L’FP, un valor en alça

La formació professional és un valor a l’alça. Ja han passat els temps en què era mirada amb desdeny. Avui suscita cada cop més preferències entre els estudiants, més interès de les empreses i millor valoració de la societat. Per què s’ha produït aquest canvi? Entre les diverses raons, que no és ara el moment d’analitzar en detall, en destaca una: la utilitat de la formació professional per iniciar i consolidar una trajectòria laboral satisfactòria. Ho constatàvem, un cop més, el passat 18 de març en la presentació de la nova edició de l’estudi sobre la inserció laboral i la continuïtat formativa dels graduats d’FP, dedicat a la promoció que es va graduar el 2022. L’estudi mostra que els graduats en FP de grau mitjà o superior presenten taxes d’atur molt inferiors a la de la població de 16 a 24 anys, que en aquells moments passava del 22%. La velocitat de la inserció laboral, després de les turbulències ocasionades per la pandèmia de COVID, ha crescut per tercer any consecutiu i és particularment alta en el grau superior en règim dual, atès que, en sis mesos, el 75% dels seus graduats ja estan treballant i només un 8% es troba en situació d’atur. En el cas del grau mitjà en règim dual, la velocitat d’inserció és més baixa perquè més sovint opten per continuar estudis i accedir al grau superior. Però per això, la seva taxa d’atur (7,7%) és encara més baixa que la de grau superior. Si ens fixem en els cicles formatius d’especialitats tècniques i industrials, veiem resultats especialment positius, tant en la velocitat d’inserció laboral com en la qualitat de la feina assolida: major proporció de contractes indefinits, a jornada completa i amb remuneracions comparativament elevades. Tanmateix, les especialitats del camp de la sanitat o de l’administració o el comerç presenten també xifres ben positives. En conjunt, l’estudi indica que els graduats de formació professional són benvinguts en les empreses i tenen bones possibilitats de prosseguir estudis, si ho desitgen.

Des de fa temps, s’assenyala que la població catalana (també l’espanyola) pateix una anomalia estructural en la seva segmentació per nivells de formació. En comparació amb els estàndards europeus, hi ha un excés de població amb baix nivell de formació i un dèficit en el nivell mitjà. En un context de tecnificació i digitalització dels llocs de treball, això suposa un llast per a la productivitat del treball, la innovació productiva i, en suma, la prosperitat del país. El reptes provocats pel dinamisme tecnològic ens exigeixen nivells creixents de competències, incompatibles amb un abandonament escolar prematur del 14% i amb les baixes dosis de formació continuada de la població activa adulta. Per això, la formació professional no és percebuda avui com una part del problema, sinó com una part de la solució.

Els canvis metodològics en el procés formatiu han contribuït també a millora en la consideració social de l’FP. L’aplicació d’enfocaments més competencials, sovint basats en metodologies learning by doing, amb major pes dels projectes intermodulars i amb major protagonisme de la fase de formació en l’empresa (sobretot, però no únicament, en el règim dual) permeten millorar el grau d’adquisició de les competències personals i professionals i, alhora, proporcionen experiències d’aprenentatge més rellevants, significatives i gratificants per als estudiants. A més, els canvis metodològics contribueixen a que l’alumnat trobi sentit a allò que aprèn i es comprometi emocionalment amb el seu procés d’aprenentatge. Això és molt important, perquè millora els resultats assolits en els cicles formatius i minva el risc d’abandonament associat a la incomprensió del valor d’allò que cal aprendre.

Per tot això, ha anat creixent tant la demanda com l’oferta de formació professional. Una prova prou eloqüent és l’increment de la presència de l’FP en els centres adherits a la FECC. El catàleg d’Ensenyaments Professionals en els centres cristians de Catalunya per al curs 2014-2015 ressenyava un total de 47 centres. En canvi, l’edició corresponent al 2024-2025, que vam publicar el mes passat i que podeu consultar aquí, ens mostra un total de 77 centres, que suposen un increment del 64% en 10 anys.

En resum, la formació professional es troba en un bon moment. S’ha anat renovant, els seus resultats han progressat i la percepció social de la seva utilitat ha millorat radicalment. Avui l’FP és majoritàriament percebuda com  a una opció valuosa.

És, precisament, per preservar aquesta bona situació que cal afrontar els aspectes millorables. El calendari d’admissió als cicles sostinguts amb fons públics n’és un. El procediment d’admissió per al curs 2024-2025, tot i ser preferible al dels anys immediatament anteriors, encara és francament millorable. Comença massa tard i és massa dilatat, fins al punt que massa estudiants d’ESO l’interpreten com a una invitació a reservar plaça al batxillerat del seu centre, en comptes d’afrontar les incerteses d’un procés d’admissió als cicles que, massa vegades, no acaba fins que ja s’ha iniciat el curs següent.

A Catalunya s’observa cert estancament de l’FP concertada. No hi ha cicles d’FP de grau bàsic concertats. Tampoc hi ha un sistema prou satisfactori per finançar els Programes de Formació i Inserció (FPI). Els cursos d’especialització de grau mitjà o superior no tenen previst el concert, ni cap altra fórmula de finançament públic. El nombre d’unitats concertades d’FP està gairebé congelat i pràcticament només s’atenen els increments vegetatius derivats de la prolongació curricular dels cicles. Hem passat de 1.228 unitats concertades de postobligatòria el 2020-2021 a 1.235 unitats els 2023-2024. És cert que no hem reculat, però l’increment no arriba a 0,6% i és molt inferior al que ha experimentat el sector públic i el privat no concertat en el mateix període. Convé recordar la funció que els centres concertats compleixen en el Servei d’Educació de Catalunya.

La restricció dels concerts de formació professional està portant a la proliferació d’ofertes  en règim privat. Ja fa temps, alguns centres concertats d’FP, davant de la impossibilitat d’obtenir concerts addicionals, van decidir posar en funcionament grups no concertats. Més recentment, diversos centres de primària i ESO, esperonats per la disminució de l’alumnat, han apostat per incorporar algun cicle formatiu sense concert. El resultat és l’increment de cicles formatius aïllats en centres docents on l’FP potser no tindrà prou múscul. El problema rau en què aquestes ofertes disperses són vulnerables. La nova visió integrada de la formació professional reclama centres capaços d’oferir diversos serveis, incloent-hi l’orientació professional, la formació inicial i la formació contínua a demanda d’empreses. Cal que els centres d’FP donin resposta a la diversa tipologia d’usuaris, des de joves en continuïtat educativa fins a treballadors adults ocupats o desocupats, que aspiren a millorar llurs competències professionals. Així ho imposa una conjuntura en què, per raons demogràfiques, l’alumnat jove tendeix a ser més escàs, mentre que els adults amb necessitat de formació al llarg de la vida són cada cop més nombrosos. El Consorci d’Educació de Barcelona està duent a terme un pla de reestructuració del mapa de centres per crear instituts específicament dedicats a l’FP, més aptes per oferir una carta de serveis especialitzada en determinats subsectors productius i més capaços de ser percebuts com a centres de referència per les empreses. El sector privat, concertat o no, hauria plantejar-se com donar passos també en aquesta direcció, en la mida que sigui possible.

Que tots –tant les administracions públiques, com els titulars privats– tinguem encara marge de millora, no contradiu l’asserció inicial. La formació professional està passant pel seu millor moment en molts anys. Aquest curs, a Catalunya hem superat el 145.000 alumnes d’FP en règim presencial. No hi ha millor indicador per mesurar l’acceptació que avui l’FP suscita.