Vés al contingut
Catalunya Religió
pare-botam-2022
Fotografia: Ajuntament de Sabadell.

CR El caputxí Joan Botam ha estat un dels pioners en el diàleg ecumènic a Catalunya. Amb una llarga trajectòria compromesa en la defensa dels drets civils i de la democràcia a Catalunya, ha mort aquest dijous als 97 anys després de molts mesos de salut delicada. El 2010 Joan Botam va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi i va rebre el premi en convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions. Les exèquies se celebraran a l'església dels Caputxins de Sarrià el 2 de desembre a les 11h.

Joan Botam i Casals, nascut a les Borges Blanques el 21 de setembre de 1926, va ingressar com a novici a l'Orde dels Frares Menors Caputxins, a Arenys de Mar l'any 1944. El 1955 es va doctorar en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i el 1957 va ser nomenat vicedirector -més tard va ser el director- del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. El 1952 va ser ordenat prevere.

Botam ha promogut el diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants; quan als anys 60 aquestes converses eren del tot inusuals. Més endavant va ser el promotor de la Plataforma Intercultural Barcelona 1992, per promoure el diàleg entre religions aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992 a Barcelona.

Serà també recordat pel seu paper clau en la Caputxinada de l'any 1966, quan era provincial dels framenors caputxins a Catalunya. Així és com es coneix la tancada que va tenir lloc en el convent dels Pares Caputxins de Sarrià a Barcelona entre el 9 i l'11 de març de 1966. Unes 450 persones, entre estudiants, professors i intel·lectuals, s’hi van reunir per constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona i quan la policia s’hi va presentar per detenir-los Botam va fer de mediador. La Caputxinada va ser un dels episodis de la lluita contra el franquisme que va tenir més repercussió internacional. La tancada va durar un parell de dies, fins que el convent va ser assaltat per la policia franquista.

El compromís ecumènic del pare Botam es va concretar en la fundació del Centre Ecumènic de Catalunya. Dins del camp interreligiós va impulsar la candidatura per celebrar a Barcelona el Parlament de les Religions que va acollir la ciutat l'any 2004, organitzat conjuntament entre el Fòrum de les Cultures, Unescocat i el Consell per al Parlament de les Religions del Món. El Parlament va ser tot un revulsiu pel diàleg interreligiós català, que s’ha anat consolidant en aquests posteriors anys, a través d’iniciatives com el Parlament català de les Religions. Precisament aquest 2010 el Grup Estable de Treball de Religions li va concedir el premi en convivència i diàleg interreligiós, així com la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Botam va promoure el treball conjunt entre les entitats eclesials i especialment la col·laboració entre congregacions religioses. Concretament s'hi va implicat a través de la Unió de Religiosos de Catalunya de la que va ser-ne president del 1988 al 1992.

El febrer d'aquest any va rebre el Memorial Cassià Just, un premi que va atorgar la Direcció General d'Afers Religiosos pel seu compromís al llarg de tota la vida en la defensa de les llibertats civils i dels drets fonamentals. El premi també homenatjava "la seva llarga trajectòria ecumènica", va dir la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, en aquell moment.

Ja al febrer, l'entrega del premi es va haver de fer en una trobada privada a la comunitat dels caputxins de Sarrià de Barcelona pel seu delicat estat de salut.

El caputxí Joan Botam va ser escollit provincial durant la celebració del Vaticà II, el 1963. Amb motiu dels cinquanta anys del Concili, Catalunya Religió el va entrevistar i el podeu sentir aquí:

Persones

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.