestantisme d'aquells temps) o preveure entrades i sortides esglaonades.
El règim no va moure fitxa fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, i amb la derrota dels aliats de Franco el règim es va veure obligat a moure fitxa. Tot i això, estan documentats casos de persecució contra els protestants a Catalunya fins a l'any 1973, dos anys abans de la mort al llit del dictador.
És en aquest context quan un Josep Monells adolescent coneix la fe protestant o evangèlica, llavors considerat com un "culte dissident", d'acord amb la terminologia de l'època.
Malgrat l'oposició de la seva família, i especialment de la seva mare, que era una catòlica fervorosa, va decidir fer el pas. I malgrat el "daltabaix" que segons deia ell mateix es va produir, va decidir convertir la seva fe en l'eix de la seva vida. Per això va decidir ser pastor, i després dirigent d'àmbit català, estatal i internacional.
Monells es va implicar de valent en l'actual Església Evangèlica Baptista del carrer Verdi, tot i que en la seva primera etapa, estava al Passatge Nogués, també a Gràcia. "Recordo una pedregada a l'església", va exposar Monells sobre els atacs als temples no-catòlics, que a finals dels anys 40 i durant tota la dècada dels 50 eren molt freqüents. Així ho va expressar al documental 'Protestants. La història silenciada', de la productora Clack, i que va estrenar el Canal 33 de la CCMA a la tardor de 2022, un audiovisual centrat en la persecució que van tenir els fidels evangèlics durant la dictadura.
Ben aviat, el local del Passatge Nogués es va quedar petit i va ser llavors quan els fidels, amb un gran esforç econòmic, van aconseguir posar en marxa un nou temple, que va trigar dos anys a reobrir-se, pels problemes burocràtics que posava el règim. De nou, van tornar els cultes a les cases o a altres esglésies evangèliques de la ciutat, com l'Assemblea de Germans del carrer Terol, la més antiga de la ciutat juntament amb Betel-Sant Pau, situada al carrer Aragó, i que és de tradició reformada i metodista.
"Verdi", com es coneix al món protestant, és una de les esglésies més emblemàtiques de la ciutat, amb una façana austera i un interior "laberíntic", per intentar ocultar que allò era una església. Quelcom similar passa al temple metodista del carrer Tallers, inaugurat als anys 50. "Verdi" és un emblema d'una de les diferents denominacions (famílies) del protestantisme espanyol, la FIEIDE, sigles de Federació d'Esglésies Evangèliques Independents d'Espanya, de tradició baptista.
En aquesta etapa al barri de Gràcia, Monells va convertir casa seva en un magatzem de literatura evangèlica, que llavors era clandestina. Malgrat això, juntament amb un grup de joves, va decidir anar a repartir opuscles evangelístics al cinema Coliseum de Barcelona, coincidint amb l'estrena d'una superproducció estatunidenca, els Deu Manaments, que va tenir lloc el desembre de 1959.
La documentació que Monells i els seus col·laboradors van distribuir, elaborada amb mitjans molt humils, explicava els deu manaments des del punt de vista del cristianisme protestant. I és aquí on es troben algunes diferències amb el catolicisme a l'hora d'interpretar-los, com el rebuig a les imatges o a la veneració de sants i altres figures que no són el Déu trinitari.
Monells fou detingut i va passar una nit al calabós, tractat com si fos un delinqüent, malgrat que només es limitava a exercir el dret a la llibertat religiosa, quelcom que no contemplava una dictadura que utilitzava el catolicisme oficial com a eina de legitimació.
Anar a l'exèrcit tampoc va ser fàcil ni per a Monells ni per a cap protestant de l'època. Una de les primeres coses que demanava el règim als reclutes era quina era la seva religió. Durant la jura de la bandera, es feia una missa i tothom s'havia d'agenollar, davant d'un símbol nacional i d'una imatge religiosa, quelcom que xocava contra les conviccions dels protestants, que només donen culte a Déu i a Jesús.
El simple fet de no agenollar-se podia arribar a ser considerat un acte de desobediència i obrir-se un consell de guerra. Per sort, aquest no va ser el cas de Monells, que recordava que el context era advers i hostil pels protestants: "El pitjor que et podia passar era perdre la feina, i a l'escola quedaves marginat". Per aquest fet, juntament amb altres pastors, dirigents i esglésies, va ser un dels promotors de l'Escola Evangèlica Pere Galès, l'any 1967, i que va tancar als anys vuitanta. També va fundar set esglésies a Catalunya i després d'anar amb la seva dona als Estats Units a formar-se, va importar a Espanya una organització juvenil internacional, Ágape, que el van permetre tenir contactes internacionals amb totes les esglésies cristianes.
Compromès també amb l'ús del català durant els cultes evangèlics mitjançant la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), Monells va editar dos llibres a través d'aquesta entitat. A 'Jacob contra l'Àngel', exposava les seves vivències com a cristià que anava a contracorrent a l'Espanya nacionalcatòlica. La seva darrera obra, publicada l'any passat, es titula 'La Bíblia en veu de dona'.
En un moment en què moltes esglésies pentecostals o carismàtiques, i de teologia ultraconservadora, posen obstacles al paper de la dona, Monells recordava que precisament, un dels trets distintius de la Reforma fou començar un camí que culminaria amb l'ordenació de pastores en bona part de les grans branques del protestantisme històric, a escala internacional i també a Catalunya i a la resta d'Espanya.
“Església reformada sempre reformant-se”
El mateix Monells exposava en el seu llibre que l'empoderament de la dona és "irreversible". Tot i això, "encara hi ha molta feina per fer i en l'àmbit bíblic també". D'aquí la seva obra, que posava èmfasi en les 49 dones amb nom que surten a la Bíblia. "Les seves paraules només són l'1,1% del total, però tenen també un rol clau. és clar és que la Bíblia en el seu conjunt està narrada des d'un punt de vista masculí, tot i que ja hi ha estudis per demostrar que hi ha parts escrites per dones", afegia Monells.
Amb aquest missatge, coherent amb un dels principis bàsics dels reformadors del Segle XVI, "església reformada sempre reformant-se", ens quedem. I amb una vida que ha estat testimoni de l'amor del Senyor i que malgrat les dificultats, ha aconseguit arrelar i donar fruit.
La cerimònia de comiat de Josep Monells tindrà lloc dissabte 6 de gener, a les 10.00 hores, a l'Església Protestant de Valldoreix, que ell mateix va fundar i de la que va ser pastor durant anys.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.