El 16% de joves creients viu la religió en el món digital

(Observatori Blanquerna) Catòlic batejat 100% ateu. Aquesta és una de les respostes obtingudes per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura en el desenvolupament del projecte 'Adolescents, joves, religions i tecnologia a Catalunya' i una mostra del caràcter paradoxal de les seves conclusions.

L'estudi es presentarà el proper 19 de gener a la Llibreria Claret de Barcelona. Hi intervindran Màxim Muñoz, president de la Fundació Claret, Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna, Alba Sabaté, membre de l'Observatori, Eloi Aran, arquitecte, creador del portal web 'CatReligió a l'Aula' i col·laborador de Pregaria.cat, Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos i Lluís Martínez Sistach, cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona.

La publicació mostra i analitza de manera exhaustiva els resultats d’un projecte en què l’Observatori ha recorregut Catalunya per mesurar la temperatura de la religió entre els joves del país així com la presència que la fe i l’espiritualitat tenen en la seva vida digital. La mostra és de 1.858 adolescents i joves d’entre 12 i 18 anys.

Coordinat pel catedràtic Josep Lluís Micó i la directora de l’Observatori, Míriam Díez, s’ha dut a terme amb l’objectiu, mesurar la temperatura de la religió entre els joves del país i la presència de la fe en un dels entorns més habituals d’aquest sector de la població, el món digital.

Amb aquest repte, l’Observatori Blanquerna ha recorregut durant tres mesos el país i ha preguntat a gairebé 2.000 joves d’entre 12 i 18 anys d’una gran diversitat de procedències i de les 13 religions presents a Catalunya. La ciutat de Barcelona s’ha deixat de banda perquè el projecte ha volgut donar veu al territori i posar en valor les minories, tant poblacionals com religioses. De la investigació, n’ha sortit aquest mes de desembre el llibre Adolescents, joves, religions i tecnologia.

Joves, Religions i Tecnologia from Observatori Blanquerna on Vimeo.

De tot plegat, se’n desprenen dades significatives:

–Gairebé 7 de cada 10 joves catalans del total d’enquestats (1.858) són creients. La majoria consideren que tenen una fe però només els joves de minories religioses admeten viure-la de manera activa i ser creients.

–Més del 90% dels joves catalans té fàcil accés a internet i la majoria disposa d’ordinador (84%), telèfon mòbil (93%) o tauleta propis (51%). En la majoria dels casos, els fan servir a casa o a l’escola i diverses vegades al dia.

–El 24,2% de joves que han afirmat ser creients fa servir religió digital, entenent el terme com webs, apps, xarxes socials i jocs al voltant de la seva confessió. Del total d’enquestats, només el 16% la utilitza. L’us majoritari que li donen és per a la comunicació interpersonal, per a informar-se de la pròpia religió i d’activitats que organitza l’entitat religiosa a què pertanyen.

–L’ús de la religió digital és més elevat entre els joves de minories religioses. La majoria catòlica és poc practicant tant offline com online. Es detecta una exportació directa de l’activitat presencial de les comunitats religioses a la digital. Les organitzacions no realitzen encara cap activitat exclusivament online i, per tant, els llaços relacionals establerts solen ser, en la majoria de casos, previs a la trobada digital dels membres de les comunitats religioses online.

–L’ús de la religió digital no sol fer-se públic en l’entorn social dels joves a no ser que es tracti d’un entorn relacionat directament amb la seva religió, com la família o bé una organització religiosa. Els joves practicants no en parlen per por a burles o prejudicis.

–Moltes respostes contradictòries posen de manifest la confusió i el desconeixement sobre les religions que protagonitzen les reflexions d’un jovent creient per tradició, desconeixedor de religions més enllà de la pròpia.

–Entre els joves catalans hi ha una destacada manca de diàleg interreligiós digital. Només el 20% dels joves que fa servir religió digital la utilitza per a buscar informació sobre religions que no són la seva.

–Eines com les apps o la majoria dels webs més utilitzats pels joves no fomenten la relació ni la interacció -com sí que fan les xarxes socials-. Majoritàriament, conviden a gestionar i a organitzar la pràctica religiosa de manera individual i en pocs casos hi ha in-puts que convidin al diàleg o debat amb altres persones.

–Els jocs online que els joves consideren religiosos no sempre ho són. Moltes companyies aprofiten l’estètica religiosa per dibuixar històries gamificades al voltant que no tenen res a veure amb les confessions ni amb els valors que promulguen. Més que divulgadors i didàctics, la majoria dels jocs detectats contribueixen a la confusió i al desconeixement que els joves ja tenen de les religions.

De l’estudi també ha sortit el primer catàleg de solucions digitals religioses utilitzades pels joves a Catalunya, amb la descripció i les principals referències de cadascuna. El showroom d’eines inclou tant aplicacions, com portals web, com comunitats online. Holy Rosary o iBible són algunes de les destacades en el catolicisme. Pel que fa a la religió musulmana, els joves han detallat solucions com iQuran o Muslim Pro. Sundar Gutka (sikhisme) o JW Library (testimonis de Jehovà) són altres aplicacions de diverses confessions que l’estudi ha desvetllat.

Pel que fa als webs religiosos, trobem que els joves consulten Aleteia, Bci.cat, Catalunya Cristiana, Catholic link, Islam House, Quran.com, Jw.org, Aishlatino, Mormon.com o Sikhism.com.

La recerca ha comptat amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. I la publicació es pot trobar a la Llibreria Medios de Barcelona.