Els batejats no pequen més

Comentari a la segona lectura del diumenge 13 durant l’any. A

Estem llegint a les segones lectures d’aquests diumenge fragments de la carta de Pau als Romans. Aquest diumenge pertoca llegir uns versets del capítol sisè, (Rm 6,3-4.8-11) en ells Pau parla del baptisme com un esdeveniment de primer ordre en la vida del cristià.

Pau parla del baptisme per contradir l’argument dels seus adversaris exposat en els primers versets (1-2) del capítol: tots els homes són pecadors i només Crist ha destruït el domini del pecat gràcies no a l’obediència a la Llei mosaica sinó en virtut de la gràcia concedida per Déu. Davant d’això l’ésser humà ha de pecar tant com pugui perquè a més pecat més gràcia. Pau mostrarà que un cop rebut el baptisme l’ésser humà ja no peca més perquè gràcies al baptisme el pecat ha mort en ell.

El baptisme no és una invenció del cristianisme. És un ritual molt present en la història de les religions i el judaisme no fou aliè a aquest fenomen. A l’Antic Testament trobem el conegut episodi de la guarició de Naaman de la seva lepra; el general dels arameus, a instàncies del profeta Eliseu. es banya al riu Jordà i immediatament desapareix la seva lepra (2Re 5,1-27). També en casos d’impuresa ritual s’imposen banys de purificació que capaciten pel culte ( Nm 19,2-10; Dt 23,10s). Els banys rituals eren freqüents entre els essenis. També els rabins batejaven els pagans que volien formar part d’Israel, el poble de Déu; alguns d’ells consideraven aquest baptisme tant important com la circumcisió. El model de baptisme que per força havia d’impactar més a les primeres comunitats cristianes fou el baptisme de Joan; alguns deixebles de Joan foren desprès deixebles de Jesús i, segons informa l’evangeli de Joan ( Jn 3,26), fou el mateix Jesús qui va practicar aquest ritual. Si Jesús va batejar no és estrany que les primeres comunitats cristianes seguissin el seu mestre practicant aquest ritual. De ser un simple ritual de purificació el baptisme passa a tenir un significat més profund i el text de Pau que llegim avui ens ajuda a entrar en aquest significat.

El Baptisme marca un abans i un desprès en la vida del creient que ha acceptat per la fe l’adhesió a Jesús. Opera una transformació radical de la persona que Pau entén de forma irreversible. Així com en els rituals de trànsit en els quals s’inspira el baptisme cristià, l’estat que s’abandona és irrecuperable i l’estat que s’adquireix és definitiu, en el baptisme cristià és impossible retornar a l’estat anterior, és a dir, a l’estat de pecat.

Pau entén que hi ha una mort biològica i una mort per causa del pecat. Tot i que la mort biològica entrà en la història humana per culpa del pecat d’Adam (Rm 5,12), el que interessa a Pau és la mort causada pel pecat. El pecat, tal com l’entén aquí, no és la transgressió a una norma establerta, sinó el rebuig de Déu. Pau ho descriu molt bé al començament de la carta referint-se als pagans: “ tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ... han bescanviat la veritat de Déu per la mentida ... han refusat de reconèixer Déu” (1,21.25.28). Sense Déu l’única sortida possible és la mort.

La mort de Jesús suprimeix el nexe existent entre pecat i mort. La mort de Jesús és autènticament alliberadora del pecat. Donat que la mort de Jesús va inexorablement unida a la resurrecció, l’ésser humà que s’uneix a la mort de Jesús queda unit també a la seva resurrecció, és a dir, a la vida de Déu i en conseqüència alliberat del pecat.

També Pau distingeix la vida biològica de la vida autèntica. La vida de ressuscitat aconseguida amb el baptisme no es perd mai. La vida de Déu implica la ruptura amb la vida anterior dominada pel pecat. El batejat és una nova persona capaç de posar-se al servei de la transformació d’aquest món i fer-lo conforme al projecte alliberador de Déu. Ha de posar totes les seves qualitats i capacitats al servei de la construcció del Regne de Déu i això és possible quan s’està no sota el domini del pecat sinó sota el domini de la gràcia.

Diumenge 13é durant l’any. 2 de Juliol 2023.