Comentari a la segona lectura del 2on diumenge d’Advent. B
Només a la festivitat de la Transfiguració i aquest segon diumenge d’Advent del cicle B tenim l’oportunitat de llegir fragments de la Segona Carta de Pere (2Pe 3,8-14). És cronològicament l’últim llibre del Nou Testament. La seva acceptació s’anà gestant en els primers segles de l’era cristiana i fou acollit com a canònic cap els segles V-VI. La utilització de la carta de Judes i la menció de les cartes de Pau porten a pensar que la carta fou escrita a començaments del II.
L’autor presenta el seu escrit com si fos obra de l’apòstol Pere, però ben aviat hom s’adonà que l’apòstol Pere no en podia ser l’autor. El recurs a la pseudoepigrafia no era nou ni l’autor de 2Pe l’únic a fer-lo servir. Un autor anònim va fer servir les cartes d’Ignasi bisbe de Síria per interpolar-hi, uns anys desprès que fossin escrites, els seu ensenyaments. Es buscava l’autoritat d’un personatge reconegut per presentar ensenyaments que d’altra manera no haguessin tingut acceptació ni haguessin prosperat. L’autor de 2Pe adreça el seu escrit a una comunitat que té en gran estima i veneració l’apòstol Pere.
El que preocupa a l’autor de 2Pe és la situació dels creients del seu temps. Els vol animar a fi que no es deixin entabanar per les idees i les pràctiques d’alguns heretges contràries a la fe apostòlica. Fruit d’aquestes idees, algun s falsos profetes i impostors ja no esperaven el retorn de Jesús ( 3,4) i el segon adveniment trigava massa. Els pares ja havien mort ( es refereix a la primera generació de cristians) i tot continua igual que al començament de la creació. Aquestes paraules no lliguen amb el discurs de Jesús sobre la fi que la presentava com a imminent: “Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït” (Mc 13,30). Tant si la negació del retorn constituïa un principi bàsic del seu ensenyament com si el retard justificava una disbauxa moral (ben descrita a 2 Pe 2,2.3.10-14.18-22) aquest grup representava un perill per la comunitat cristiana que centrava la seva esperança en un retorn imminent de Jesús, per això l’autor de la carta desautoritza amb contundència aquests falsos profetes.
L’autor introdueix a la carta elements de l’apocalíptica tradicional: “elements del món abrandats es dissoldran ... el cel inflamat es dissoldrà i els elements del món es dissoldran”. Per què ho fa?. Els falsos profetes recolzaven els seus ensenyaments en la filosofia grega, concretament l’estoïcisme. Pels estoics el món estava sotmès a una sèrie de construccions i destruccions còsmiques. Desprès de cada incendi del món (el nostre text parla d’abrandar i inflamar) que destruïa l’existent venia la seva reconstrucció de tal manera que el món no tenia fi. L’autor desmenteix el plantejament i afirma que aquest món s’acabarà però no per perpetuar-se en una nova versió del mateix sinó per donar entrada a un cel nou i una terra nova, expressió que sintonitza amb Is 65,17: “Crearé un cel nou i una terra nova” i Is Is 66,22: “Com el cel nou i la terra nova que jo creo” i amb Ap 21,2:” Després vaig veure un cel nou i una terra nova”.
A la burla dels impostors que retreuen que la promesa de la vinguda no s’hagi complert, l’autor respon amb una cita del salm 90,4: “ Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat”. L’autor vol fer entendre que Déu veu les coses des d’una perspectiva diferent que a nosaltres ens costa d’entendre.
El Senyor no és lent pel que fa a les seves promeses malgrat a alguns els inquieti la seva lentitud. La idea de la tolerància de Déu té les seves arrels a l’Antic Testament: “Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor!” (Ex 34,6; Sl 86,15; 103,8; Ne 9,17; Jl 2,13).És pacient (“makrothymeo”) amb nosaltres i desitja que ningú mori sinó que tothom arribi al penediment. El retard que han experimentat els cristians receptors de la carta és degut a la paciència de Déu, a la seva tolerància. Déu ha retardat la segona vinguda per donar a tothom l’oportunitat d’escoltar l’evangeli, de batejar-se i salvar-se. El retard, doncs, s’ha degut no a l’incompliment de Déu de la seva promesa sinó a l’amor de Déu
Diumenge 2on d’Advent. 10 de Desembre de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.