Comentari a la segona lectura del diumenge 28 durant l’any.
La ciutat de Filips era en el segle I dC. una ciutat important. Estava situada al nord de Grècia a la província de Macedònia i fou fundada el segle IV aC. per Filip II pare d’Alexandre el gran. El fet d’estar ubicada prop del mar i de la via Egnatia que unia Itàlia amb Bizanci li donava una estratègia important. La fertilitat de la plana de l’entorn i la riquesa dels minerals – or i plata – la dotaven d’una considerable prosperitat econòmica. Antics soldats, immigrants italians i població autòctona constituïen una població variada i plural culturalment i, en conseqüència, s’hi practicaven cultes diversos.
Pau fundà allí una comunitat cristiana durant l’anomenat segon viatge missioner (Ac 16,12 ss.). Fruit de la predicació es convertiren alguns jueus i pagans. La relació de l’apòstol amb la comunitat fou entranyable i excel·lent i, resultat d’aquesta bona relació, són les dues cartes que reunides en un sol text coneixem com a “Carta als Filipencs”. Una és la carta de l’amistat ( Fl 1,1-4,9.21-23), una altra carta escrita anteriorment és la carta de l’agraïment (Fl 4,10-20). D’aquesta carta en llegim un fragment a la segona lectura d’aquest diumenge ( Fl 4, 12-14.19-20).
Al saber que Pau estava empresonat a Efes, la comunitat de Filips envià una ajuda econòmica mitjançant una delegació encapçalada per Epafrodit a qui se li encarregà també tenir cura de Pau mentre estigués a la presó. Pau agraí l’ajuda rebuda quan semblava que aquesta s’havia interromput (4,10) amb una carta escrita per ell mateix. Els mateixos filipencs que havien acompanyat Epafrodit foren els qui amb el seu retorn portaren la carta a la comunitat.
En el text que comentem s’hi cou una contraposició sobre com s’ha de valorar l’ajuda que una comunitat atorga a un apòstol missioner. Cal acceptar-la o se n’ha de prescindir? La segona carta als Corintis dona pistes de la situació en que es trobà Pau pel que fa al tema de l’ajuda. Els seus adversaris l’haurien acusat d’haver-se aprofitat dels corintis. Pau afirma reiteradament en la carta que això no ha sigut així: “M’he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega” (2Co 11,9), “No us he molestat perquè em mantinguéssiu” (2 Co 12,13). Pau ha volgut mantenir sempre la seva independència econòmica per això en el text de la carta que llegim avui explica que sap adaptar-ser a qualsevol situació sia de penúria sia d’abundància.
En la societat romana existia el clientelisme. Hi havia persones – els clients – que vivien de l’ajut i els favors d’un amo o patró. Pau no vol que les ajudes dels filipencs siguin enteses segons aquest esquema, per això insisteix en la seva independència que li permet viure tota mena de situacions.
Una altre manera de veure les coses era que els missioners tenien dret a rebre ajuda de les comunitats com a recompensa del seu treball apostòlic. El mateix Pau en un altre passatge dirà: “¿No tenim dret a que ens mantinguin?” (1Co 9,3s). En els evangelis sinòptics també hi trobem expressat aquest dret. En les instruccions als dotze que són enviats, Mateu posa en boca de Jesús: “ El qui treballa bé es mereix que el mantinguin” (Mt 10,10). El llibre de la doctrina dels dotze apòstols (Didakhé) també preveu que els missioners ambulants rebin socors de la comunitat (12,2).
És en l’òptica del que acabem de dir que s’inscriu l’ajuda dels filipencs a Pau. Per la situació econòmica que vivia la comunitat s’ho podia permetre. Pau lloa aquesta ajuda portada a terme per pura voluntat dels filipencs. Pau veu en els filipencs l’instrument de l’ajuda de Déu. A la generositat dels filipencs Déu respondrà amb la seva generositat a fi de satisfer les seves necessitats que s’ha d’entendre sobrepassen l’ordre purament material.
Diumenge 28 durant l’any. 15 d’Octubre de 2023.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.