Pregunta enverinada

L’episodi de la dona adúltera formava part primitivament de l’evangeli de Marc. Estava ubicada en el conjunt d’envestides (Mc 11,27-12,37) dels adversaris de Jesús, fetes a fi de trobar alguna causa que justifiqués la seva detenció i posterior mort. Lluc, en la mesura que s’inspirà en Marc, la va conservar. Finalment fou exclosa tant de l’evangeli de Marc com del de Lluc; durant un temps va circular de forma independent i finalment, gràcies a la inserció en l’evangeli de Joan, hem pogut conservar aquesta petita obra mestra.

Aquests moviments va ser provocats per la pràctica penitencial de les primeres comunitats cristianes marcada, fins a finals del s.I, per un rigorisme moral que li costava d’admetre que Jesús perdonés un dels pecats que comportaven l’exclusió de la comunitat cristiana. Hem de recordar que l’Església primitiva considerava la idolatria, l’homicidi i l’adulteri com a pecats greus, incompatibles amb la condició de batejats i només una rigorosíssima penitència feia possible el retorn a la comunitat. En aquests context no s’entenia que Jesús perdonés una adúltera sense més ni més. Fou en un temps posterior, de pràctica penitencial mes liberal que l’episodi de la dona adúltera es va recuperar inserint-se en l’evangeli de Joan.

Es considerava adúltera la relació sexual entre un home – estigués casat o no- amb una dona casada o promesa, donat que aquesta relació contrariava el dret de propietat que el marit tenia sobre la seva dona adquirit pel contracte matrimonial. Al càstig de l’adulteri no pretenia altra cosa que protegir el dret de propietat del marit sobre la seva dona. El càstig estipulat per la Llei (Lv 20,10 i Dt 22,23) era molt sever: mort per lapidació.

“Li feien aquesta pregunta amb malícia, per tenir de què acusar-lo” (v6). La controvèrsia entre Jesús i els seus adversaris no es una controvèrsia d’escola per dirimir la correcta interpretació d’un precepte legal. “Moisès en la llei ens ordenà” (v5). El que està en joc és la confrontació de Jesús i Moisès. Mestres de la llei i fariseus saben que Jesús no serà capaç de condemnar la dona adúltera ja que en ell la misericòrdia pesa més que la Llei. Moisès era molt més que un personatge històric era tingut com l’encarnació d’allò que és més essencial en el judaisme. Suplantar Moisès era qüestionar l’obra de Déu. Serà capaç Jesús de suplantar Moisès?.

Jesús escriu a terra la nova llei. L’antiga fou escrita sobre les taules de pedra per la mà de Déu (Ex 31,18; 32,16; Dt 9,10). És la llei invocada pels adversaris de Jesús. Aquest, com un nou legislador, escriu a terra la llei de la total i absoluta misericòrdia de Déu. Tant d’una com de l’altra Déu n’és l’autor, la diferència està en el suport sobre les que s’han escrit: la pedra símbol de la rigidesa, la duresa, la intolerància; la terra tova símbol de la ductilitat, de la comprensió, la transigència.

Per dues vegades es diu de la dona que està al mig. La indicació podria respondre al costum de posar al mig dels acusadors un inculpat a fi de ser interrogat. Així s'esdevé amb Jesús al mig del Sanedrí (Mc 14,60). En aquest cas sembla millor recórrer al simbolisme del centre. Els que han posat la dona al mig són els representants de la Llei. La centralitat per aquesta llei radica en el compliment, la transgressió, el pecat. Jesús capgira la situació. Desapareix el cercle que tenalla la dona. Aquesta continua estant al mig, però s'ha convertit en un centre transformat. En el nou centre hi ha la persona humana que ha quedat transformada per un Jesús que no condemna. En el nou centre obert hi ha la persona humana alliberada, una dona restituïda en la seva dignitat, oberta a emprendre un nou camí

Diumenge 5é de Quaresma. 13 de Març de 2016