Mor Carles Soler, el bisbe emèrit de Girona

BISBAT DE GIRONA Avui dissabte, 9 de desembre de 2023 a les 5 de la matinada, ha mort el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler i Perdigó, als 91 anys, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica (ACS), a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.

Nomenat bisbe de Girona el 30 d'octubre de 2001, va prendre possessió de la diòcesi el 16 de desembre de 2001. Fins aquell moment, exercia de bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona. Després de set anys al capdavant de la diòcesi, el 16 de juliol de 2008 el Papa va acceptar la seva renúncia en haver complert els 75 anys, nomenant Mons. Francesc Pardo com a nou bisbe de la diòcesi. Des de la seva jubilació episcopal, i fins fa pocs mesos, col·laborava periòdicament amb les parròquies de l’arxiprestat de Banyoles.

En una carta adreçada als diocesans, l’administrador diocesà de Girona, Lluís Suñer, ha destacat el “servei generós i desinteressat” del bisbe Carles durant els seus set anys de ministeri. “Es va esforçar per dotar el nostre bisbat d’unes infraestructures espirituals, pastorals i materials d’acord amb les necessitats d’aquells anys”, ha recordat. “Per a molts va ser un pare espiritual que ens va acompanyar en diferents etapes de la nostra vida”. A més Suñer l'ha definit com un “home de consell i que ajudava a afrontar els problemes de cada dia amb serenor, paciència i amb una gran esperança”. “Per ell el ministeri episcopal es resumia amb dues paraules: servei i donació”, ha afegit.

La missa exequial tindrà lloc aquest proper dimarts, 12 de desembre, a les 11 del matí a la Catedral de Girona. El mateix dia hi haurà instal·lada, a la catedral, una capella ardent, que estarà oberta de les 9 a dos quarts d’11 del matí.

El bisbe emèrit de Girona

Carles Soler i Perdigó, nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1932. Realitzà els estudis de Perit mercantil, i després estudià Humanitats i Filosofia al Seminari de Barcelona. Llicenciat en Teologia (1961) i en Dret Canònic (1972) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat prevere a la Capella del Col·legi Espanyol de Roma el 19 de març de 1960.

Dins del ministeri a l'Arquebisbat de Barcelona va exercir diferents càrrecs. Va ser professor del Seminari Menor de l'any 1961 al 1963, va ser superior del Seminari Major del 1963 al 1964, vicerector i professor del Seminari Menor del 1964 al 1967 i rector del Seminari Menor del 1967 al 1970. També va ser secretari general del Tribunal Eclesiàstic del 1973 al 1975, del 1973 al 1977 va ser secretari del Consell Presbiteral, i l'any 1974 va ser Jutge diocesà. Durant 15 anys, del 1975 al 1990 va ser vicari judicial adjunt. En el 1983 va ser consiliari diocesà de Dones d'Acció Catòlica i el 1984 va ser responsable del Departament de Professors i Mestres Cristians de la Delegació diocesana d'Ensenyament. Del 1985 al 1991 va ser rector de la parròquia de Sant Pius X de Barcelona; del 1989 al 1990 va ser vicari Episcopal de la Subzona 1-4 de Barcelona Centre i del 1990 al 1991, vicari Episcopal de la zona 12 del Maresme, del Vallès Oriental i de l'Arxiprestat de Montcada.

El 16 de juliol de 1991 fou nomenat bisbe titular d'Anglona i Auxiliar de Barcelona. Soler va rebre l'ordenació episcopal el dia 22 de setembre de 1991 a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Com a Bisbe Auxiliar de Barcelona va exercir els càrrecs de Vicari General i Responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès del 1991 al 2001. Va ser nomenat bisbe de Girona el 30 d'octubre de 2001. Prengué possessió de la diòcesi del 16 de desembre de 2001.

Des del bisbat de Girona, remarquen diferents accions que Soler va fer durant els seus 7 anys d'episcopat. De l'any 2003 destaquen el decret que estableix el Pla Diocesà d'agrupació de parròquies, la presentació del Pla pastoral per al Laïcat i la creació de les residències sacerdotals de Banyoles i d'Olot. La creació de l'Institució del Servei Diocesà del Catecumenat, la reforma del quart pis de l'edifici del Seminari Diocesà per destinar als alumnes del curs Introductori, la inauguració de la Llibreria Diocesana "Casa Carles" i la reestructuració dels serveis curials amb el trasllat de la Vicaria Judicial a Casa Carles; l'any 2004.

També destaquen la instauració del diaconat permanent a la diòcesi i la creació de la Pia Fundació Autònoma Sant Martí de Girona, de l'any 2005. De l'any 2006 remarquen la creació del Secretariat diocesà per al Diàleg Interreligiós, l'inici de la restauració de l'església de Sant Feliu de Girona, el trasllat de la totalitat dels dipòsits de l'Arxiu Diocesà a l'edifici del Seminari diocesà.

Finalment dels anys 2007 i 2008 destaquen la inauguració del Casal "Bisbe Cartañà", el decret de creació de despatxos interparroquials de les agrupacions de parròquies o dels arxiprestats i la visita del Nunci Apostòlic a la diòcesi. El 16 de juliol de 2008 li fou acceptada la renúncia, passant a ser bisbe emèrit de Girona.

Des de la seva ordenació com a bisbe, també ha exercit diferents càrrecs. Del 1992 al 1996 va ser el secretari General del Concili Provincial Tarraconense. A la Conferència Episcopal Espanyola va formar part de la Comissió Episcopal del Clericat, va ser president del Comitè per al Diaconat Permanent del 1992 al 2001, membre de la Comissió Episcopal de Pastoral i responsable de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges del 2001 al 2008. A la Conferència Episcopal Tarraconense va ser president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Turisme i Santuaris.

Ha publicat diferents llibres i publicacions. L'any 1968 va publicar El Seminario Menor, qué es y qué finalidad tiene (ponència a la I Assemblea de Seminaris Menors d'Espanya) de Seminarios 36 (1968). En col·laboració va publicar El procediment matrimonial canònic en el nou Codi, l'any 1984. El 1992 a Miscel·lània en honor del Cardenal Narcís Jubany i Arnau va publicar Pastoral de les vocacions.