Joan Carrera, més que un bisbe

Jordi Llisterri –CR  Com tantes coses en aquest país, el bisbe Joan Carrera era més que un bisbe. Així ho va resumir el periodista Antoni Bassas al final de la presentació d’un nou llibre sobre el qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona i que va morir ara fa 15 anys. Mireu els lliris del camp, editat pel CPL, és el títol d’un recull d’una quarantena de testimonis que van conèixer i treballar amb el bisbe des de la seva etapa pastoral en les parròquies de la perifèria de Barcelona o acompanyant-lo en el seu compromís social, cultural i nacional.

El capellà i historiador Jaume Aymar, els periodistes Antoni Bassas i Marcel Joan, i l’editor Eduard Fornés, són alguns dels testimonis que recull el llibre i que van presentar-lo en un acte dijous al vespre a Sant Pau del Camp de Barcelona, amb una tertúlia moderada amb precisió per Teresa Pou, exdirectora de Ràdio Estel. Ramon Corts, Bernabé Dalmau, Joan Soler Amigó, Ignasi Garcia i Clavel, Salvador Bacardit, Àngel Jesús Navarro, Antoni Matabosch, Josep M. Domingo, Ignasi Miranda, Francesc Romeu, Pere Fàbregues, el cardenal Lluís Martínez Sistach, i els presidents Artur Mas i Jordi Pujol, són altres signatures que recull el llibre. Jordi Breu ha estat impulsor i coordinador d’aquesta edició. Molts d’ells estaven presents en l’acte, al que també van assistir el bisbe auxiliar de Barcelona David Abadias, i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol.  

Calia un altre llibre sobre el bisbe Joan Carrera? Després del llibre entrevista amb Francesc Romeu, del que es va dir a l’acte d’homenatge a Santa Maria del Mar el 2009, de l’exhaustiva biografia de Joaquim Ferrer i Francesc Teruel, del recull d’articles Ara Mateix... Doncs amb el nou llibre queda clar que sí.

No es tracta de beatificar el bisbe Carrera, sinó de donar-lo a conèixer. Així ho va exposar al final de l’acte el bisbe David Abadias: “Estimar-lo i no utilitzar-lo és ajudar a donar-lo a conèixer”. I va posar com a exemple la necessitat d’explicar qui era Carrera als seminaristes actuals que probablement ja no saben ni qui era aquest bisbe “sempre capaç d’estar al costat de tothom”.

El llibre i la mateixa presentació expliquen elements que cal recordar per definir Joan Carrera. Un eix comú que és la seva capacitat per crear ponts entre l’Església i el món social i polític. Ponts que avui, en molts casos, s’han trencat o s’han deixat de transitar.

Un home que “parlava clar” (Eduard Fornés). Marcat per uns orígens humils, que el portaven “a expressar opinions amb una experiència sempre arrelada” (Antoni Bassas). Amb un “humor transcendent” (Jaume Aymar) I “com que era un home de diàleg tenia credibilitat” (Marcel Joan). I tot això en un context marcat per una doble realitat que va fer compatible i complementària: l’acollida dels immigrants arribats a Catalunya els anys 60 i un profund catalanisme que no va renunciar mai a defensar i transmetre.

“El bisbe Carrera no va fer carrera eclesiàstica”, és el joc de paraules que també va fer servir Antoni Bassas per explicar les conseqüències que va tenir la seva coherència i llibertat d’esperit, però també la seva catalanitat. Tot i ser una persona molt evangèlica, sovint era més apreciat per sectors de fora que de dins de l’Església. El llibre de testimonis sobre Joan Carrera ajuda a corregir-ho.