Comentari a la primera lectura del 5é diumenge de Quaresma.B
Els capítols 1-29 del llibre de Jeremies constitueixen la primera etapa del pla redemptor de Déu per Judà i Israel. En aquests capítols, Jeremies profetitza el càstig que Judà i Israel suportaran pels seus pecats.
Els capítols 30-33 constitueixen la segona etapa del pla redemptor de Déu per Judà i Israel. Aquests capítols són coneguts com "El llibre de la consolació". Prometen la restauració d'Israel i Judà (capítol 30), el retorn joiós dels exiliats i una nova aliança (capítol 31), la garantia del retorn del poble (capítol 32), i la curació després del càstig i l'establiment d'una branca justa (capítol 33). A la primera lectura d’aquest diumenge llegim el text on Déu anuncia una nova aliança (Jr 31,31-34).
La idea d’aliança està inspirada en els pactes de vassallatge que es feien en l’antiguitat. No eren pactes que es feien entre persones o grups que estiguessin en igualtat de condicions sinó que solien ser pactes que el vencedor o dominador estipulava amb els seus subordinats. Ell imposava les condicions i les clàusules. A canvi del compliment i l’obediència, el poderós oferia protecció, garantia de no ser atacats per enemics veïns, de no sofrir robatoris de les collites o els ramats. El senyor a vegades no complia amb el que estava pactat i deixava el servent a l’estacada, rarament era el servent el qui no complia el pacte perquè no complir-lo equivalia a quedar totalment desemparat i fora de la protecció del Senyor.
El text d’avui diu: “tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor”. Déu va pactar amb els pares una aliança desprès de fer-los sortir d’Egipte i aquella aliança ells la van trencar. Jeremies vol deixar constància de que, fora del era habitual, va ser Israel i no Déu el qui va trencar el pacte. La realitat condueix cap a una situació nova i aquesta serà l’establiment d’una nova aliança de característiques molt diferents a l’anterior.
“Posaré la meva llei en el seu interior, i en el seu cor l'escriuré" (v. 33b). El primer pacte estava escrit en tauletes de pedra i pergamins. Aquesta vegada el Senyor escriurà l'aliança en el cor del poble. A l’Antic Testament el cor designa el centre de l’existència humana en tant que seu de tot el sentir, el pensar i estimar; és el centre de la voluntat i, en conseqüència el lloc de la presa de decisions. Quan Israel rebi escrita en el seu nou cor la llei del Senyor, aquesta passarà a formar part del seu ésser. Serà la seva brúixola interna la que guiarà totes les seves accions.
“Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble”. Trobem aquesta expressió en les benediccions finals del llibre del Levític (26,12); també l’usa freqüentment Jeremies (11,4; 24,7; 30,22; 31,1; 32,38) i la trobem en el llibre d’Ezequiel (6,7;11,20). En l’antiguitat era inconcebible una idea de déu genèrica i teòrica. Un déu estava unit a un poble i cada poble tenia el seu déu. Normalment una divinitat estava vinculada a un lloc de culte. Fixem-nos que quan Déu es manifesta a Moisès es presenta com el Déu d’Abraham. d’Isaac i de Jacob. Que era inconcebible la idea d’un poble sense el seu déu ho veiem en la mofa dels enemics d’Israel: “Que no puguin dir els altres pobles: On és el seu Déu?” (Sl 115,2-3). Malgrat el seu pecat, Israel tindrà el seu Déu i Israel serà el seu poble. El que farà l’aliança en el cor serà enfortir i afermar ben fort aquesta relació.
L’aliança farà possible el pas de la instrucció al coneixement de Déu. El poble ja no dependrà d'una elit religiosa per ensenyar la llei, per interpretar-la per a aplicacions específiques. Els intermediaris com Moisès, els sacerdots, els profetes, els mestres, ja no seran necessaris per instruir la gent. La instrucció s’entén aquí nocional i conceptual en canvi el coneixement és comunicatiu, vivencial i experimental. El coneixement de que es parla brolla del propi convenciment interior. Si la pedra on era escrita l’antiga aliança simbolitza duresa i fredor, l’aliança en el cor significarà una aliança basada en la tolerància, en una relació càlida de l’ésser humà amb Déu.
Diumenge 5é de Quaresma 17 de Març de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.