Es pot esperar una reflexió sobre una qüestió com el perdó vinculada a la Quaresma i al sagrament de la reconciliació. La Casa d’Espiritualitat del Miracle, però, l’ha ofert per Pasqua. Amb el títol “Setanta vegades set”. El perdó: utopia o realitat?, entre els dies 5 i 7 d’abril. En el text de presentació, l’Àngels, la Maria i la Teresa avancen la reflexió: “Contemplar les dimensions del perdó, la necessitat que en tenim i les dificultats que patim a l’hora de demanar-lo, rebre’l o atorgar-lo és el tema de la trobada”.
El dissabte es va iniciar ben d’hora amb una passejada en silenci fins a l’ermita de sant Gabriel i una Pregària del perdó. Tot seguit, la conferència de Xavier Badia i Cardús, llicenciat en Filosofia i Lletres, coordinador dels voluntaris penitenciaris de Justícia i Pau i coautor del llibre Sortir de la presó, una aventura incerta, va permetre a tots els assistents d’eixamplar la seva perspectiva sobre l’abast i les dimensions del perdó. Aquesta anàlisi va partir de quatre blocs on es donen situacions de perdó o de rebuig d’oferir violència a canvi de violència. En el primer bloc es van analitzar els testimonis de víctimes o familiars de víctimes dels atemptats de París durant l’any 2015: el setmanari Charlie Hebdo i la sala Bataclan. Els testimonis van permetre de fer un paral·lelisme entre la reconstrucció física i l’espiritual. De la manera semblant van aconseguir de fer la seva pròpia reconstrucció personal sense recórrer a l’odi.
En un segon bloc, i a partir de la pel·lícula Maixabel (2021), es van tractar matisos com el perdó individual i el perdó de grup, o sobre com no amagar la responsabilitat personal en l’anonimat ni en el grup. Maixabel Lasa, a qui ETA va assassinar el marit, Juan Maria Jáuregui, va acceptar onze anys després, a través d’una mediadora, entrevistar-se amb un dels ex-etarres (per petició d’aquest) que hi havia a la presó de Nanclares de Oca (Àlaba). A través de la pel·lícula es poden conèixer els detalls del procés de penediment dels antic membres de la banda armada i les mesures reparadores que van oferir als familiars de les víctimes dels atemptats.
En el tercer bloc, Xavier Badia va fer referència al que solem anomenar perdó institucional. Aquest perdó comporta l’obligació que les institucions demanin perdó en els períodes de transició de les guerres i les dictadures.
El quart bloc va incloure el perdó a partir dels processos de reconstrucció personal a les presons. Son situacions que es donen a les presons i que es poden conèixer a partir d’algun testimoni personal com el que oferí Badia.
Les quatre aproximacions al perdó des de diferents àmbits mostren el perdó com quelcom alliberador que permet donar un nou sentit a la vida. Aquest és l’autèntic caràcter reparador del perdó. Cal no oblidar, en l’àmbit social, la dimensió sanejadora del perdó quan s’aconsegueix una veritable trobada entre els implicats en el procés.
La conclusió del cap de setmana de meditació sobre el perdó de diumenge inclou una passejada contemplativa i l’Eucaristia. Posteriorment, el P. Antoni Pou OSB, ofereix la conferència “La paràbola del fill pròdig: anatomia d’un perdó”.
La meditació sobre el perdó ha tingut lloc en l’entorn sempre acollidor de la Casa d’Espiritualitat del Santuari del Miracle, al Solsonès. Una meditació a recer de les Festes Pasquals, tot just iniciades, i amb l’esperança que enforteixin el testimoni cristià dels participants a la trobada.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.