Claretians "Sempre anem al Claret de les opcions fetes i clares, però la seva experiència de joventut és sucosíssima". El missioner claretià Joan Soler creu que el fundador de la congregació també pot ser exemple pels joves. "La seva vivència és plena d'una experiència humana i de camins de recerca no fàcils", diu. Soler és el superior de la comunitat de claretians de Vic i el president del Casal Claret. Enguany celebra el 50 aniversari de la seva ordenació sacerdotal i, per aquest motiu, la Província de Sant Pau publica una entrevista amb el claretià.
Soler va néixer a Santa Eugènia de Ter el 1948. Va fer la primera professió a Vic l'any 1964 i es va ordenar capella el 24 de juny del 1973. Ha estat professor de religió i ha estat sempre involucrat en l’àmbit de l'exclusió social treballant en l’àmbit dels adolescents, els joves i la família. Ha publicat el llibre Meditacions vora l’Araguaia. En companyia de Pere Casaldàliga. En aquesta entrevista parla del seu treball amb els més vulnerables, de sant Antoni Maria Claret i també dels més joves.
Per què es va fer claretià i capellà?
En el meu cas, el fet de ser claretià és el que dona un color determinat al meu ser capellà. Crec que em dona una capacitat amorosa i de llibertat de cor, de cara a ser més radicalment servidor de la Bona Nova de Jesús als pobres, també en el meu ser capellà.
Quines paraules del pare Claret l’han inspirat més en la seva vida?
La seva pregària apostòlica i el seu capítol de l’autobiografia amb els trets que ressalta de Jesús, per a imitar-los són per a mi molt centrals.
Sempre ha estat involucrat en l’àmbit de projectes socials. En què consisteix la seva missió en aquests grups?
Depèn de cada grup. En tot cas, hi ha sempre un objectiu de fons: que aquestes persones, sobretot dones, migrants, infants i ancians en situacions sovint d’extrema fragilitat, puguin arribar a viure dignament i autònomament, tot fent xarxa amb les altres persones.
Quin record guarda dels anys que va estar involucrat al Raval?
Un record entranyable! Encara ara mantenim contactes. Guardo un equip d’educadors i educadores preciós i una colla de noies i nois sovint molt ferits per la vida, però al mateix temps amb una força de viure bestial que de vegades no podien acabar d’orientar. Quantes lliçons que em van donar!
Actualment, és el superior de la comunitat de Vic. Com va encarar la responsabilitat quan li van proposar? Es fa difícil?
No gens difícil, perquè tinc uns companys de comunitat d’una qualitat humana i cristiana enorme, i això m’ho fa molt fàcil. Tenen molta paciència amb mi. I, d’altra banda, tots treballem en un àmbit de força diferències d’orígens i cultures. I tot això, viscut en el dia a dia, ens van enriquint profundament.
Com a president del Casal Claret, quin moment viu aquesta entitat?
Justament ja portem com un any i mig fent molts replantejaments que continuïn orientant la nostra presència i acció, enfortint la sostenibilitat, la capacitat de diàleg i sosteniment mutu intern, la comunicació o l’accés a recursos diversos. Tot això, fent camí amb tantes dones, infants, adolescents i joves, així com associacions de migrants. En tot cas, els reptes són enormes, creiem que tenim dimensions concretes en la tasca que són aportacions necessàries al nostre camí col·lectiu, inclòs el treball en àmbits interreligiosos i accentuar la importància i necessitat de viure seriosament la dimensió interior, espiritual.
Ha estat vinculat a l’acció del diàleg interreligiós, com ho treballen en el Casal Claret?
Aquesta és una experiència diària, lligada als àmbits més senzills i concrets del nostre dia a dia amb companyes i companys de camins espirituals diversos: musulmà, sikh, cristià evangèlic, hindú o budista. Sentint que a totes i tots ens cal més informació i formació, i aquella mirada interior que ens porta a descobrir la presència del diví en el cor de cada dona i cada home. A més de la nostra presència en àmbits municipals.
Ha publicat el llibre Meditacions vora l’Araguaia. En companyia de Pere Casaldàliga i sempre va tenir molta relació amb el bisbe claretià. Què creu que li ha inspirat més en la seva vida?
La seva capacitat radical de pregària contemplativa unida a la seva opció radical pels més empobrits i a la seva lluita per la justícia. Tot això, des d’una seva reinterpretació profunda del seu ser missioner claretià que, al començament, va sorprendre i escandalitzar a més d’un.
Què en poden aprendre els joves d’avui del Pare Claret?
La mateixa experiència de joventut del pare Claret, tal com ell la descriu a l’autobiografia, és sucosíssima, plena d’una experiència humana i d’uns camins de recerca no fàcils. Nosaltres sempre ens n’anem al Claret de les opcions fetes i clares. De vegades ens sembla que ens perdem un dels moments profundament pedagògics del camí de Claret i no som gaire capaços de comunicar-lo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.