Vés al contingut
Catalunya Religió
macropessebre-montserrat-2
Galeria d'imatges

ACN De dia, a més de 20 graus i un mes abans de Nadal. Montserrat ha estat aquest diumenge l'escenari d'un macropessebre vivent "únic i irrepetible". Hi han participat més de 900 figurants d'una quarantena de pessebres vivents de tot Catalunya.

Una de les protagonistes ha estat la Maria Reglà, de Bàscara. Aquesta és la primera vegada que visita Montserrat, i assegura que no ho podria haver fet en un dia millor. "És fantàstic veure tanta gent que compartim tradició", subratlla.

La iniciativa, que s'ha fet per commemorar l'efemèride de 800 anys del primer pessebre vivent de la història, ha sorprès els turistes que visitaven Montserrat. "No m'ho esperava. És espectacular", han assegurat el Harry-Makin i el Diré-uts Van der Merwe, dos joves de Sud-àfrica.

La iniciativa a Montserrat ha donat el tret de sortida a la temporada de pessebres vivents de Catalunya

No és habitual fer un pessebre vivent a plena llum del dia, però encara ho és menys fer-ho a Montserrat i amb figurants d'una quarantena de pessebres vivents de tot el país. Més de 900 actors han creat les escenes habituals d'aquesta representació que, enguany, celebra 800 anys d'història.

El muntatge s'ha fet en dos torns, a les 10 del matí i a les 12 del migdia, i centenars de visitants l'han pogut gaudir. Alguns han vingut expressament i, d'altres, com la Lorena Díaz, d'Argentina, se l'han trobat de casualitat. "És meravellós", ha assegurat.

Menys capes de roba per la calor

Acostumats a fer el pessebre vivent al desembre, molts dels figurants s'han vestit amb samarretes tèrmiques i malles sota la roba, però les inusuals temperatures d'aquest novembre han fet suar a més d'un. "Hem aprofitat la pausa per treure'ns capes de roba perquè ens estem fregint", explica el Quim, un dels figurants.

Fer-ho a plena llum del dia també ha obligat els actors a esmerçar-se més amb els detalls. "Les ombres i la foscor amaguen moltes coses, però avui no és així", explica la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, Mª Àngels Serentill.

Serentill ha celebrat l'èxit de la trobada, que és la primera vegada que es fa i que, des de la Federació, s'ha entomat com "un repte". "És molt extraordinari i no crec que ho tornem a repetir mai", ha subratllat. La iniciativa dona el tret de sortida a la temporada de pessebres vivents a Catalunya.

50 entitats d'arreu del territori

Els pessebres vivents són muntatges de gran format, que involucren a multitud de persones i que tenen com a gran al·licient la descoberta de poblacions amb paratges naturals o històrics emblemàtics com els nuclis antics de Pals, Castell d’Aro o Bàscara, el nucli despoblat de les Masies de Castelló a Vandellós, el Monestir de Sant Salvador de Breda, Les Torres del Castell de Fals o l’aqüeducte del s. XVII on es fa el Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa.

La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya agrupa 50 entitats d’arreu del territori amb l’objectiu de portar a terme activitats encaminades a promoure el coneixement dels Pessebres Vivents i la relació entre ells. Constituïda formalment el 2018, la Federació recull la tasca de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, creada el 1991.

La tradició de fer pessebres vivents a Catalunya consta d’una llarga trajectòria amb pessebres que porten més de 50 edicions: Bàscara, Castell d’Aro, Els Prats de Rei, Sant Fost de Campsentelles, Sant Martí de Llémena i Tona. A més, en els darrers deu anys s’han incorporat a l’organització d’aquest tipus d’esdeveniment poblacions com Cànoves i Samalús, Salou, Sant Jaume dels Domenys, Viladecans, Món Sant Benet o Vila-sacra.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.