Vés al contingut

Comentari a l’evangeli del diumenge 22 durant l’any. A

Desprès del reconeixement de Jesús com a Messies fill de Déu per part de Pere, l’evangeli de Mateu segueix amb el primer dels anuncis de la passió. És el text que llegim aquest diumenge (Mt 16,21-27).

Els anuncis de la passió, mort i resurrecció de Jesús hi ha qui els ha considerat un “vaticinium ex eventu” expressió llatina que s’ha fet clàssica per designar la predicció d’uns fets quan aquests ja s’han esdevingut. Però això no treu la possibilitat de la pregunta: podia preveure realment Jesús la seva mort? Hi ha elements en els textos que permetin preveure un final tràgic a la missió de Jesús?

Jesús percep que el seu missatge no és acceptat ( Mt 9,3.11.34; 11,20-24; 12,2.14.24.38-42; 13,57). El coneixement de la mort de Joan Baptista desperta en Jesús el pensament que ell pot córrer la mateixa sort (Mt 14,13). Si els fariseus decideixen fer-lo morir no és estrany que Jesús, d’una manera o altre se n’enteri (Mt 12,14). Jesús s’adona que la seva predicació pot aportar-li la mort que suportaren els profetes rebutjats (Mt 23,31.37). Jesús és conscient que el poder de les elits contraataca els qui denuncien la seva injustícia i promouen un ordre alternatiu. La seva persecució i sofriment – i la mort en molts casos – és la conseqüència inevitable d’aquest enfrontament amb la elit política, socioeconòmica i religiosa. Jesús sofrirà com molt altres en la història d’Israel es van oposar als plans dels poderosos: Moisès (Ex 14); Elies (1 Re 19,1-3); Eleazar ( 2 Ma 6,18-31) els 7 germans i la mare (2 Ma 7).

L’anunci de Jesús comença dient: “Calia que”. El verb grec “deî” és el que traduïm per “caldre”. És un verb que Mateu usa algunes vegades ( 24,6; 26,54) per indicar la voluntat de Déu de portar a terme un pla determinat. Aquí vol dir que en els plans de Déu respecte a Jesús com el seu enviat hi entren la mort en mans de la elit religiosa i política i la seva resurrecció. És a dir, més enllà de totes les circumstàncies que podien portar Jesús a pensar en la seva mort hi ha el pla de Déu que sobrepassa totes les eventualitats humanes i desfà la possibilitat que la mort de Jesús sigui fruit de l’atzar.

En cap dels altres dos anuncis de la passió de Jesús en l’evangeli de Mateu (17,22-23; 20,17-19) hi apareixen els ancians, membres laics del sanedrí de Jerusalem que pertanyien a les famílies riques i poderoses i que ben segur feien costat als saduceus. Juntament amb els escribes i els grans sacerdots constituïen el sanedrí. Aquest fou el primer responsable i el que tenia un interès ben determinat i teològic en la mort de Jesús. Aquest ha aparegut com un profeta (Mt 21,11.46). Segons el Deuteronomi un profeta ha d’acreditar que les seves paraules provenen de Déu i si no ho fa aquest profeta ha de morir ( Dt 18,20.23). A Jesús el mestres de la Llei li han demanat un senyal i Jesús els parla del senyal de Jonàs, imatge de la resurrecció ( Mt 12,38-40). També els fariseus i saduceus li demanen un senyal del cel (és a dir, una acreditació per part de Déu) i la resposta és la mateixa (Mt 16,1-4).

Com que no hi ha senyal, s’ha de desacreditar Jesús demostrant clarament que Déu no està amb ell i això passa per la mort en creu perquè, tal com diu el Deuteronomi, “Tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu” (Dt 21,23; Gl 3,13). I aquí és on entren els romans. Els jueus no podien crucificar ningú, amb la lapidació no n’hi havia prou. Els romans sí que apareixen en el molt més detallat tercer anunci de la passió. Per aconseguir els seus propòsits el sanedrí haurà de fer veure que Jesús és un messies revolucionari i violent a l’estil del que descriuen els Salms de Salomó: “Promou un rei, un fill de David ... perquè regni a Israel ... dona-li força per destruir els prínceps injustos, per purificar Jerusalem dels gentils que la trepitgen destruint-la” (17,21-22).

Pere participa d’aquesta ideologia, però el messianisme de Jesús està en la línia del messianisme del servent des Senyor. Pere no pot admetre un messies derrotat. Jesús és contundent i diu a Pere: “Vés-te’n Satanàs” les mateixes paraules (Mt 4,10) amb les que respon al diable que vol fer-lo desistir de la seva missió. Les mateixes paraules que diria a qualsevol que no compartís el projecte de Jesús que passa per la mort.

Diumenge 22 durant l’any . 3 de Setembre de 2023

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.