Joan Gómez: “Cal treure la por de pensar que parlar de religió pot ofendre”

Glòria Barrete –CR L’aconfessionalitat de l’Estat, la laïcitat de l’escola pública, la preeminència del dret a la salut per sobre del dret de llibertat religiosa, o titllar de secta determinats grups religiosos. Aquests són alguns dels conceptes i tòpics que sorgeixen quan es parla de l’àmbit religiós. Així ho expressa en Joan Gómez, sociòleg i autor del llibre Laïcitat, religions i prejudicis, publicat per Fragmenta Editorial i presentat aquest dimecres a Barcelona en una conversa distesa amb la periodista Mireia Prats.

I si algú podia fer un llibre com aquest és, sens dubte, en Joan Gómez. Més de quinze anys de feina com a tècnic a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya l’avalen, junt amb el centenar de formacions que ha realitzat al llarg dels anys a personal de l’àmbit públic i privat, així com les visites a centres de culte o el diàleg amb les minories religioses de casa nostra.

Un llibre, ha afirmat Ignasi Moreta, editor de Fragmenta Editorial, “que no és pas un llibre d’un teòric, sinó d’algú que coneix de primera mà la diversitat religiosa del nostre país”. Un llibre en què queda clar que en Joan Gómez també coneix molt bé el marc jurídic del tema. “L’autor treu el bisturí fi i afina molt”, ha reconegut Moreta.

El llibre presenta el pluralisme religiós “sense explicar les religions”, explica l’autor, i parteix de la premissa que malgrat que la fe és una qüestió privada, “la religió té repercussió en gairebé tots els àmbits, com el de l’educació, la sanitat, serveis socials, serveis funeraris, serveis penitenciaris, seguretat, treball, alimentació, consum, cultura, o fiscalitat”.

Una obra útil que està basada en el centenar de formacions que ha fet en Joan Gómez i, sobretot, “en les preguntes dels participants que anaven sorgint durant les formacions”. És a partir de les preguntes, que en molts casos es deixen entreveure els prejudicis individuals i col·lectius que en Joan Gómez va trenant en un discurs planer, informal i molt pedagògic.

“És el llibre típic que pots recomanar a tothom”, ha expressat la periodista Mireia Prats. La religió, afirma, és present i ho amara tot, i quan no saps del tema, fas el ridícul. Prats ha volgut agrair a Gómez el seu consell en temes religiosos al llarg dels anys. “És el Joan Gómez fet llibre”.

I és que malgrat portar ja dècades veient i vivint la diversitat, Gómez creu que “sabem que hi ha diversitat, però no la coneixem”. El mateix passa, afirma, amb la llei sobre llibertat religiosa. “Sabem que existeix, però, si la gent no la respecta, aquesta no es pot exercir”. Gómez ha anat expressant amb claredat com els prejudicis parteixen de la idea errònia de pensar que tothom parteix del mateix punt i valor contextual sobre la religió. “Vivim en una societat molt secularitzada en què impera la idea que tothom acabarà sent un descregut”. Això passa molt a Europa, però no en altres indrets del món, on es viu la religió de forma quotidiana. “Pensem que les persones religioses són fanàtiques quan únicament pensem des del nostre context”.

Les darreres enquestes del CEO que posen de manifest la disminució de creients respecte fa uns anys, li han servit a Joan Gómez com a exemple sobre el tema. “Un catòlic d’ara no es pot comparar amb un catòlic dels anys trenta”. I ha volgut remarcar un punt clau per entendre les religions, pensar en el com i no en què. “En totes les religions és important saber no en què creuen sinó en com creuen”.

I és des d’aquest desconeixement de com creu la gent la seva religió que es donen nombrosos conflictes en l’àmbit escolar, hospitalari, o laboral. Si un no entén com és d’important la prohibició de menjar porc per a un musulmà, o de descansar el dissabte per a un jueu, és quan es donen els conflictes. Alhora, considerar que la religió s’ha de tractar en un espai concret “és un error”.

Joan Gómez creu que “s’ha obviat tot el que les religions aporten a la cultura”, i així ens estem perdent molt. Un error clàssic a les escoles és encapsular la religió a una assignatura que, en el cas de l’escola pública, és opcional. “Cal treure la por de pensar que parlar de religió pot ofendre”, i, sobretot, recordar que la diversitat és sobrevinguda pels adults, però no pels infants. “Hem de procurar no inculcar els prejudicis dels adults als infants”, ha demanat.