Comentari a la 2a lectura del 3er diumenge de Pasqua. B.
A Àsia menor, a Efes entorn del deixeble que Jesús estimava s’anà gestant una comunitat que vivia inspirada en el quart evangeli. Aquesta comunitat, i segurament més d’una, originà el que en podríem dir l’escola joànnica productora de l’evangeli, les tres cartes de Joan i l’Apocalipsi. En aquests escrits s’hi observa un mateix llenguatge i un pensament original que anirà creixent i aprofundint en el coneixement de la identitat de Jesús.
El creixement de les comunitats en quantitat i en nombre de components va fer que dins d’elles apareguessin diferents interpretacions de l’evangeli. Els lectors als qui es dirigeix la carta sembla ser estan amenaçats per uns falsos mestres que es fan presents amb les seves doctrines i pretenen atreure’ls cap a elles,
Al llarg de la carta es pot anar descobrint la identitat d’aquests falsos mestres, Han sorgit en virtut d’una excisió dins el grup mateix (2,19). Són molt actius escampant la seva doctrina i tenen èxit (2,26), el món se’ls escolta (4,5). Són els “Anticrist” que han d’aparèixer quan arribi la darrera hora( 2,18). Aquesta gent han interpretat exageradament l’evangeli de Joan. Són molt propers a l’heretgia gnòstica perquè pretenen posseir un coneixement diví (2,9), diuen estar en la llum (2,9) i en l’amor de Déu (4,20). Afirmen no tenir pecat, per ells el pecat no existeix (3,4-6) i estan per sobre els manaments.
La primera carta de Joan pretén de desemmascarar aquests falsos mestres que ronden per la comunitat i protegir de les seves influències els que es mantenen fidels. El text que llegim avui a la segona lectura (1Jn 2,1-5a) pretén desmuntar les tesis dels falsos mestres pel que fa al pecat. Els falsos mestres s'han separat de la comunitat , però encara representen un perill per als membres que resten fidels que podrien ser persuadits d'escoltar i acceptar el que diuen els falsos mestres.
Els falsos mestres viuen en el convenciment que Déu perdonarà els pecats (1,9) i llavors ja es pot pecat a desdir perquè els pecats no tindran cap conseqüència i a més seran perdonats. El tema ja el va tractar l’apòstol Pau en la seva carta als romans. Allà l’apòstol afirma que la gràcia salvadora ve per Jesucrist. Davant la possibilitat que algú pensés: si ens salva la gràcia ja podem pecar tant com vulguem, és més si la gràcia contraresta el pecat, com més pecat més gràcia: “Hem de continuar en el pecat perquè abundi la gràcia? De cap manera” Pau s’oposa enèrgicament a aquest plantejament (Rm 6,1s).
L’autor de la carta afirma que el pecat hi és: “Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. ... Si afirmàvem que no hem pecat, tindríem Déu per mentider, i la seva paraula no estaria en nosaltres”. El pecat és trencar la comunió amb Déu i caminar en la fosca (1,5s). Però en el cas de caure en el pecat, “tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer” (2,1).
Els falsos mestres presumien de tenir un coneixement de Déu que els eximia de qualsevol responsabilitat ètica, sobretot pel que fa a l’ajuda i l’amor al altres; “no és de Déu el qui no estima el seu germà” (3,10). Guardar els manaments està posat en paral·lel a guardar la paraula de Jesús. Aquesta paraula és la que està consignada en l’evangeli de Joan. Guardar els manaments és guardar l’ensenyament, la paraula de Jesús continguda en l’evangeli i és en aquest on trobem expressat el gran manament (en singular) de Jesús: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres” (Jn13,34).
Diumenge 3er de Pasqua. 14 d’Abril de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.