Pestanyes primàries

La trampa de la simetria

Dij, 13/06/2013 per Lluís Serra

Assisteixo al debat polític que s’ha portat a terme en aquestes últimes setmanes sobre la simetria en el dèficit. Els beneficiats per una simetria crònica en són els grans defensors. Dos exemples diferents. Un, Extremadura, representada per un Monago populista i bel·ligerant que afirma: «Espanya no està per menjar a la carta, sinó tots el mateix menú.» No obstant això, Extremadura és una regió permanentment receptora, mentre que les Balears aporta permanentment. Això és simetria? Una mostra evident de la defunció de la lògica i de la manipulació del llenguatge.

Llegeix +

El foc de l’Esperit

Dij, 6/06/2013 per Lluís Serra

L’Esperit irromp en la primera Pentecosta a través de llengües de foc, que es col·loquen a sobre de cadascun dels presents. En rebre el foc de l’Esperit, totes les persones creients en Jesús, que es troben reunides en comunitat, senten que s’omplen de força i s’expressen mitjançant diversitat de llenguatges. Aquesta plenitud espiritual aglutina totes les dimensions humanes i ens obre horitzons de novetat.
 

Llegeix +

El discret encant de la humilitat

Dv, 31/05/2013 per Lluís Serra

En la conversa quotidiana, supèrbia i orgull són dues paraules que han aconseguit presentar moltes vegades una cara amable. Una mare diu: «Estic orgullosa dels meus fills.» Un espectador afirma: «El tenor ha estat superb.» Afirmacions com aquestes poden amagar-nos la realitat. Els bons coneixedors de l’ànima humana en fan un diagnòstic sense pal·liatius. Prou bé que ho sabien els monjos antics. Gregori Magne no parla amb mitges tintes: «L’arrel de tots els mals és l’orgull.» Estem tan immersos en aquesta malaltia que no ens adonem de les seves conseqüències pernicioses.
 

Llegeix +

Genocidi lingüístic del català

Dij, 23/05/2013 per Lluís Serra

Una (aparent) democràcia és pitjor que una dictadura. La dictadura no enganya ni necessita fer-ho. Per exemple, prohibeix una llengua en l’exercici del seu poder absolut. Aixafa la resistència, si es produeix. Tothom sap a què juga. Una democràcia, en canvi, s’ha de guiar pel respecte a la diversitat i a les minories. Quan utilitza el poder legislatiu i judicial per liquidar, per exemple, una llengua en nom de la democràcia, es comporta pitjor que una dictadura. En traeix l’essència i justifica mitjançant la legalitat les seves actituds immorals.

Llegeix +

Contrapartida política a l’avortament

Dij, 16/05/2013 per Lluís Serra

Incapaç el PSOE de treure un nou líder del seu partit després de la desfeta electoral de les últimes generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, després de triomfar sobre Carme Chacón, va clamar el febrer del 2012 a Sevilla per la revisió del Concordat amb la Santa Seu. Acabava de ser vicepresident de Govern i no havia mogut ni un dit en aquesta línia, igual que la seva companya de gabinet. Tots dos eren responsables de la situació. Hi ha temes que s’aborden més bé des de l’oposició, perquè se sap que no tiraran endavant, però fan content el personal i donen carnassa a les feres.

Llegeix +

Periodisme i religió: relació complexa

Dij, 2/05/2013 per Lluís Serra

Una bona notícia per a un periodista possiblement és una mala notícia per als altres. Joan Francesc Cánovas, periodista i coordinador del Màster en Direcció de Comunicació a l’Institut d’Educació Contínua (UPF), va pronunciar aquesta afirmació en la I Jornada de Comunicació, organitzada per la Unió de Religiosos de Catalunya.

Llegeix +

Mentir sense escrúpols

Dv, 26/04/2013 per Lluís Serra

Un parlamentari de Ciutadans ha criticat durament la concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al cardenal Lluís Martínez Sistach. Es tracta del major reconeixement «envers aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic». No és estranya la seva reacció pel seu estil personal conflictiu, per la tònica del seu partit i per estar a l’oposició. Seria una opinió en contra d’una altra.

Llegeix +

Sant Jordi, no matis el drac, salva la gallina

Dv, 19/04/2013 per Lluís Serra

He llegit a algú unes línies d’una obra de Carlos Sebastián, catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat Complutense. La seva reacció ha estat nítida: es tracta d’Espanya. I no és així. El llibre al qual em refereixo es titula: Subdesarrollo y esperanza en África. En la seva reflexió sobre la «persistència institucional», l’autor es pregunta: «Per què els grups de poder adopten polítiques i desenvolupen institucions econòmiques contràries al creixement econòmic?

Llegeix +

El retorn dels fariseus

Dij, 11/04/2013 per Lluís Serra

Sempre han estat actius, però en els darrers temps es bellugaven amb discreció. Preferien influir des de l’ombra i, si cal, des de la delació. Ara les coses han canviat i se senten cridats a convertir-se novament a la vista de tothom en guardians de les essències. El control és el seu afany i el culte, l’exclusiva. Les primeres veus s’han deixat sentir. L’estupor que els han produït determinats gestos del Papa s’ha convertit en judici i desaprovació. La seva reacció actualitza nombroses pàgines de l’evangeli on es destaca l’enfrontament dels fariseus contra Jesús.

Llegeix +

Pàgines

Subscriure a