“La Fundació Joan Maragall és clau en el diàleg amb la cultura allunyada de l’Església”

Fundació Joan Maragall El Saló d’Actes del Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit aquest dilluns l’acte d’inauguració oficial del curs 2022- 2023 de la Fundació Joan Maragall (FJM). En la seva intervenció, el president de la FJM, David Jou, ha destacat el paper de l’entitat com a “pont de diàleg” amb la “cultura laica allunyada de l’Església”.

David Jou ha fet una reflexió doble, des d’una perspectiva religiosa, de les dificultats de la religió en el món actual. D’una banda, ha afirmat que el cristianisme és una religió ben realista, perquè “no defuig les dificultats”. Per a ell, no crea “un món irreal en el qual refugiar-se oblidant del tot aquest món, no invita al nostre equilibri personal i la nostra pau i benestar interiors com a màxims valors”. El cristianisme, segons Jou, exhorta a sentir el dolor al món, ser conscients, pregar, ajudar en el que es pugui.

La segona reflexió ha estat sobre el paper de la religió en la crisi actual d’Ucraïna. Ha lamentat l’ús de la religió que fa el patriarca de l’església ortodoxa. El president de la fundació ha afirmat que “és un contrasentit ben dolorós que en nom dels valors cristians se seguin milers de vides”.

Paral·lelament, Jou ha destacat el paper de la FJM, que té com a missió principal “l’anàlisi de la situació cultural i social, i el diàleg amb la cultura i la societat d’avui, especialment pel que fa al diàleg amb la cultura laica allunyada de l’Església”.

El president de la FJM ha afegit que “és una tasca que cal fer, perquè les condicions de versemblança i credibilitat d’una religió depenen de la seva actuació, però també del context cultural des del qual es contempla i es judica aquesta situació”. Per aquest motiu, David Jou considera clau el paper de la FJM. “Si desaparegués, caldria crear-ne una de nova que omplís el buit que deixés”, ha seguit.

Una de les vies que es planteja la FJM per fer més efectiva la seva tasca és anar “cap a un increment de sinèrgies amb altres institucions, fer menys activitats però més visibles, i una potenciació de la revista Qüestions de Vida Cristiana”. El Dr. Jou s’ha preguntat “quina mena d’esperances aporta el cristianisme i fins a quin punt una cultura més o menys impregnada d’un sentit fort de la vida pot resistir millor que no pas una en què el sentit de la vida sigui superficial i individualista”.

La FJM manté la il·lusió de continuar treballant malgrat les dificultats, perquè l’objectiu és “que el cristianisme, i en concret el catolicisme, sigui una veu activa, tinguda en compte en la creació cultural, en l’opinió pública, en l’estructuració social”. “El cristianisme pot aportar energia social de solidaritat, sentit de la vida, dimensió transcendent de l’existència, inspiració cultural”. Amb tot, Jou ha lamentat que la veu del cristianisme en la cultura a Catalunya sigui poc escoltada, ignorada i menystinguda; i per això creu que els laics tenen una gran responsabilitat.

Finalment, Jou ha recordat que el curs passat el Patronat de la FJM va reflexionar sobre la segona part del que anomenen el Tríptic de la pandèmia, format per la mort en solitud, el temple buit i la natura desbordada. Ha explicat que, enguany, dedicaran algunes sessions a la tercera part.

Així mateix, el president de la Fundació ha destacat les activitats i les edicions més importants del curs passat i ha posat èmfasi en aquelles que s’inicien aquest curs. També ha volgut destacar que, per primer cop des de la creació de la fundació, aquest curs per motius econòmics no es podran atorgar els Ajuts a la Formació.

“L'esperança demana recuperar els vincles espirituals amb una natura maltractada”

A continuació, Josep Maria Mallarach ha impartit la lliçó inaugural del curs sota el títol: 'El repte de recuperar el vincle espiritual amb la natura en el cristianisme d’avui'. Mallarach ha abordat el repte que el cristianisme d’avui té per recuperar el vincle espiritual amb la natura.

Mallarach ha afirmat que “l’esperança demana recuperar els vincles espirituals amb una natura maltractada". Ha subratllat la importància de "restablir el vincle sacramental amb la creació, per impulsar una conversió ecològica guiada per una prudència i una justícia que no separin la dimensió social de l’ambiental".