Glòria Barrete -CR Del caos a l’èxtasi és l’espectacle de dansa que del 21 al 25 de setembre es podrà veure representat al Teatre Gaudí de Barcelona. Un espectacle que sorgeix a partir de l’univers poètic del físic i poeta David Jou i que està dirigit per l’actor Jordi Coromina i el coreògraf i ballarí Francesc Bravo.
Construir ponts entre la ciència i les humanitats, entre la tecnologia i les arts, entre el coneixement i l’espiritualitat, entre l’individualisme i la consciència planetària, és, afirmen els creadors, “una de les tasques culturals del nostre temps”. Aquest espectacle que s’ha representat ja sis vegades a diferents ciutats catalanes hi contribueix, expliquen, “amb una reflexió artística sobre les diverses vies de coneixement: mítica, religiosa, científica, artística”.
L’artífex poètic de tot plegat, David Jou, ha tingut l’oportunitat de veure l’espectacle i també de participar-hi, aportant visió, coneixement i poemes exclusius. Ell mateix relata com l’espectacle comença amb el caos inicial de l’univers i amb les primeres interpretacions mítiques, per connectar ràpidament amb la matèria fosca i seguir amb el pensament científic, l’aparició de la religió i arribar a l’èxtasi final.
“Hi ha danses ben curioses com la dansa de la creació de l’home, la dansa de la matèria fosca, la dansa del nombre pi, la dansa quàntica, la dansa de l’evolució, o la dansa del ratolí transgènic”. La religió apareix com a resultat de preguntar-se on porta tot això, les recerques de sentit, i al final de tot es conflueix en l’èxtasi final on conflueix la ciència, l’espiritualitat i l’art. Aquest extasi, però, reconeix Jou, “és un èxtasi breu perquè de seguida es torna a caure en la pregunta, en el neguit, en l’angoixa, en preguntar-se un mateix”.
L’espectacle ‘Del caos a l’èxtasi’ pren per títol la confluència de dos llibres d’en David Jou, ‘l’extasi i el càlcul’, que és el primer volum de l’obra poètica, i un altre llibre d’assaig que es titula ‘Déu, cosmos, caos’. L’obra de dansa es va estrenar a Planoles l’octubre del 2021 i des de llavors s’ha pogut veure en cinc ciutats més.
Jou ha pogut participar bastant en l’espectacle. Mentre ells assajaven a l’estiu, algunes vegades hi anava i ho veia. “M’expressaven els seus neguits i fins on havien arribat”. Per acabar l’obra, inclús, va escriure quatre poemes expressament per anar fent de pont en algunes coses que ells trobaven a faltar.
Unes fronteres, art i ciència, que són el fil conductor de l’obra i trajectòria professional d’en David Jou. “Jo sempre m’he mogut bàsicament en el camp de la poesia, de la ciència i de la religió”. Uns trios, afirma, entre els quals hi ha diverses combinacions possibles molt estimulants que li han semblat interessants i l’han ajudat molt. “Si et dediques sempre a una sola visió del món pot ser molt interessant però quan jugues entre aquestes fronteres de diverses maneres de veure el món, com la ciència i la religió, et surt una inspiració més intensa i original a partir de les contradiccions aparents”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.